Michael Burry tuiteja poc, parla menys i no es deixa veure gairebé mai, però quan ho fa és per alguna cosa. I aquesta setmana ha decidit fer pública la seva aposta contra la intel·ligència artificial.

La baralla entre Elon Musk i Donald Trump ha acaparat l’atenció mundial. Hi havia apostes de quant temps duraria l’aliança atesa la personalitat de tots dos. S'havia especulat molt, i encara és una opinió molt estesa, que l’administració republicana governava en nom de l’oligarquia tecnològica de la qual Musk és un exponent molt visible. La idea no és nova; Marx i Engels afirmaven al Manifest comunista del 1848 que el govern no era més que el consell d'administració dels interessos de la classe burgesa. Certament, ho podria semblar, donada la representació de líders empresarials del món digital (entre d’altres, Mark Zuckerberg de Meta, Sundar Pichai d’Alphabet, Jeff Bezos d’Amazon, Tim Cook d’Apple, Sam Altman d’Open AI, a part de Musk de Tesla) a la primera fila de la presa de possessió de Trump. Ja havien intentat acostar-se al poder polític, amb Zuckerberg canviant la política de moderació a la xarxa, Bezos evitant que el Washington Post avalés un candidat abans de les eleccions i Cook prometent grans inversions d’Apple als EUA. Segurament els semblava bé el programa d’aprimar el govern (excepte els subsidis a les seves empreses, molt importants per a Musk a Tesla, salvada amb un préstec de l’administració Obama, i a Space X) i abaixar impostos. El pas de Musk pel govern, amb l’oficina DOGE per retallar despesa, ha estat catastròfic per als funcionaris acomiadats i per als receptors d’ajuda a tot el món a través de USAID, però també per als seus negocis, potser amb l’excepció de les dades privades que pot haver acumulat.

En un món cada cop més digital, accelerat i pobre d’experiències sensorials, activitats com cosir, brodar o fer mitja són més necessàries que mai. Poden semblar antigues, però nombrosos estudis confirmen els seus beneficis en el desenvolupament cognitiu i emocional dels infants.

Fa una dècada, Mark Zuckerberg es debatia sobre la idoneïtat d’introduir el botó “No m’agrada”, deduint que incitaria a una polarització que seria contraproduent per a la comunitat positiva que representava Facebook. Fa uns dies, abans que Trump jurés el càrrec, Zuckerberg eliminava, tal com havia fet Musk amb X, els sistemes de verificació de dades, obrint la veda a les notícies falses i inclinant encara més el camp de batalla a favor de l’extrema dreta. Són dos moments que semblen il·lustrar un canvi en el capitalisme digital, que fa deu anys s'hauria basat en un model cosmopolita i (falsament) horitzontal, i que ara hauria mutat per aliar-se amb l'autoritarisme reaccionari i entrar a la sala de màquines de la política per construir un món més desigual i deshumanitzat.

Abans de parlar de nosaltres, mirem el món, que corre a una velocitat exponencial. Ahir una aplicació d’intel·ligència artificial xinesa, de nom DeepSeek, va batre un rècord de descàrregues. Derrota tecnològica americana a mans xineses. A la tarda, la nord-americana Nvidia perdia 500.000 milions a la borsa, el 16% del seu valor, la caiguda més gran de la història de la borsa.

Un divendres de maig al matí, l’endemà que Donald Trump fos condemnat per 34 delictes greus relacionats amb una trama de falsificació documental per influir en les eleccions del 2016, vaig quedar amb un líder del món tecnològic per esmorzar al Flatiron District de Manhattan. Demòcrata de tota la vida, s’ha reinventat fa poc com a fervent seguidor de Trump. Indiferent a la condemna, tenia previst assistir a un acte de recaptació de fons per a l’expresident, que tindria lloc una setmana després (preu inicial de l’entrada: 50.000 dòlars).

