<![CDATA[Ara.cat - paladars]]> 10 <![CDATA[No caguis arengades, que són salades]]> EL PRODUCTE

]]> <![CDATA[Pollastre de luxe, llagosta de saldo]]> EL PRODUCTE

]]> <![CDATA[Mai no ens entendrem: nosaltres som micòfils i ells micofòbs]]> 1. EL PRODUCTE

]]> <![CDATA[Mil combinacions de recuit]]> EL PRODUCTE

]]> <![CDATA[Piruleta de llagostins]]> EL PRODUCTE

]]> <![CDATA[A mi que m’ho portin a casa!]]> Per als que no saben cuinar. Per als mandrosos. Per als que s’han quedat amb la nevera buida. Per als que volen provar una cosa diferent. Per als que tenen convidats. Per als que no volen sortir de casa, que fa fred, i plou, i ara no tinc ganes de posar-me les sabates que ja vaig en pijama… Les noves tecnologies, entre altres coses, ens han fet canviar d’hàbits i, per això, d’un temps ençà s’han popularitzat les webs que permeten demanar menjar a domicili amb només un clic de ratolí. Segons el baròmetre de Just Eat, a Barcelona el que més es demana és menjar japonès (19%), italià (19%) i xinès (16%), la despesa mitjana és de 22 euros, l’usuari mitjà té entre 26 i 35 anys i el dia que més es demana és el diumenge. Segur que en més d’un cas entreu dins d’aquesta estadística, i segur que ja teniu la vostra web preferida. Però si voleu diversificar l’oferta, aquí teniu una mostra del que es cou a la xarxa.

]]> <![CDATA[10 restaurants per posar-vos a to i acabar entre llençols]]>

HOTEL RESTAURANT CAL TEIXIDÓ

]]> <![CDATA[10 maneres de seduir amb la carxofa]]>

1. De tapes. Emporta't a qui vulguis a les Jornades del Pinxo de la Carxofa de Benicarló. Per setè any consecutiu i durant dues setmanes, 40 bars i restaurants ens sorprenen amb pinxos deliciosos i originals. Tots contenen carxofa DO benicarlanda. Per què és especial? L’enginyer agrònom Javi Rillo explica que el microclima i el tipus de terreny d’aquella zona fan que creixi una carxofa compacta que es conserva molt bé. Així, el cor es manté tendret fins que ens el mengem!

]]> <![CDATA[Alba Giné, la dissenyadora gràfica que fa de cuinera i viceversa]]> "Compra un salmó fresc, que el peixater li tregui la pell i te'n faci dos lloms. Posa'ls en un tàper i cobreix-los de sal i sucre a parts iguals. Així es marinaran. Amb una nit a la nevera és més que suficient. L'endemà, ja els pots filetejar. El peix que no necessitis, congela'l. La salsa també és molt fàcil de fer: només cal tirar una mica de rave japonès ( wasabi ) en pols a la maionesa. El salmó el serveixes sobre una llesca gruixuda de pa de llavors, i el cobreixes amb rodanxes de fonoll fresc i ceba morada. Hi poses uns pics de salsa i unes gotes de llimona fresca. Tira-hi també una mica de pell ratllada. El toc cítric hi queda genial. I com a punt final uns quants ous de caviar d'oli d'oliva". Aquest és el millor entrepà de salmó que he menjat mai i me'l va preparar l'Alba Giné. Una explosió de gustos i de textures amb una encertada gamma cromàtica. També em va explicar la recepta fil per randa. De fet, està força acostumada a fer-ho. I és que cada cop que entra en acció amb Malbadas.wordpress.com (on publica les seves filigranes gastronòmiques), sempre li plou la mateixa petició: "M'expliques com ho has fet?"

]]> <![CDATA[Dídac Moltó reivindica el menú de qualitat al Palau]]> El Restaurant Mirador del Palau de la Música estrena nova carta i nou cuiner. El xef Dídac Moltó (Barcelona, 1984) s'ha instal·lat als fogons de la joia modernista de Domènech i Montaner amb ganes d'oferir una cuina senzilla, ben feta i amb productes de primera. Una propòsit que pot sonar gastat però que ell porta a la pràctica amb un menú de migdia apte per als paladars més exigents però també per a totes les butxaques.

]]> <![CDATA[Museus per menjar-se'ls!]]>

¿Sabíeu que podeu aprendre a cuinar en un museu? ¿Que podeu descobrir com reciclar pots de confitura i convertir-los en lamparetes? ¿Que la paraula preferida de Berlanga, 'austrohongarès', té a veure amb un mètode de producció de la farina? ¿Sabíeu que fins i tot podeu viatjar en el temps i descobrir els oficis mariners? Doncs tot això és possible als museus dedicats a la gastronomia i el món rural, que no tan sols expliquen la història culinària al nostre país, sinó que també mantenen tradicions i oficis vinculats al menjar.

