Penguin Random House Grupo Editorial no para de créixer. Fa dos anys comprava La Campana i ara ha firmat un acord amb RBA per adquirir els seus segells editorials de literatura infantil i juvenil, Molino i Serres, i La Magrana, que va ser fundada el 1975 i es va convertir en una referència en llengua catalana. Fundada el 1975 per Francesc Vidal, Jaume Fuster, Jordi Moners i Carles-Jordi Guardiola i Noguera, tots quatre membres del PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional), Edicions de la Magrana va néixer amb la voluntat de ser un referent en obres d’història i pensament polític. A partir del 1978, per sobreviure a la crisi, es va renovar amb nous continguts de narrativa juvenil, novel·la, la poesia, biografies... A principis dels anys vuitanta Edicions 62 va comprar el 17% de les accions de La Magrana, i el 2003 va ser adquirida per RBA. Entre els autors publicats a La Magrana hi ha Marta Rojals, Roadl Dahl, Zadie Smith, Philip Roth i Mark Haddon.

El periodista i escriptor David Marín ha guanyat la 10a edició del premi Crims de Tinta de novel·la negra, que convoca l'editorial RBA, amb l'obra 'Purgatori', una història ambientada entre la Vall Fosca, Balaguer i Lleida i que arribarà a les llibreries el pròxim 11 d'abril.

Molt abans de convertir-se en un dels escriptors més populars de la dècada dels 80 i de freqüentar els platós televisius espanyols de bracet de personatges com Isabel Preysler i Sara Montiel, Terenci Moix va revolucionar les lletres catalanes gràcies a llibres de contes com La torre dels vicis capitals (Selecta, 1968), novel·les com Món mascle (Aymà, 1971) i volums de prosa viatgera com Terenci als USA (Proa, 1974).“El Terenci més pop, el de les narracions i el de les novel·les gamberres continua sent molt interessant -opina Julià Guillamon, que acaba de prologar una nova edició de Tots els contes, publicada a La Butxaca-. Rellegint-lo molts anys després d’escriure contes com Minifac Steimann, novel·lista d’orgasmes fallits i Assassinar amb l’amor he vist que Moix no va ser un escriptor generacional, perquè els seus referents són molt personals. Hi ha el cinema, clàssic i d’autor -com ara L’avventura, d’Antonioni-, però també escriptors com Espriu i les Històries extraordinàries de Poe, i també el món d’Egipte. Als contes, Moix fa un joc molt interessant entre el que li passa, transformant-ho en ficció, i tots aquests referents dels quals xuclava el que podia: era un autor esponja”.

'Tot el que he cantat' –que RBA-La Magrana publicarà al mes de maig– inclou per primer cop les lletres completes de Raimon que abasten tota la seva carrera, des del 1959 fins al 2017.

'Temps de rates', sisena novel·la de l'editor i novel·lista Marc Moreno (Barcelona, 1977) ha estat reconeguda amb el vuitè premi Crims de Tinta, que organitza BCNegra en col·laboració amb RBA-La Magrana i que està dotat amb 5.000 euros. La novel·la, que arribarà a les llibreries aquest divendres, està ambientada al barri barceloní de la Verneda i arrenca quan un traficant que fuig encoloma una motxilla amb 8 quilos de cocaïna al seu veí de replà. L'Eloi acaba cridant l'atenció dels mafiosos del barri, que volen saber d'on ha sortit tota aquella droga.

A Duermevela, el llibre que recull una tria dels somnis de la cantautora Maria Rodés (1986), hi ha un dibuix que va fer quan era petita en què surt ella amb els pares i els germans. “A la mare li poso faldilles i al pare americana i corbata, perquè sempre el recordo així -diu en un bar de la plaça Universitat, esperant l’arribada de l’Andrea; és la primera vegada que un mitjà de comunicació els farà una foto juntes-. Al meu germà li vaig posar una samarreta verda. I l’Andrea surt al centre”.

Quan va publicar El carrer de l’Embut el febrer del 2013, Pilar Rahola va dir que “l’aposta literària que assumia” tindria continuació ben aviat. Ha complert la promesa, i un any i mig després publica una nova novel·la, Mariona. Igual que la seva predecessora, torna a ser una ficció històrica -que mira cap enrere per parlar, de retruc, del present-, però aquesta vegada Rahola ha volgut explicar una història lineal, que arrenca l’any 1824 i acaba el 1870, ambientada a Barcelona i amb un personatge femení que passa “de l’acceptació a rebotar-se amb el segle”.

Més que no pas un escriptor o un intel·lectual, G.K. Chesterton és tot un continent literari. Les dimensions i la diversitat de la seva obra conviden a llegir-la, però sobretot a explorar-la. Autor d'un centenar de títols, va tocar tots els gèneres: el conte, el teatre, la novel·la, el periodisme d'opinió, la crítica de llibres i art, la biografia, les apologies de caràcter religiós... També va ser un polemista incansable -contra el capitalisme i el socialisme, a favor del cristianisme i de la justícia social-, amb una facilitat esbalaïdora per a l'estocada aforística, l'observació insòlita i tonificant, i el comentari ideològic ple de seny, sagacitat i malícia. "La tolerància és la virtut de l'home que no té conviccions", va dir una vegada. Un dels seus entusiastes més il·lustres, Jorge Luis Borges, que va agafar de Chesterton el gust per les paradoxes entre entremaliades i transcendentals, va afirmar que " su vastísima obra no encierra ni una sola página que no ofrezca una felicidad ". Si això és cert, la publicació en un sol volum (de 938 pàgines) de tots Els relats del pare Brown constitueix, per als lectors catalans, una promesa de felicitat massiva.

El sermó de la caiguda de Roma és una novel·la que en menys de 200 pàgines condensa bona part del segle XX. Quin va ser el punt de partida?

'Pnin' de Vladimir Nabokov (Sant Petersburg, 1899 - Montreux, 1977), arriba traduïda per segona vegada, aquest cop a mans de Marta Pera Cucurell, editada per RBA-Magrana. L'autor de novel·les com 'Lolita' (1955) o 'Foc pàlid' (1962), va escriure 'Pnin' l'any 1957, una de les obres més autobiogràfiques. La novel·la pren com a punt de partida les experiències de Nabokov com a professor a les universitats de Wellesley i de Cornell, un cop la revolució comunista russa el va portar a l'exili.