Les vendes de Tesla a Califòrnia han caigut durant aquest estiu per primer cop en la seva curta història. Segons apunta el portal especialitzat Automotive News, les vendes de la marca nord-americana van caure un 12% entre els mesos de gener i juny d’aquest 2024, però la caiguda ha estat especialment sensible al comtat de Santa Clara (Silicon Valley) on les vendes de la marca van caure un 21% al llarg del mes de juliol. Aquesta realitat contrasta amb les vendes globals de cotxes elèctrics a Silicon Valley i a tot l’estat de Califòrnia durant el primer semestre del 2024, en què, lluny de retrocedir, les vendes de vehicles elèctrics van augmentar lleugerament en tots els segments.

Les start-ups que es declaren en fallida als Estats Units han augmentat un 60% durant l'últim any, segons dades recopilades per la consultora Carta i publicades aquest dilluns pel Financial Times. Després del boom tecnològic postpandèmia, els fundadors de companyies digitals tenen cada vegada més problemes per aconseguir finançament i aquesta situació amenaça milers de llocs de treball.

Situada a la part sud de la badia de San Francisco, a Califòrnia, Silicon Valley és l’àrea on es concentren algunes de les principals firmes tecnològiques del món, com ara Facebook, Netflix, Apple o Google, així com grans fons d’inversió. L’estat de la costa oest és un dels grans feus del Partit Demòcrata, on ha guanyat des del 1992. El hub tecnològic fins ara també era una veu progressista. Fa un mes, però, la decisió d’una vintena de magnats ha trencat els esquemes. Divuit multimilionaris de Silicon Valley van decidir el juny crear un súper-PAC i en les últimes setmanes han contribuït, amb les seves fortunes, a impulsar la candidatura de Donald Trump.

Només la tecnologia ens farà lliures. La idea no és nova a Silicon Valley. Fa alguns anys, aquesta frase evocava unes xarxes socials que estendrien la democràcia i eliminarien fronteres. Però hi ha hagut una revolució ideològica de dretes a Silicon Valley que ha interpretat la relació entre tecnologia i política de manera ben diferent. Els seus escenaris de futur són un tecnooptimisme llibertari o una visió apocalíptica cristiana. Si no deixem que la tecnologia es desenvolupi sense límits, alerten, l’alternativa és la decadència dels Estats Units, la tirania de les masses ressentides i l’extensió del totalitarisme globalista.

La figura femenina al món tecnològic encara és una minoria, i la presència de dones en llocs de decisió en empreses tecnològiques és, sovint, anecdòtica. Tot i que cada vegada és més present aquesta problemàtica i les empreses comencen a posar-se les piles en l'equitat a la feina, tant en l'àmbit de representació com en el salarial, estem lluny de l'equilibri. Silicon Valley, el paradís nord-americà per excel·lència de les empreses tecnològiques i les start-ups amb un futur prometedor, evidencia la tendència: les dones representen prop del 36% de la mà d'obra tecnològica i només ocupen el 26% dels llocs de decisió de la indústria tecnològica de la zona.

El 2016 vaig fundar una agència creativa amb seu a Nova York especialitzada en contingut de marca. Com que entre les agències creatives de l’època s’havien posat de moda noms que semblaven de bandes punks, per desgràcia vaig triar The Insurrection. Des de la setmana passada l’únic que ha envellit pitjor que el nom és l’elecció del banc: el Silicon Valley Bank, que ara s’ha convertit en l’exemple més espectacular de fallida bancària des de la crisi financera del 2008. (Vaig perdre breument l’accés als fons de la nostra empresa, però tot ha acabat bé; no eren gran cosa i me’ls ha cobert la Corporació Federal d’Assegurança de Dipòsits.)

La caiguda del Silicon Valley Bank (SVB) ha tornat a despertar els temors a una crisi bancària. Les borses europees i asiàtiques han castigat una jornada més els bancs pel risc de contagi a altres entitats. A més, les autoritats nord-americanes també han anunciat aquest dilluns el tancament d'un altre banc, Signature Bank, per problemes similars als de l'SVB.

