Amb més entusiasme que precisió metronòmica, el públic assistent a la Sala Daurada de la Musikverein de Viena va complir el ritual i va picar de mans per marcar el ritme de la Marxa Radetzki, de Johann Strauss pare. Acabava així el tradicional concert de Cap d'Any que, amb una audiència estimada de 50 milions d’espectadors de 150 països, és la primera cita televisada global de l’any. A Espanya va ser La1 l’encarregada d’oferir-lo, amb narració de Martín Llade, i l’emissió va tenir especial regust de nostàlgia, ja que, després de més d’una dècada d’absència, la pública va recuperar un altre dels torrons tradicionals d’aquestes festes: els salts d’esquí des de la localitat alemanya de Garmisch.

"Per evitar cap malentès: l'he triat perquè és bona música", diu Riccardo Muti (Nàpols, 1941) sobre la gran novetat del Concert de Cap d'Any de la Filharmònica de Viena, que es podrà seguir per televisió el dimecres 1 de gener a partir de les 11.15 h (a La 1 de TVE). Per primera vegada des del 1939, el programa del concert inclourà una peça d'una compositora: Ferdinandus-Walzer, de Constanza Geiger (Viena, 1835 - París, 1890), filla del compositor Josef Geiger. Pianista precoç que als 6 anys ja feia recitals, va compondre aquest vals quan tenia 12 anys. La inclusió d'aquesta obra en el repertori és ben bé un acte disruptiu, com una pertorbació en la força de l'orquestra vienesa. "L'he escollit per la qualitat", insisteix Muti, una valoració que comparteix el president de la Filharmònica, Daniel Froschauer, per a qui l'obra de Geiger "aporta un color molt propi al programa".

Tothom posa en boca d’Helenio Herrera, un antic entrenador del Barça, una frase segons la qual a l’equip blaugrana no li calia baixar de l’autobús per guanyar un partit. En el terreny que ens ocupa, la crítica d’un concert de la Filharmònica de Viena ja està pràcticament feta abans d’entrar a la sala de concerts, perquè hom sap que el rendiment de la formació austríaca no baixarà de l’excel·lència.

Allau d'estrelles en la programació 2024-2025 dels cicles emblemàtics del Palau de la Música. Per exemple, al cicle Palau 100, la joia de la corona, hi destaquen dues de les orquestres europees més prestigioses, la Filharmònica de Viena i la Royal Concertgebouw d'Amsterdam, i batutes indiscutibles com Marin Alsop, Daniele Gatti, Klaus Mäkelä, Teodor Currentzis i Pablo Heras-Casado. Al cicle Grans Veus, recitals de lied d'Iréne Theorin amb Sarah Connolly i de Jonas Kaufmann amb Diana Damrau, i també d'Andrè Schuen i de Philippe Jaroussky. I al cicle Palau Òpera, René Jacobs al capdavant de la Freiburg Barockorchester, "la Filharmònica de Berlín de la música barroca", segons Mercedes Conde, directora artística adjunta del Palau de la Música. Conde s'hi ha referit aquest divendres en la presentació dels tres cicles, primer avançament de la temporada completa que s'anunciarà al maig.

M’agrada, aquests dies de Nadal, començar per fer el pessebre. Ara, cada any, el fem més petit. Abans el fèiem en una taula grossa i hi posàvem moltes coses, però ara ja ens costa moure aquella taula i ens limitem a fer servir una taula petita. Hem de reduir figures, però l’essencial hi és tot. El cobert amb el bou i la mula, Sant Josep i la Mare de Déu i el Nen al seu llitet, i l’àngel també, esclar, que vola, penjat del teulat del cobert. També hi fem unes muntanyes amb un tros d’escorça de suro, una basseta on neden aneguets, un camí que s’eixampla davant del portal. El camí el fem de sal gruixuda, que sembla neu, i el voltem amb la molsa, que no hi pot faltar. Amb branquillons d’avet hi fem els arbres. A sobre del suro, una caseta voltada d’aviram. Un gall d’indi, gallines i un gall, i altres bèsties, ocells, coloms… I xais i oques. Pel camí, aquest any, només tres pastors i, adorant el Nen, unes figures dels Reis, Melcior, Gaspar i Baltasar. I els presents: una roda d’arengades, un cistell d’ous, una gerra d’oli, i en una panereta hi ha sobrassades, pa, verdures… Aquest any, sobre el teulat del cobert, hi hem posat una òliba que vigila. I entre els Reis, un gosset. Ha quedat prou bé, mal m’està el dir-ho. Senzillet i fi, que diria Carner. 

