Aquesta setmana comencen a Madrid dos judicis que ben segur tindran un fort impacte en la política espanyola. Aquest dilluns arrenca a l'Audiència Nacional el judici pel cas Kitchen, i dimarts al Tribunal Suprem es jutjarà l'exministre i exsecretari d'organització del PSOE José Luis Ábalos pel primer cas que l'afecta, el d'una suposada trama per cobrar comissions per vendre mascaretes a diferents institucions de l'Estat.

L'informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que acorrala José Luis Ábalos, pels indicis que va disposar d'almenys 95.000 euros d'origen presumptament il·lícit per a despeses personals, ha donat ales al PP. Els d'Alberto Núñez Feijóo ja parlen d'una hipotètica "caixa B del PSOE" i de "sobresous als càrrecs". Les imatges de sobres amb diners en efectiu i amb el logotip dels socialistes han propiciat que s'activi en l'imaginari col·lectiu el record dels sobres amb bitllets que repartia el tresorer del PP Luis Bárcenas, en el marc del cas de corrupció més gran de la història d'Espanya, com és la Gürtel. Amb aquest vocabulari, el PP tracta d'equiparar la presumpta trama corrupta protagonitzada per l'exministre de Transports socialista amb el cas que va fer caure el govern de Mariano Rajoy. Ara bé, són comparables?

Els anomenats papers de Bárcenas van revelar l’existència d’una caixa B al PP que va servir per pagar, per exemple, les obres de la seu del partit del carrer Génova de Madrid. L’extresorer popular Luis Bárcenas i el mateix PP van ser condemnats per aquests fets. Arran de la publicació dels documents de l’excomptable del PP, la justícia també va començar a investigar si el partit va adjudicar contractes d’obra pública a empresaris afins a canvi de donacions. El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz, però, ha acabat arxivant aquest dilluns aquesta última causa al no veure-ho acreditat.

Per molt que Pablo Casado intenti fer veure que no és cosa seva, el cert és que les diferents sentències judicials, siguin pel cas Gürtel o pel cas Bárcenas, dibuixen una realitat inqüestionable: el PP ha funcionat durant dècades com una organització al marge de la llei, amb una comptabilitat B que li permetia tant pagar campanyes electorals com reformar la seva seu a Madrid. L'última sentència de l'Audiència Nacional no deixa lloc per al dubte. El llavors tresorer del partit, Luis Bárcenas, va pagar poc més d'un milió d'euros de les obres de reforma de la seu del PP al carrer Génova amb diners en metàl·lic procedents de la seva caixa B. No només això, sinó que, a canvi de pagar una part en negre, va aconseguir un descompte de les obres del 7% o el 8%, segons consta a la sentència.

El PP tenia una caixa B. La sentència sobre els papers de Bárcenas i les obres de reforma de la seu del carrer Génova tornen a acreditar el que l'Audiència Nacional primer i el Tribunal Suprem després ja havien dictaminat en el cas Gürtel. I la condemna ha estat dictada en un moment especialment difícil per als populars arran de l'esclat del cas Arnaldo: els contractes fets per administracions governades pel PP a Enrique Arnaldo, el candidat de Pablo Casado per al Tribunal Constitucional (TC).

La corrupció torna a tacar el PP. L’Audiència Nacional ha condemnat l’extresorer del partit Luis Bárcenas a dos anys de presó i a la formació conservadora com a responsable civil subsidiari per les obres en negre de la seu de Génova. És la segona sentència que considera acreditada l’existència d’una caixa B que s’omplia amb donacions i servia per cobrir despeses de tota mena, després que el 2018 ja ho dictaminés la condemna per la primera etapa de la Gürtel. Aquell cas va desencadenar en una moció de censura que va acabar amb el govern de Mariano Rajoy i aquesta vegada agafa el PP amb Pablo Casado com a líder de l’oposició. “Aquell temps afortunadament ha passat perquè es va posar fi a aquell govern i n’hi ha un que gestiona els recursos de manera transparent i exemplar”, es va vantar ahir el president espanyol, Pedro Sánchez. 

