En un moment en què els conflictes armats són notícia, cal recordar que els infants també en són conscients i s’interessen pel que passa a Gaza, Ucraïna o en altres llocs, i tot el que se'n deriva: la violència i la mort, la gana i la pobresa, el poder i la vulnerabilitat, les quotidianitats estroncades i la por. Podem esquivar aquests temes o bé podem buscar maneres sensibles d’abordar-los, i la literatura pot ser un d’aquests camins. Aquest va ser el punt de partida del X Simposi Edició-Educació, celebrat el 28 d’octubre a la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona, amb la participació de Pablo Larraguibel, editor d’Ekaré, i Blanca Andelic, tècnica del Consorci de Benestar Social del Pla de l'Estany-Banyoles. 

Gabriel Janer Manila ha arribat als 85 anys amb un nou llibre acabat de sortir del forn, Galeria de solituds (Nova Editorial Moll, 2025), i diversos projectes al cap. La trajectòria de l'escriptor mallorquí, nascut a Algaida l'1 de novembre del 1940, ha estat una de les més prolífiques i reconegudes de la seva generació, i ha rebut premis com el Josep Pla (el 1971 amb Els alicorns), el Sant Joan (Els rius de Babilònia, 1984), el Carlemany (Els jardins incendiats, 1997) i el Ramon Llull (Tigres, 2007).

Costa trobar un forat a l'agenda de Rocio Bonilla (Badalona, 1970) a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, entre taules rodones, tallers i entrevistes amb mitjans mexicans. Fins i tot s'ha reunit a porta tancada amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, aquest dilluns al matí. Gràcies als seus àlbums il·lustrats, Bonilla ha anat sumant desenes de milers de lectors, i no fa gaire que ha desbancat Mercè Rodoreda com a autora catalana més traduïda. Si les obres de Rodoreda sumen 226 traduccions, les de Bonilla estan a punt d'arribar a les 250.

A les portes de Sant Jordi, el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (IBBYcat) ha reconegut aquest dimecres els 35 millors llibres d'aquest gènere d'autoria catalana del 2024 en un acte a la Fira del Llibre de Bolonya presidit per la consellera de Cultura, Sònia Hernández. A partir d'aquesta tria, s'escolliran les obres que s'incorporaran al catàleg dels millors llibres editats a Espanya. A més, les obres podran optar a formar part de la prestigiosa llista The White Ravens, que cada any destaca 200 llibres de més de 50 països i en més de 50 llengües.

Des del 2010, el FLIC, el festival de literatura i arts infantil i juvenil, obre les portes cada any a un refugi ple a vessar de literatura dins del Disseny Hub de Barcelona. L'equip de l'associació Tantàgora, capitanejat per Magalí Homs, se les empesca totes per encomanar l'hàbit lector amb contacontes, ombres xineses, disfresses i espais de descoberta als infants. El FLIC, que té lloc el 22 i el 23 de març (de 10 a 14 h i de 15 a 19 h), busca transmetre la passió per la literatura a nadons, infants i joves, alhora que treballa amb docents i equipaments culturals per fomentar la lectura.

És la història d'una que dibuixa i d'un altre que escriu –els agrada anomenar-se així–. Ell la va descobrir per internet. Va buscar el seu contacte, li va escriure i van quedar. Li va explicar el seu projecte. Ella el va escoltar. Quan es van acomiadar, ell va pensar que no la tornaria a veure. Ara, més de deu anys després, són molt amics, gairebé família, i us en parlo perquè també són un dels tàndems més estimats de la nostra literatura infantil.

Si ara us demanés en què penseu, si us proposo la paraula faristol, m'imagino que a la majoria us vindrà al cap allò que utilitzen els músics per deixar-hi les partitures i poder llegir-les més còmodament. Després d'aquest article, potser també pensareu en la revista Faristol, que edita l'IBBY, el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, i que aquest juliol farà 40 anys. Ara està de celebració perquè acaba de publicar el número 100. Faig sonar Manel per dir que em consta que els ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí: van estar a punt d'haver de renunciar a la revista impresa i han hagut de superar altres moments crítics (i dolorosos), però arriben al número 100 com a revista del llibre infantil i juvenil referent.

