S’acaben les vacances d’estiu i ens entra una nostàlgia trista. Com és que sempre volem més felicitat? Sempre més. La pregunta, tan universal, tan definitòria del neguit de la condició humana, se la fa la Milena Jasenská, la Milena de Kafka, o millor, La Milena de Praga, a qui Monika Zgustova ha donat vida en una preciosa biografia novel·lada publicada per Galàxia Gutenberg. Traductora al català i el castellà de Kundera, Hrabal, Havel, Akhmàtova i molts altres, Zgustova es mou amb mestratge pel món centreuropeu dels totalitarismes del segle XX. Un món infeliç. Un món de fanatismes i de supervivents, de tragèdia i de lluita, ric intel·lectualment, espiritualment extraviat. Embogit.

Calculadora, freda, altiva... La mala fama sempre ha perseguit Ielena Dmítrievna Diàkonova (Kazan, 1894 - Portlligat, 1982). A Moscou li deien Gàlia, però es va fer cèlebre amb el nom de Gala Dalí. L’escriptora i traductora d’origen txec Monika Zgustova es nodreix sobretot dels textos autobiogràfics que Gala va deixar en un bagul per revelar com va ser realment la dona que va treballar amb alguns dels artistes més importants del segle XX. Zgustova, que ha escrit molt sobre l’opressió que les dones van patir sota el règim soviètic, mostra una Gala transgressora i generosa a La intrusa. Retrat íntim de Gala Dalí (Galàxia Gutenberg). El llibre comença amb el viatge que Gala va fer quan tenia 17 anys per ingressar en un sanatori suís, continua amb la seva vida a París i Portlligat, i acaba amb la seva mort. Entremig hi ha una revolució, dues guerres mundials, una guerra civil i la relació amb Paul Éluard, Max Ernst i Salvador Dalí. “Petitet, tu i jo no ens separarem mai”, va dir Gala al pintor empordanès davant l’Hotel Miramar l’estiu de 1929. I així va ser.

Aquest dijous l'ARA ha presentat davant de subscriptors, editors i escriptors a l'Antiga Fàbrica Damm de Barcelona el seu desplegament per Sant Jordi.

“El més important a la vida és sentir que et comprenen...” Monika Zgustova (Praga, 1957) tanca amb aquesta frase d’Irina Emeliànova -que reflecteix les dificultats de moltes dones per tornar a la normalitat després de passar pels gulags soviètics- l’obra Vestides per a un ball a la neu (Galàxia Gutenberg). L’escriptora i traductora d’origen txec, resident a Barcelona des dels anys 80, torna a parlar en el seu nou llibre de l’opressió que van patir les dones sota el règim soviètic. Si a La nit de Vàlia traçava el retrat d’una supervivent dels gulags i a Les roses de Stalin s’endinsava en la vida de la filla de Stalin, a Vestides per a un ball a la neu recull el testimoni de nou dones -científiques, actrius, mestres, matemàtiques, poetes- que van viure la traumàtica experiència dels camps de treball forçats.

Els escriptors Francesc Serés, Monika Zgustova i Joan-Lluís Lluís participen aquesta setmana en dos dels festivals literaris més prestigiosos dels que s'organitzen al continent americà. Serés i Zgustova seran presents al PEN World Voices Festival de Nova York, que compta amb el suport de l'Institut Ramon Llull (IRL). El nord-català Lluís ha estat convidat pel Blue Met: Montreal International Literary Festival de Mont-real. Tots dos festivals se celebren del 28 d'abril al 4 de maig i tenen com a objectiu descobrir veus noves i consagrades de literatures d'arreu del món.

L'escriptora i traductora txeca Monika Zgustova ha guanyat el 14è Premi Joaquim Amat-Piniella amb 'La nit de Vàlia'. El guardó, convocat per Òmnium Cultural del Bages i l'Ajuntament de Manresa, vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada entre la tardor de 2012 i la tardor de 2013.

L'escriptora txeca Monika Zgustova acaba de publicar la novel·la 'La nit de Vàlia' (Proa), on relata la història d'una supervivent del gulag rus. Zgustova combina l'experiència humana amb la història real centreeuropea i russa del segle XX. La vida al gulag, la relació amorosa amb un 'marine' nord-americà abans i després de l'exili forçós, el retrobament amb la seva filla o la història no menys dramàtica de la seva mare apareixen en un llibre que l'escriptora considera el "més esperançador" que ha escrit.