Començar l’any amb el concert de la Filharmònica de Viena és, segurament, una de les tradicions televisives més arrelades i agradables. Fins i tot l’audiència poc avesada a la música clàssica, l’1 de gener dona una oportunitat al gènere esperant el moment d’aplaudir la Marxa Radetzky. El secret de la continuïtat és que, en un matí poc productiu, el concert acompanya sense fer nosa.

La Sala Daurada del Musikverein de la capital austríaca acollirà dilluns a les 11.15 h una nova edició del Concert de Cap d’Any de la Filharmònica de Viena, que es podrà seguir en directe per televisió a La 1 de TVE amb comentaris del periodista Martín Llade. La batuta la durà l’alemany Christian Thielemann, que ja el va dirigir el 2019, i en el repertori s’inclou per primera vegada una obra d’Anton Bruckner (la quadrilla, WAB 121), que servirà per homenatjar el compositor austríac en el bicentenari del seu naixement. Bruckner també serà el protagonista de la peça audiovisual que es podrà veure per televisió durant la pausa del concert.

SAGRADA FAMÍLIA 18 DE SETEMBRE

Amb la Sala Daurada del Musikverein buida i aplaudiments telemàtics, però amb la mateixa energia que cada any. La Filharmònica de Viena, dirigida per l'italià Riccardo Muti, ha ofert com cada any (i ja en són 79) el tradicional Concert de Cap d'Any. El director, de fet, abans de la Marxa Radetzky, la peça que sempre clou el concert, ha dirigit unes paraules a tothom: "És estrany per a nosaltres interpretar en una sala buida. Però som aquí, amb el poder de la música", ha dit Muti. "Els músics tenen en les seves armes flors, no instruments de mort. La música és important no perquè sigui un entreteniment, la música no és només una professió, és una missió, és per això que fem aquesta feina. Ho fem per fer la societat una mica millor", ha dit el director, que ha afegit: "La salut és el més important, però també ho és la salut de la ment". També ha enviat un missatge als dirigents dels països de tot el món: "El meu missatge per als governants del món és que considerin la cultura com un dels elements fonamentals per aconseguir un món millor".

Com cada any, el 2021 començarà a Viena a ritme de vals i amb la música dels Strauss, però per primera vegada ho farà en un auditori buit, ja que les restriccions sanitàries a Àustria, en ple tercer confinament fins al 18 de gener, impedeixen que hi hagi espectadors a la Sala Daurada del Musikverein de la capital austríaca. No hi haurà públic, però sí aplaudiments. Com? Gràcies a un programa informàtic, l'orquestra podrà sentir per uns altaveus les ovacions i l'agraïment d'alguns milers d'espectadors seleccionats que seguiran el recital des de casa.

Com circula l'aire entre els membres d'una orquestra? I, sobretot, fins a quina distància el poden impulsar els qui toquen instruments de vent? Quin és el risc de contagi pel covid-19 en un concert? A totes aquestes preguntes ha volgut respondre un experiment que ha fet l'Orquestra Filharmònica de Viena. La conclusió és que l'aire que expulsen els músics arriba, com a màxim –és el cas de la flauta travessera–, a 75 centímetres de distància. "En el cas del director és pràcticament impossible contagiar-se", ha afirmat el director d'orquestra i violinista Daniel Froschauer al diari Kurier. L'objectiu de l'experiment era tenir dades per fer repensar al govern austríac la decisió de no deixar-los tocar.

L'Orquestra Filharmònica de Viena i el director Zubin Mehta actuaran a Barcelona el 25 d’abril del 2020. El concert, que tindrà lloc al Palau de la Música Catalana, és fruit de la col·laboració entre BCN Clàssics i el Palau, i s’inclourà dins dels cicles BCN Clàssics i Palau 100.

Amb empenta, lleugeresa i molt ritme va debutar el mestre alemany Christian Thielemann com a director del Concert d'Any Nou de la Filharmònica de Viena, que va enviar al món la seva cèlebre salutació de valsos i polques, gairebé 80 anys després de fer-ho per primera vegada, sota el règim nacionalsocialista.

Com cada 1 de gener, des de fa 78 anys, la Filharmònica de Viena farà sonar els valsos, les polques i les marxes de la família Strauss. L'encarregat de dirigir l'orquestra serà el director napolità Riccardo Muti (Nàpols, 1941): "El missatge de la música dels Strauss és el més important. La música aporta tots els bons sentiments. El món somia durant un dia [amb aquesta música]", va dir Muti quan va presentar el programa del concert. "Aquesta és la fascinació i la màgia d'aquest concert", va afegir.