"Érem uns desgraciats que no sabíem res de res, però un dia la nostra vida va canviar gràcies a una idea magnífica", recorda Josep Cots. El 9 de gener del 1975 va aixecar la persiana per primera vegada de la Documenta, situada al número 4 del carrer Cardenal Casañas de Barcelona, al cor de Ciutat Vella.

Ha calgut que passés gairebé un segle entre la primera traducció de Guerra i pau al català, signada per Carles Capdevila el 1928, i feta des del francès, i la que ara presenta Judit Díaz Barneda per a Edicions de 1984, versionada directament del rus. Són gairebé 2.000 pàgines, repartides en dos volums, que l'editorial barcelonina publica aquest dimecres i que, en paraules de la traductora, "posen fi a una anomalia": no disposar encara, traduït de la llengua original, d'un dels grans clàssics de la novel·la realista del segle XIX, un dels cims narratius de Lev Tolstoi, juntament amb Anna Karènina (que actualment torna a traduir Xènia Dyakonova per a La Casa dels Clàssics).

En tres dècades i mitja d’història, Edicions de 1984 no havia convocat mai els periodistes a cap dinar de premsa. Josep Cots, un dels quatre impulsors del projecte juntament amb Àngels Agulló, Jordi Rojas i Carme Sansa i actual director de l’editorial, s’ha decidit a fer una excepció coincidint amb el 35è aniversari de la casa. “El nostre objectiu és persistir, igual que hem fet sempre -explica Cots poc abans del brindis amb aquell somriure sorneguer que llueix en les millors ocasions-. Entre el colesterol, Trump, Casado i Rivera no sabem què pot passar”. L’editor seu al costat de Laura Baena, vinculada a l’editorial des de fa anys: tal com anuncia, serà ella qui succeeixi Cots el dia que es retiri.

L’any 1975, un Josep Cots acabat de sortir de la facultat inaugurava la llibreria Documenta a Ciutat Vella. No sabem si llavors ja duia l’emblemàtic corbatí que l’ha convertit en un dels llibreters més carismàtics de Barcelona, però el que sí que sabem és que Jordi Garcés va ser-ne un dels primers clients perquè hi tenia l’estudi d’arquitectura a tocar. Des de llavors, Garcés i Cots han mantingut una relació de llibreter-client durant 40 anys, construïda a base de centenars de “converses de taulell”, un gènere que s’està perdent i del qual Cots és un dels darrers grans virtuosos. Encara són a temps de comprovar-ho si s’acosten a la Documenta (ara a Pau Claris) i li treuen un tema: comptin que la faran petar una bona estona, aturant-se, això sí, cada vegada que cal aconsellar un client o despatxar-lo a caixa.