]]> <![CDATA[Javier de las Muelas: "El Dry Martini m'agrada que sigui remenat, no batut, amb un got mesclador i una cullera"]]> El Dry Martini és un còctel famós. Això genera confusió?

]]> <![CDATA[Plats i platillos del 1714]]> Sempre és una bona notícia que s'inauguri un nou centre cultural, i si a sobre té les connotacions històriques i emocionals del Born, encara millor, perquè l'espai esdevé aleshores un punt de trobada entre el passat i el present. El Born Centre Cultural -si encara no hi heu anat, aneu corrents a veure'l- té a més un espai gastronòmic que, amb ironia i molta recerca historio-gràfica, també uneix aquests dos temps, de manera que és possible gaudir de receptes pròpies del segle XVIII en un local del segle XXI.

]]> <![CDATA[Aborígens, la cuina sobre el terreny]]> Fa unes setmanes David Simon, el creador de The wire , aclamada per molts com la millor sèrie de la història, era a Barcelona engolint un capipota. Descobria els secrets de la cuina catalana visitant bodeguetes de barri, recorria fondes i cases de menjar i tastava el vi del Priorat i la crema catalana, i ho feia de la mà d'uns aborígens.

]]> <![CDATA[De tapes amb tecnologia digital]]> Una bona mostra de l'impacte que tenen les noves tecnologies en les nostres activitats més quotidianes és la iniciativa del Gremi d'Hostaleria de Vilanova i la Geltrú, que ha posat en marxa una ruta de tapes que les xarxes socials convertiran en alguna cosa més que una simple passejada.

]]> <![CDATA[Gastro ruta]]>

Tradicionalment, la mona era unes postres que es feien a casa, com els panellets, però últimament ens hem acostumat a comprar-la. Si voleu aprendre a fer mones o qualsevol altre dolç, anoteu aquestes adreces de Barcelona: a Espai Sucre (Princesa, 53) (1), l'única escola i restaurant dolç, hi podeu aprendre a fer tot tipus de masses per a pastissos, cupcakes , coques de Sant Joan, postres de got, gelats… hi fan cursos teòrics i pràctics d'un o dos dies amb especialistes nacionals i internacionals; Hofmann (2) és, a banda d'una pastisseria, un restaurant i una escola de cuina, i allà hi fan cursos dolços per a tots els públics, per exemple, de postres europees ( cannoli , gofres, speculoos …), i, a partir de demà, el Museu de la Xocolata(Comerç, 36) (3) organitza tallers de mones de Pasqua per a nens i famílies. Una ocasió per acostar la tradició als més petits de manera pràctica.

]]> <![CDATA[La senzillesa de la cuina casolana]]>

Diuen que darrere de tot bon cuiner hi ha una bona cuinera, i deu ser veritat, perquè molts professionals reconeixen que els brous, els estofats i els cigrons de l'àvia, o de la mare, els han marcat a l'hora de triar la gastronomia com a modus vivendi.

]]> <![CDATA[La meta(moo)rfosi dels germans Roca]]>

Sembla mentida: ja han passat deu anys d'ençà que els germans Roca van iniciar la seva aventura barcelonina. Deu anys durant els quals aquests tres mestres de la gastronomia (Joan, el xef; Josep, el sommelier, i Jordi, el pastisser) han escalat fins a la Champions League de la cuina mundial i ocupen, des de fa una bona temporada, la part alta de totes les llistes gastronòmiques. Una dècada que els ha servit per afinar la seva cuina, nascuda als fogons casolans de Can Roca, el restaurant familiar, i convertir-se en els millors ambaixadors de la gastronomia catalana.

]]> <![CDATA[La setmana gironina més gastronòmica]]> Diumenge comença a Girona el Fòrum Gastronòmic, que reunirà durant tres dies alguns dels representants més destacats de la cuina catalana i forana. Hi haurà tallers amb degustació, conferències, diàlegs sobre productes de la terra i la màgia del vi, i també una programació dedicada al públic infantil. A la web www.forumgirona.com hi trobareu tota la informació; nosaltres us suggerim alguns restaurants perquè pugueu organitzar-vos uns dies d'allò més gourmands.

]]> <![CDATA[Un elegant bistrot per al Raval]]> No és cap secret que la barra del Cañete és, des de fa unes temporades, una de les més populars de Barcelona. I això és degut no només a la seva indiscutible qualitat, sinó també a tots els elements absolutament imprescindibles en un establiment que aspira a tenir una clientela fidel: l'ambient, la professionalitat dels seus cambrers, la constant innovació en els plats, tapes i platillos que preparen i, sobretot, el que dóna nom a l'espai: una barra magnífica, al voltant de la qual els comensals devoren pringás , ensaladilles russes, albergínies amb mel, steak tartars de vaca vella, ostres, gambes, truites del dia i tota classe de peixos fregits i plats més elaborats mentre observen el ritme frenètic dels cuiners i cambrers.

]]>