Jorge Fernández Díaz ho ha sigut tot al PP a Catalunya. Durant molts anys a la seu del carrer Urgell de Barcelona no s’ha pres cap decisió sense el seu vist-i-plau. La seva paraula ha sigut decisiva per fixar estratègies, marcar posició i, per sobre de tot, decantar la balança sobre qui anava i qui no anava a les llistes. Un poder exercit gairebé sempre des de l’ombra i que en els últims anys ha tingut també la seva derivada orgànica amb el càrrec de president del comitè electoral del PP a la demarcació de Barcelona. Un càrrec que ara ha hagut de deixar provisionalment després que la setmana passada el PP li comuniqués la seva “suspensió temporal” de militància un cop el jutge que investiga el cas Kitchen va decidir processar-lo per l’espionatge a l’extresorer dels populars Luis Bárcenas. Una comunicació amb què l’exministre de l’Interior perdia definitivament la seva condició d’intocable dins del PP a Catalunya.

La investigació que va començar a aixecar les catifes del PP arriba a la fi vuit anys després. El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha rebutjat prorrogar sis mesos més la instrucció en la causa coneguda com els papers de Bárcenas, que investiga si les donacions d'empresaris a la caixa B del PP van ser a canvi d'adjudicacions públiques o altres favors. La instrucció, doncs, s'acabarà el 29 de juliol i ja no es podran demanar més diligències, segons una interlocutòria que ha avançat El País i a què també ha tingut accés l'ARA.

L'ex número dos d'Interior i qui va ser secretari d'estat de Seguretat, Francisco Martínez, ha negat haver anat a la seu del PP l'any 2013 per parlar amb l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy sobre el cas Kitchen. Martínez ha declarat aquest dilluns davant l'Audiència Nacional i s'ha entossudit a negar les afirmacions i anotacions a l'agenda de l'excomissari José Villarejo que impliquen aquest alt càrrec en els seguiments que el Partit Popular va fer a l'extresorer Luis Bárcenas, segons expliquen fonts jurídiques a Efe. D'aquesta manera, Martínez ha negat conèixer el dispositiu desplegat el 2013 des del ministeri d'Interior amb recursos policials i fons reservats per espiar Bárcenas i el seu entorn per robar-li informació que pogués comprometre el PP.

¿Quantes vegades l'ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal es va reunir amb l'excomissari José Villarejo? Aquest dimarts, Cospedal va declarar al jutge de la Kitchen i va afirmar, segons fonts judicials consultades per Efe, que s'hi havia trobat quatre vegades, la majoria a la seu popular del carrer Génova de Madrid. Però el seu excap de gabinet al PP, José Luis Ortiz, aquest dimecres ha elevat el nombre de reunions i ha assegurat a la mateixa sala de l'Audiència Nacional que van ser una desena. Segons la versió d'Ortiz, recollida per Europa Press, ell mateix s'ocupava d'anar a buscar Villarejo amb cotxe a la plaça Colón, entraven a Génova pel garatge i pujaven fins al despatx de Cospedal. Unes reunions que, tal com va acceptar la mateixa exministra, no quedaven registrades enlloc.

Com l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz, l'ex secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, no en sabia res del cas Kitchen, la causa que investiga la presumpta utilització de fons reservats per part de l'últim govern popular per espiar de manera il·legal l'extresorer del partit Luis Bárcenas i esbrinar si tenia informació comprometedora sobre les finances de la formació. Cospedal ha declarat aquest dimarts com a imputada a l'Audiència Nacional i s'ha vist amb Manuel García-Castellón, el jutge que instrueix la causa i que atribueix a l'ex número 2 del PP una intervenció "decisiva" en la captació com a confident policial del llavors xòfer de Bárcenas Sergio Ríos. Però Cospedal, segons fonts judicials consultades per Europa Press i Efe, s'ha desvinculat de l'operació i fins i tot n'ha posat en dubte l'existència.

L'acta del jutge Manuel García-Castellón reflecteix una doble actitud. D'una banda, defensa María Dolores de Cospedal i il seu marit, Ignacio López del Hierro, enfront de la pretensió de la Fiscalia Anticorrupció, cursada el 4 de setembre de 2020, de citar-los com a investigats/imputats. I, de l'altra, admet que les anotacions en les noves agendes del comissari José Manuel Villarejo trobades a casa seva -període 2007-2016- incorporen possibles vinculacions de tots dos amb la trama Kitchen.

El jutge Manuel García-Castellón, titular del jutjat central d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, prepara l'acta de citació de tres nous imputats en el cas Kitchen, l'operació policial dissenyada i executada per la cúpula del ministeri de l'Interior i de la Policia Nacional entre el 2013 i el 2015 amb l'objectiu de sostreure material presumptament comprometedor per al Partit Popular i la seva direcció que tenia l'extresorer Luis Bárcenas.

