Tot i el context econòmic mundial marcat per la incertesa i el creixement modest de gran part de les economies dels països rics, Espanya mantindrà el pols aquest 2025 i serà una de les economies que més creixeran. Des que va sortir de la pandèmia de la covid-19, l'Estat ha registrat un creixement "robust" en gairebé totes les activitats i sectors pel consum privat de les famílies –continua sent el motor de l'economia espanyola–, la bona marxa del mercat laboral, la recuperació del sector turístic, l'arribada dels fons europeus i l'increment de la despesa pública. Així ho reconeix l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en un nou Estudi econòmic d'Espanya publicat aquest dimecres en què revisa a l'alça el creixement del PIB aquest 2025, fins al 2,9%, i també el 2026 (un 2,2%).

El cas Cristóbal Montoro ha posat en el punt de mira els grups de pressió, coneguts com a lobis. A Espanya no estan regulats i la incidència que tenen en l'agenda legislativa és un forat negre. El descobriment, arran de la investigació en un jutjat de Tarragona, que el despatx jurídic Equipo Económico (EE), fundat per l'exministre d'Hisenda, va aconseguir modificar lleis per beneficiar empreses que presumptament els pagaven comissions ha reactivat el debat sobre regular l'activitat dels grups d'interès. El PSOE ha expressat la intenció de donar impuls després de l'estiu a un projecte de llei del govern espanyol que aborda aquesta qüestió i que fa mesos que està en un calaix al Congrés –s'arrossega des de l'anterior legislatura–. Però ¿aquesta legislació serviria per evitar un cas com el de Montoro i EE?

L’opacitat que envolta l’activitat dels grups d’interès –o lobis– al Congrés dels Diputats està més a prop d’acabar-se. O almenys a partir d'ara es prepara una llei que els intentarà regular. El ple ha debatut aquest dimarts a la tarda una proposició del PSOE per limitar-ne l'activitat obligant els lobis a inscriure’s en un registre públic –tal com ja es fa a Catalunya– i a complir el codi de conducta de la cambra. En cas de no fer-ho i difondre, per exemple, informació falsa, s'estableix un règim sancionador que pot comportar l’expulsió del Congrés. Els socis del govern espanyol ja han anunciat que hi votaran a favor, mentre que el PP i Vox han carregat contra els socialistes per promoure la iniciativa quan estan "assetjats per la corrupció", ha criticat la popular Carmen Navarro.

La llei que ha de regular els lobis ha de passar igual o més desapercebuda que els mateixos lobis. Estem parlant dels grups de pressió o interès, coneguts com a lobis, que busquen incidir en l'agenda legislativa de la política espanyola tot teixint vincles amb els partits polítics, els grups parlamentaris al Congrés dels Diputats o al Senat o el mateix govern espanyol.

Joan Ridao (Rubí, 1967) acaba de publicar el llibre Los lobbies: presente y futuro de la regulación de los grupos de interés en España y Europa (Marcial Pons).

L'avantprojecte de llei de registre de grups d'interès aprovat aquest dimarts pel consell de ministres s'afegeix al registre català creat el 2014. La inscripció obliga totes les empreses i entitats que tinguin intenció de pressionar o influir sobre el procés de creació de lleis o sobre l'acció de les administracions públiques catalanes a registrar-se a aquest inventari, que els ciutadans poden consultar.

Actuen a l'ombra i amb l'objectiu d'incidir en les decisions polítiques i, per tant, en l'elaboració de les polítiques públiques. Són els grups d'interès, popularment anomenats lobis, que per primer cop tindran una llei que reguli la seva activitat en l'àmbit estatal. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat en primera volta l'avantprojecte de llei de transparència i integritat de les activitats dels grups d'interès. La futura norma, per tant, tot just començarà el tràmit d'audiència pública, de manera que encara pot patir canvis abans que s'aprovi definitivament. "Permetrà que Espanya faci un pas endavant en matèria de transparència i bon govern. La norma cobreix una carència", ha dit la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, en roda de premsa aquest dimarts.

El Cercle d'Economia ha denunciat aquest dimecres en la seva última nota d'opinió que "ni Barcelona ni Catalunya disposen d’un model de prosperitat compartit i que tingui la complicitat de tots els agents". El lobi empresarial ha lamentat que tant el país com la seva capital poden quedar atrapats "en una espiral d’irrellevància econòmica, de decadència lenta però inexorable".

"Era l'any passat, el meu primer any com a eurodiputada, i de cop i volta tenia el vicepresident de Google de Washington DC i el responsable d'afers públics d'aquesta mateixa companyia asseguts a la meva oficina". Amb aquesta estupefacció és com l'europarlamentària alemanya dels Verds, Alexandra Geese, ha anat descobrint els ingents esforços que els gegants tecnològics de Silicon Valley estan dedicant a Brussel·les els últims anys, en què la Unió Europea s'ha proposat regular el sector. "T'envien gent realment molt important", continua per explicar com pocs mesos després de trepitjar la catifa de l'Eurocambra rebia una invitació (que va rebutjar) per anar a sopar de part de Nick Clegg, ex vice primer ministre britànic i ara vicepresident d'afers globals de Facebook.

