El 1960 –fa tot just, doncs, 65 anys, que sol ser l'edat de la jubilació– el sociòleg Daniel Bell (1919-2011) publicà un text que es deia La fi de la ideologia. Va obrir un debat que, en general, fou seriós, substancial i de molt llarg recorregut; el context comunicatiu d'aquell moment, que ara consideraríem “elitista”, ho permetia (avui es traduiria segurament en un parell d'estirabots a X i dues dotzenes d'insults anònims). Va durar tant, aquell debat, i obtingué tantes rèpliques, que el 1988 Bell publicà un segon text que remetia al primer: Retorn a la fi de la ideologia. El fet que sortís només uns mesos abans de la caiguda del Mur de Berlín, de l'ensorrament del socialisme real, va ser considerat per alguns com una mera casualitat i per altres com un vaticini argumentat similar al que havia fet una dècada abans Emmanuel Todd.

El 8 de setembre del 2007, Beppe Grillo, un còmic molt popular a Itàlia, va reunir milers d'indignats en una plaça de Bolonya per exigir que al Parlament no s'hi asseguessin polítics condemnats, cosa que en aquell moment hauria suposat enviar a l'atur gairebé un 10% de ses senyories. La mobilització va ser l'embrió del qual va sorgir el Moviment Cinc Estrelles (M5E). Gairebé 15 anys més tard, el partit que va saber recollir millor el cansament dels italians per la seva classe política després de la crisi financera està sumit en la seva pròpia crisi i les pròximes eleccions amenacen de condemnar-los a la irrellevància.

A poc a poc es confirma el fantasma d'una Itàlia ingovernable: cap de les opcions de govern suma per si sola. Amb el 50% del vot escrutat, els primers resultats evidencien el creixement espectacular del Moviment 5 Estrelles (31,5%) el partit guanyador, que no arriba a la majoria; mentre que la coalició de centredreta obtindria un 37% dels vots, tampoc prous per formar majoria. Dins el bloc conservador, la xenòfoba Lliga (18,3%) s'imposa al partit de Berlusconi (13,8%). Itàlia es polaritza i les opcions moderades s'enfonsen: l'escenari més temut per la UE en la tercera economia de la zona euro. Han anat a les urnes un 73% dels italians. L'esfondrament de les opcions moderades aboca el país a una situació de bloqueig.

El Moviment 5 Estrelles (M5S, per les sigles en italià) ha quedat fora de la segona volta de les eleccions municipals a les principals ciutats italianes, fet que suposa un dur revés per a la formació de Beppe Grillo, que l'any passat va conquerir Roma i Torí.

Toca dir adéu a l’euroescepticisme a canvi d’intentar arribar al govern d’Itàlia. El líder del moviment antisistema 5 Estrelles (M5S), el còmic genovès Beppe Grillo, acaba de donar un cop de porta al grup dels euroescèptics que compartia amb els britànics de Nigel Farage al Parlament Europeu, i ha trucat dilluns –infructuosament– a la porta de l’europeista Aliança dels Liberals i Demòcrates (ALDE).

El Moviment 5 Estrelles, que lidera Beppe Grillo, ha emès aquest dimecres en directe la seva reunió amb el líder del centreesquerre, Pierluigi Bersani, a qui han engat el seu suport per formar govern. Les consultes de Bersani, secretari del Partit Demòcrata (Pd), amb les forces polítiques havien estat fins ara a porta tancada, però aquest dimecres s'han pogut veure en directe els intents de Bersani per convèncer als representats del Moviment 5 Estrelles (M5S) perquè li donin suport.

La irrupció a la política de Beppe Grillo (Savignone, 1948) ha estat la gran novetat de les eleccions a Itàlia. Aquest còmic i actor ha estat el líder d'un moviment ciutadà sorgit al país a causa de la desafecció dels italians amb els seus representants polítics.