Vist per a sentència el judici de la caixa B del PP. La vista ha acabat com va començar, amb l'evidència del xoc entre el partit i el seu extresorer Luis Bárcenas, malgrat que els dos seguin al banc dels acusats. L'última sessió ha culminat amb l'informe final del lletrat de la formació conservadora –acusada com a responsable civil subsidiària–, Jesús Santos, que no ha escatimat en dards cap a Bárcenas. Ha negat la veracitat de les seves anotacions i les ha emmarcat en una "cortina de fum" per desviar l'atenció de la seva fortuna il·legal a l'estranger, per la qual va ser condemnat en la primera època de la Gürtel. 48 milions d'euros a Suïssa que l'Audiència Nacional ja ha demanat que es desbloquegin.

Recta final del judici sobre la caixa B del PP a l'Audiència Nacional amb l'exposició aquest dimarts de l'informe de l'advocat de Luis Bárcenas, que ha demanat l'exculpació i atenuants en la pena en cas que no es concedeixi l'absolució pel fet d'haver confessat les irregularitats comptables del partit. Gustavo Galán ha destacat que l'extresorer ha mostrat "penediment" i que ha col·laborat amb la justícia per aclarir que les obres de la seu del partit al carrer Génova de Madrid i la compra d'accions del mitjà Libertad Digital es van fer amb diner negre. En la seva explicació, ha desgranat les proves que acrediten l'existència de la caixa B, no només per la sentència de la primera època de la Gürtel que així ho certificava, sinó també pels testimonis que han admès haver rebut sobresous i els que han donat veracitat als anomenats papers de Bárcenas.

La Fiscalia dona credibilitat als papers de Bárcenas que reflecteixen una comptabilitat paral·lela al PP, en la línia del que ja va confirmar l'Audiència Nacional amb la condemna sobre la primera època de la Gürtel. Així ho ha manifestat aquest dijous el fiscal Antonio Romeral en l'exposició de l'informe final del judici de la caixa B, en què l'extresorer de la formació conservadora s'enfronta a una petició de cinc anys de presó del ministeri públic. "Els documents són reals. Estan mancats de valor comptable, però recullen com a mínim en part certes anotacions que contenen informació veraç. I són el reflex d'una realitat amb transcendència jurídico-penal", ha afirmat de bon principi el fiscal.

L'ariet contra la Gürtel, el cap de la unitat de delinqüència econòmica i fiscal de la Policia Nacional, Manuel Morocho, ha ratificat aquest dimecres que el PP gestionava una comptabilitat en B. Ho ha fet en la seva declaració com a testimoni pèrit al judici que té lloc a l'Audiència Nacional, amb l'extresorer de la formació conservadora Luis Bárcenas com a principal acusat. Morocho, que ja va despertar les simpaties dels principals partits d'esquerres i sobiranistes fa unes setmanes, quan va declarar a la comissió d'investigació sobre el cas Kitchen al Congrés, ha tornat a parlar clar contra el PP. Entraven donacions en efectiu que, posteriorment, es redirigien a la comptabilitat oficial a través d'ingressos fraccionats per donar "aparença de legalitat" a les operacions, ha asseverat.

El judici sobre la caixa B del PP s'ha reprès poc després que Luis Bárcenas hagi tornat a la presó i que s'hagi publicat que tindria 25,5 milions d'euros amagats al paradís fiscal de Delaware (EUA) i al Canadà. L'extresorer va enviar un escrit al jutge de la Gürtel, Santiago Pedraz, negant els fets, però la Fiscalia ja analitza la denúncia d'un particular. Mentrestant, s'ha parlat aquest dilluns sobre la comptabilitat paral·lela del PP reflectida als papers de Bárcenas, fortament qüestionats durant diverses sessions.

L’antiga cúpula del PP es blinda davant les revelacions de Luis Bárcenas. Tres ex secretaris generals del partit han desfilat aquest dimarts com a testimonis a l’Audiència Nacional i s’han cenyit a un mateix missatge: han negat haver-se embutxacat els sobresous que l’extresorer assegura que els lliurava i han tret credibilitat al cúmul de presumptes pagaments en negre que s’haurien finançat amb donatius ocults d’empresaris i constructors durant dues dècades. Javier Arenas, Francisco Álvarez-Cascos i María Dolores de Cospedal han desmentit que fossin receptors de retribucions il·legals i d'haver col·laborat en una suposada trama de recaptació de comissions a canvi de contractes públics.