"El millor consell que m'han donat mai és: escriu el llibre que només tu puguis escriure", explica l'escriptora nord-americana Ursula Vernon (Japó, 1977), que firma els llibres per a infants i joves sota el pseudònim de T. Kingfisher. Com a bona pastissera, jardinera i artista, ha seguit la recomanació al peu de la lletra i ha cultivat una literatura sobre galetes de gingebre que prenen vida, raves endimoniats i gargots màgics que ha fascinat milers de lectors. Amb Guia màgica d’autodefensa amb galetes (Raig Verd, 2023), Vernon va guanyar el premi Llibreter 2024, que va sumar a una motxilla plena de reconeixements, entre els quals hi ha el premi Nebula i el premi Locus. L'escriptora ha seguit arrossegant infants i adolescents a la lectura amb Ortiga i os (Raig Verd, 2024) i la recent Il·luminacions (Raig Verd, 2024), totes tres traduïdes al català per Elena Ordeig. Malgrat que a Catalunya es pot llegir des de fa poc temps, és una autora prolífica amb gairebé una cinquantena de títols. En català també s'ha publicat un llibre per a adults, Què mou els morts (Obscura, 2024) amb traducció de Marta Armengol Royo.

Sempre és un bon moment per fomentar l'hàbit lector. Us recomanem diversos títols per a totes les edats i gustos perquè els vostres fills s'enganxin a la lectura. És una tria feta per Marta Gil, llibretera d'El Gat Pelut de Barcelona, especialitzada en literatura infantil i juvenil.

Arribo tard a Castellnou de Seana per culpa d’un embús. Sé que m’estan esperant i pateixo, però un cop dins de l’escola em passa tot. Allà hi són els cinquanta alumnes del cicle superior fent rotllana dins d’una aula decorada per a l’ocasió amb un “Benvinguda Anna Manso” preciós, dibuixos, els meus llibres exposats i una pissarra digital que apunta sorpreses. La Txell Giné, responsable de l’equip de biblioteca de la ZER (Zona Educativa Rural que agrupa dues petites escoles) m’anuncia que són una escola diferent i que volen fer-me una rebuda igualment diferent. Han preparat un vídeo i també un parell de partides del concurs Pasapalabra a partir d’alguns dels meus llibres que s’han llegit. Després responc a les preguntes que em fan els alumnes ajudada d’una petita caixa d’eines que duc carregada de petits objectes per explicar el procés d’escriptura i l’acte creatiu. I per acabar signo el llibre a cada alumne, i aquest moment amb cadascun d’ells em permet mirar-los als ulls i dedicar-los uns segons que són un petit tresor.

Aquesta setmana he guanyat el premi Guillem Cifre de Colonya amb una novel·la infantil i estic que rebento de contenta. És improbable que us n’hàgiu assabentat. És improbable, però no estrany. Perquè la literatura infantil i juvenil (LIJ) és menystinguda de manera sistemàtica i se la tracta com un gènere menor.

Després de publicar més de 200.000 exemplars del conegut conte El fil invisible, del qual al novembre s'estrenarà la versió musical al Teatre Goya, la consultora de criança conscient i autora Míriam Tirado torna amb un nou conte il·lustrat per Núria Aparicio, Els mil colors del fil invisible. També acaba de publicar amb Joan Turu Jo primer!, que ha sigut un dels llibres més venuts aquest Sant Jordi, i al mes de maig publica el quart número de la col·lecció Goa. L’entrevistem per parlar del repte de la criança conscient en la nostra societat, del valor que tenen els contes infantils en el creixement personal dels adults i de la importància de generar espais per verbalitzar i acompanyar les emocions dels nostres infants.