La llei de transparència aprovada l’any 2014 al Parlament estableix que tots aquells grups o persones que vulguin influir en l’elaboració d’una llei o en les polítiques públiques s’han d’inscriure al registre de grups d’interès de la Generalitat. Sigui quin sigui el seu estatut i encara que no tinguin una personalitat jurídica reconeguda. La iniciativa tenia l’objectiu que quedés constància de quins grups havien influït en la presa de decisions del Govern, qui exerceix de lobi, en sentit ampli. Tanmateix, a la pràctica, el mateix departament de Justícia, del qual depèn aquest registre, admet que aquesta pràctica no s’ha consolidat i que, malgrat els avenços -s’ha produït un creixement progressiu fins a 3.806 inscrits-, no totes les entitats que es reuneixen amb alts càrrecs de la Generalitat es registren ni està actualitzada la informació de les trobades que manté el Govern. Tampoc s’ha desplegat el règim sancionador -ni a les entitats ni als alts càrrecs- per les dificultats, argumenta el departament, que triomfessin legalment per la manca de precisió de la mateixa norma. Així, argumenten que s’ha optat per la “pedagogia” i la “sensibilització”.

Conegut per les seves pífies quan parla en públic -que han donat lloc a programes de ràdio i televisió i a algun llibre-, els que el coneixen expliquen que en les distàncies curtes Joan Clos és una persona convincent, amb raonaments clars i que s’explica bé. Potser per això aquest expolític ha esdevingut ara un important lobista del sector immobiliari. En el seu dia va ser acusat per l’oposició municipal (PP i CiU) de ser “permissiu” amb el moviment okupa. Molta premsa de Madrid qualificava Barcelona de capital okupa d’Europa i fins i tot alguns mitjans com El Mundo o Libertad Digital ubicaven un dels seus fills entre els okupes de Gràcia. Ara Clos és el principal defensor dels propietaris dels immobles.

La consultora de comunicació LLYC ha fitxat Roger Montañola, conegut públicament des que va ser nomenat portaveu d'Unió l'any 2015, perquè faci créixer el seu equip dedicat a les relacions amb els poders públics. LLYC, de fet, ha comprat Diplolicy, una consultora fundada per Montañola i pel també expolític Xavier Cima. Amb aquesta operació, LLYC (anteriorment coneguda com a Llorente y Cuenca) incorpora els tres treballadors que tenia Diplolicy i els "set o vuit" clients que tenia aquesta companyia, segons detalla Montañola. El preu de l'operació no s'ha fet públic.

El dia del vuitè aniversari del 15-M ha sigut, aquest dimecres, l'excusa perfecta perquè l'alcaldessa i candidata a la reelecció, Ada Colau, presumís d'haver plantat cara als lobis de Barcelona durant el seu mandat. En un acte organitzat al Poblenou, Colau ha recordat els 3 milions d'euros en multes que s'han posat contra fons voltors per tenir pisos buits a la ciutat gràcies "a una llei que ja existia però que no s'havia aplicat mai". La candidata també ha recordat el seu projecte de dentista públic i el de funerària municipal, i ha assegurat en tots els casos haver rebut pressions dels lobis "que volien mantenir els seus negocis". Malgrat tots aquests exemples, el que més temps ha ocupat de la xerrada, presentada pel periodista Guillem Martínez, ha sigut l'empresa Agbar. "Té un exèrcit d'advocats", ha assegurat Colau, davant de més de cent persones que escoltaven, atentes, el seu testimoni. "A Agbar se li va regalar l’aigua de Barcelona, sense concurs públic. Va ser tan greu que gràcies al moviment organitzat es va presentar una denúncia i un tribunal ja ho va condemnar". Amb tot, la sentència està recorreguda.

La Confederació Patronal del Tercer Sector Social, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, l'Associació Catalana d'Executius, Directius i Empresaris (ACEDE), el Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona i les assessories Public Affairs Experts i Kreab Ibèria han estat els primers grups d'interès a inscriure's al registre de lobis que el Parlament impulsa des d'aquest dimarts. "És un pas endavant del Parlament per esdevenir una cambra més oberta i transparent al servei dels ciutadans del país", ha explicat, orgullosa, la presidenta, Carme Forcadell, en la presentació pública del registre. El setè lobi registrat, l'Associació pel Refugi Casa Nostra, Casa Vostra, ja té un primer acte, que es pot consultar a la seva agenda: el 2 de març es reunirà precisament amb Forcadell.

Fa tres anys, el Cercle d’Economia va trencar un dels seus costums, el d’estar liderat per un empresari, i va nomenar l’acadèmic Antón Costas com a nou president. Després dels mandats de José Manuel Lara (2005-2008), Salvador Alemany (2008-2011) i Josep Piqué (2011-2013), semblava que havia arribat el moment del relleu generacional a la cúpula d’aquesta associació. Però finalment es va apostar per Costas, un catedràtic de llarga trajectòria a dins del Cercle, com a candidat per guanyar temps. Era un “candidat de transició”, explicaven llavors al Cercle d’Economia.