El PP pretén presentar el president espanyol, Pedro Sánchez, com un líder envoltat de corrupció i, des de l'inici de la legislatura, no desaprofita cap ocasió per insistir-hi. Ara vol intentar-ho amb la polèmica entorn de la multinacional xinesa Huawei, amb qui el govern espanyol va fer un contracte de 12,3 milions d'euros per emmagatzemar dades. Aquest dimecres el secretari general del PP, Miguel Tellado, ja ha parlat fins i tot de "cas Huawei" i ja demana la compareixença de diversos ministres del govern espanyol perquè s'expliquin, malgrat que ara per ara no hi ha cap procés judicial en marxa al voltant d'això. Sí que hi ha un avís de la Comissió Europea, que recomana als estats membres no treballar amb la multinacional xinesa per evitar riscos en la seguretat.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha reunit aquest diumenge al matí amb l'empresa xinesa Huawei. Fonts del Govern asseguren que es tracta d'una visita "institucional i de cortesia". La trobada s'ha produït en plena polèmica pel contracte que el ministeri de l'Interior va adjudicar a la multinacional xinesa per gestionar l'emmagatzematge de les escoltes telefòniques ordenades per jutges i fiscals.

La Comissió Europea ha insistit aquest dimarts que els països de la Unió Europea han de "restringir o excloure Huawei de les seves xarxes 5G" perquè la companyia xinesa "representa un risc molt més gran" que altres proveïdors. "La falta d'una acció ràpida exposa la Unió Europea en conjunt a un risc clar", ha declarat a l'agència Efe el portaveu de Sobirania Tecnològica de la Comissió Europea, Thomas Regnier, quan se li ha preguntat per l'acord que Espanya ha signat amb Huawei per al subministrament de serveis d'escoltes telefòniques.

La firma xinesa Huawei, líder mundial en equipaments de telecomunicacions 5G, posarà a la venda la setmana que ve els primers ordinadors portàtils amb el seu sistema operatiu propi, HarmonyOS 5, que no incorporen cap tipus de tecnologia procedent dels EUA, ni programari ni maquinari. La mesura d'autosuficiència de Huawei en ordinadors s’afegeix a les que ja manté en xips de smartphone, cotxes connectats, dispositius intel·ligents i servidors d'IA.

Les autoritats belgues han escorcollat la seu del gegant tecnològic Huawei a Brussel·les en el marc d'un possible cas de corrupció al Parlament Europeu. Segons una informació avançada aquest dijous per la plataforma Follow the Money i els mitjans belgues Le Soir i Knack, uns 15 eurodiputats i exeurodiputats estarien implicats en les investigacions. La policia federal ha escorcollat els domicilis de diversos lobbistes de la companyia per sospites d'haver participat en delictes de suborns, falsificacions, blanqueig de diners i organització delictiva amb membres del Parlament Europeu.

L'empresa xinesa Huawei ha tancat les seves botigues emblemàtiques de mòbils a Europa, inclosa la de plaça Catalunya de Barcelona, però lluny de sucumbir a l'embargament decretat per Trump i mantingut per Biden, factura i obté més beneficis que mai, mentre continua dominant el mercat mundial d’equips de telecomunicacions, el seu principal negoci. Ara aposta fort per dominar tecnologies de futur que la facin menys vulnerable, com el cotxe connectat, les plataformes de cotxes elèctrics, la transició energètica i les dades al núvol, amb patents i tecnologia pròpies. I, sempre, aprofitant el seu immens mercat interior com a base de llançament i consolidació dels productes nous.

Els imants fets amb els minerals anomenats terres rares són fonamentals en la fabricació de cotxes elèctrics, turbines eòliques, telèfons mòbils, robots, condicionadors d’aire i avions. El 84% dels imants de neodimi i més del 90% dels de cobalt-samari procedeixen de la Xina, gràcies al fet que la majoria de les mines són allà. Per això totes les indústries esmentades de la resta del món han començat a patir quan, segons Nikkei, el govern xinès ha insinuat que es planteja restringir les exportacions d’imants de terres rares.

La visita de Pedro Sánchez a la Xina per congraciar-se amb Xi Jinping de cara al trimestre de presidència espanyola de la UE haurà sigut relativament plàcida, gràcies al fet que el govern espanyol ha evitat fins ara pronunciar-se sobre l’expulsió dels equipaments de Huawei i ZTE de les xarxes espanyoles de telecomunicacions o la prohibició de l’ús de plataformes digitals com TikTok, en contrast amb el perfil molt més bel·ligerant que mantenen altres executius occidentals.

El 2019 els Estats Units van imposar sancions a la companyia xinesa Huawei, que va passar de ser la marca de telèfons intel·ligents més venuda del món a ser la setena. Washington també es va embarcar en una campanya (exitosa) per evitar que els països occidentals utilitzessin les xarxes 5G d’aquesta companyia. Molts mitjans de comunicació van donar per morta Huawei. Semblava que els Estats Units havien aconseguit destruir els dos pilars de negoci pels quals havia apostat la prometedora empresa xinesa.

El gegant tecnològic xinès reestructura les seves operacions a Europa, on encara té uns 12.000 empleats. Espanya no se’n salva i veurà una dura retallada de personal i el tancament de botigues.

La directora financera de Huawei, Meng Wanzhou, a qui els Estats Units acusen de frau bancari, ha arribat a un acord amb Washington per declarar-se culpable a canvi que les autoritats estatunidenques renunciïn a la seva extradició. Aquest moviment li permetrà sortir del Canadà, on està en llibertat sota fiança des que va ser arrestada el 2018 per ordre dels Estats Units. La directiva, que també és filla del fundador de l'empresa, Ren Zhengfei, està acusada de conspiració i frau bancari per, suposadament, incomplir les sancions imposades a l'Iran.

El ministre de Defensa de Lituània, Margiris Abukevicius, ha recomanat a la població evitar comprar telèfons xinesos i ha aconsellat llençar-los en cas que ja en siguin consumidors després que un informe del govern lituà hagi identificat riscos de censura i espionatge en alguns dispositius. El Centre de Ciberseguretat del país bàltic, que ha investigat els mòbils 5G dels fabricants xinesos amb presència a Lituània, alerta especialment dels problemes de seguretat de Xiaomi i Huawei. En concret, assegura que el telèfon Mi 10T 5G de Xiaomi conté una tecnologia que permet censurar més de 400 termes sensibles per al règim de Xi Jinping, com ara “Tibet lliure”, “Llarga vida a la independència de Taiwan” i “Moviment democràtic”. Aquesta opció està desactivada a la regió de la Unió Europea, però l’organisme lituà alerta que pot ser reactivada de forma remota en qualsevol moment per restringir la llibertat d’expressió dels usuaris.

Nou cop de timó de Boris Johnson en relació amb la multinacional de les telecomunicacions Huawei. La companyia xinesa tindrà prohibit subministrar nous equipaments per a les xarxes de telefonia mòbil 5G del Regne Unit a partir del 31 de desembre. A més, el Consell de Seguretat Nacional, reunit aquest dimarts a Downing Street, ha acordat també que els equips existents de Huawei s’hagin d'eliminar de les xarxes 5G al 2027. El termini suposa un alentiment del calendari que exigien alguns diputats conservadors, que pretenien desfer-se'n el 2023, una data considerada irreal segons els especialistes.