No hi ha millor manera de saber quin soroll fa una pilota de ping-pong que fent-la servir per jugar. Perquè quan jugues a tenis de taula sembla que el so sigui “ping-pong”, però quan la fas rebotar més d’una vegada o en superfícies diferents... la cosa canvia! I dit això, és hora que ho comproveu jugant una mica. Us faré quatre propostes, a veure com us funcionen i si esteu d’acord amb mi en algun dels sorollets que sentiu! Ep! Per si de cas hi ha algú de vosaltres que està pensant “no ho provarem perquè les pilotes s’aixafen molt de pressa” o alguna cosa similar he trobat com es poden arreglar i fer que tornin a ser ben rodonetes... Ho trobareu al final de l’article (espòiler).

Que ningú no prohibeixi jugar a la canalla i que l'espai públic s'ompli de joc més enllà de les àrees específicament creades per a això. És l'objectiu del Pla de Joc a l'Espai Públic que Barcelona està preparant amb l'horitzó 2030 i que preveu, d'entrada, retirar tots els cartells que prohibeixen jugar a pilota en places, carrers i parcs. En lloc de la prohibició, s'hi posaran senyals que animin a jugar de manera que es respecti la convivència. "La ciutat és conflicte", ha defensat la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, en la presentació de l'estratègia per deixar clar que, mes enllà de prohibir determinades conductes, cal incidir en l'educació per evitar que les pilotes puguin molestar gent gran o persones que fan un cafè en una terrassa. Sanz ha concretat, de fet, que el seu equip ja fa mesos que retira aquestes prohibicions –l'equip d'Ada Colau també volia abolir les multes per jugar al carrer que s'inclouen a l'ordenança de civisme– i que hi ha places que fa anys que apliquen mesures com les pilotes d'escuma per evitar que el soroll –o els cops– de les de cuir o plàstic molestin a qui no juga. La idea és que, com més espai destina la ciutat al joc, menys en destina al trànsit, i es converteix en un lloc més segur i més agradable. I, per tant, benvingudes siguin les pilotes i els cubells i les pales a l'espai públic, perquè vol dir que són els més petits els que es fan seu el carrer.

El jutge que investiga el cas del jove italià que va perdre un ull per una pilota de goma durant la celebració de la victòria de la selecció espanyola en el Mundial de futbol del 2010, Nicola Tanno, ha obligat la Generalitat i la companyia Zurich a dipositar 200.000 euros com a fiança.

Tres dels testimonis del que va succeir el 14-N a la confluència entre el passeig de Gràcia i el carrer de Casp de Barcelona, on Quintana manté que va rebre l'impacte d'un projectil o una pilota de goma dels Mossos d'Esquadra que va buidar-li l'ull, han declarat aquest dimarts davant el titular del jutjat d'instrucció número 11 de Barcelona. Els tres testimonis, un d'ells amic de la víctima i els dos altres vianants sense cap relació amb ella, han corroborat la versió mantinguda per Quintana, que assegura que va rebre l'impacte a l'ull en girar-se cap als antiavalots que llançaven projectils de dispersió contra els manifestants.