El convuls assalt d’Elon Musk a Twitter ha tornat a posar sobre la taula el tema de l’apropiació de continguts en el món digital, perquè es respecta poc els drets de propietat, i també el tema de l’enaltiment d’un activisme a les xarxes que no gaudeix ni d’expertesa ni de coneixement acreditat. Hi ha qui qualifica internet de "sistema de parceria", perquè, posant els mitjans de producció en mans de les masses, aquestes produeixen continguts en benefici dels gegants que controlen la intermediació en el món digital. Un sistema molt eficient per fer beneficis, perquè la mà d'obra feineja sense cobrar i amb plena satisfacció. En diuen economia col·laborativa. El model de negoci de Google, Facebook, Twitter o de totes les pàgines de comentaris de consumidors funciona amb aquesta lògica implacable de la gratuïtat. El terme "contingut generat per l'usuari" falseja les coses, perquè implica pensar que el contingut que se’ns proporciona és valuós. La realitat és més prosaica i es refereix a continguts elaborats per aficionats, sense cap control de qualitat i majorment d'escassa fiabilitat. El terme "amateurisme" es defuig, però aquesta és la veritat d'aquests continguts que inunden internet i que els estudiants utilitzen per fer treballs acadèmics.

Dan Lyonsja passava de la cinquantena el primer dia que va entrar en unes oficines de sostres altíssims i bigues a la vista, amb una sala de reunions amb futbolí inclòs i una gran “paret dels caramels” plena de dispensadors d’aperitius de tot tipus. Era la seu de HubSpot, una empresa de Boston especialitzada en software per a campanyes de màrqueting i sistemes d’atenció al client. Feia nou mesos que l’havien acomiadat de la revista Newsweek, on havia escrit desenes d’articles descrivint clixés de la indústria tecnològica idèntics a aquell. Així començaven els dos anys en què aquest periodista nord-americà va estar treballant per a una companyia on només hi havia un altre empleat com ell, més gran de 50 anys. El resultat és Disrupción. Mi desventura en la burbuja de las startups, unes memòries de la seva experiència a la indústria, que acaba definint com una barreja a mig camí entre “una fraternitat i una secta”. L’editorial Capitán Swing ha traduït el llibre al castellà cinc anys després de la seva publicació.

“La nostra rebaixa més gran de l’any. Un 50% de descompte”. És una oferta del Black Friday, però no per comprar un nou portàtil, renovar el fons d’armari o aconseguir uns vols encara més low cost. La promoció l’enviava aquesta setmana Calm, una aplicació de meditació per allunyar l’estrès i l’ansietat i que s’ha convertit en un nou negoci milionari de Silicon Valley. La plataforma ja és un unicorn valorat en més de 2.000 milions de dòlars i comparteix inversors amb empreses de repartiment a domicili, software financer i portals de comerç electrònic. Per 15 dòlars al mes o 60 a l’any, Calm ofereix als usuaris una col·lecció de milers d’àudios que prometen ajudar a agafar el son més de pressa i exercicis de respiració per combatre l’angoixa.

[Aquesta entrevista ha estat actualitzada el 2 d'abril de 2024]

L’emprenedor català Elies Campo, conegut per ser un dels pocs treballadors que tenia WhatsApp quan Facebook la va adquirir, ha decidit llançar un nou tipus de fons d’inversió per invertir en start-ups fonamentalment amb seu a Califòrnia. “La majoria d’inversions seran a Silicon Valley, però estic obert a invertir també a Barcelona”, explica a l’ARA Campo, que des de fa anys treballa a Telegram.

A la saga El senyor dels anells, de l’escriptor J.R.R. Tolkien, un palantir era una pedra esfèrica amb què els mags Sàruman i Gàndalf es podien comunicar a distància o observar llocs llunyans de la Terra Mitjana. El nom d’aquest element màgic va servir per batejar dècades més tard una de les empreses de Silicon Valley més controvertides, que a finals d’aquest setembre passat va fer finalment el debut a Wall Street. Com la pedra dels llibres fantàstics, Palantir és una companyia que també permet “veure-ho tot”, però en aquest cas a través de l’anàlisi massiva de dades. El seu software es basa en la intel·ligència artificial per predir escenaris o detectar patrons de comportament.