Dimarts, a la fira del llibre infantil de Bolonya, hi havia celebració a l'estand de Libros del Zorro Rojo, una editorial amb seu a Barcelona. Tenien motius per estar contents: el preciós Kintsugi, d'Issa Watanabe, que editen ells, ha guanyat el Bologna Ragazzi Award (un reconeixement molt prestigiós) al millor llibre de ficció de la fira. Poc abans, havia pogut felicitar l'Inês Castel-Branco, l'editora portuguesa d'Akiara Books, que comanda a Barcelona, que ha rebut una menció especial també en la categoria de ficció per un llibre molt especial i que ha editat amb molta cura, Gràcies, Mare Terra! És un desplegable il·lustrat de tres metres que recull un gran cant de salutació i agraïment a tots els éssers vius que forma part, des de fa segles, de la tradició oral dels pobles iroquesos (que es troben als Estats Units i al Canadà). Al vespre, una altra bona notícia: l'editorial Mosquito Books Barcelona, una petita editorial situada a Gràcia i especialitzada en la publicació de llibres il·lustrats de no-ficció que porten Lluís Cassany i la seva filla Mia, també autora, guanyava el reconeixement dels companys de la fira i s'enduia el premi a millor editorial europea.

Observant els joves lectors a la biblioteca de l’institut penso en l’eterna acusació (“és que els joves no llegeixen!”) i la manca d’autocrítica d’un sector adult que, segons les estadístiques, llegeix per lleure encara menys (Hàbits de lectura i compra de llibres, 2022). Els resultats de les proves PISA han provocat tota una allau de crítiques i propostes sobre com fomentar la lectura, especialment als centres educatius, però abans cal plantejar dues preguntes importants: quin tipus de lectura volem fomentar i per què la volem fomentar? Potser no hem de pensar només en “fer lectors”, i ens hem de centrar en fer lectors competents. Quan parlem de lectura, no només parlem de novel·la: parlem d’un univers lector ampli, que inclou diferents gèneres, estils, suports i formats. I per què volem que llegeixin? Diu Michèle Petit que la lectura pot ajudar els joves a ser una mica més subjectes de la seva pròpia vida. Aquest hauria de ser el nostre objectiu quan parlem de lectura i joves: donar el coneixement i les eines als joves per poder triar, amb una llibertat real, si volen o no volen llegir.

Una sexòloga em va dir que amb les criatures solem cometre un error quan els parlem de sexe: l’èmfasi el posem massa en la part reproductiva. Ho reduïm tot als espermatozous, l’òvul i companyia, i després ho emboliquem d’amor. És a dir, que els mentim, perquè fa segles que la funció reproductiva del sexe és la menys important a l’hora de practicar-lo. Quan parlem amb la canalla, obviem la part més important: que el sexe és sobretot plaer. Que fem l’amor amb tendresa o cardem amb desfici perquè ens encanta. I que, de fet, la part reproductiva moltes vegades és més aviat el problema del sexe, perquè has de fer mans i mànigues per evitar-la.

Els llibres il·lustrats de Raymond Briggs són una veritable tradició nadalenca al Regne Unit des de fa tres generacions. Per a molts britànics, no arriba Nadal de veritat fins que no tornen a rellegir els seus àlbums il·lustrats o bé tornen a veure a la televisió les seves adaptacions animades, que es programen cada any. Aquesta adherència a unes històries concretes entre les moltes que s’han explicat al voltant d’aquesta festivitat només s’entén per la capacitat que va tenir Raymond Briggs per transmetre les emocions que sentim aquests dies d’una manera que captura la màgia amb què els nens viuen el Nadal i al mateix temps les emocions que pertanyen al món dels adults, i les barreja totes dues.

"Aixafaterrossos!", "Estaquirot!", "Invertebrat!", "Tros d'ectoplasma rebullit!". Aquests són només quatre dels centenars d'insults del capità Haddock en la versió catalana de Joaquim Ventalló, que l'editorial Joventut va posar en circulació a partir dels anys 60 i que, encara ara, és un dels grans èxits de l'empresa unifamiliar barcelonina. Les paraules gruixudes de Haddock, company inseparable del reporter Tintín, acostumaven a anar precedides d'un crit trasbalsador i inoblidable per a diverses generacions de lectors: "Llamp de rellamp!".

“Avui parlarem de llibres il·lustrats i d’éssers fantàstics”. La Mariona té onze anys i la Gal·la, la seva germana, vuit. Fa uns mesos, just abans de Sant Jordi, es van posar davant una càmera a la llibreria Ona Llibres de Barcelona per recomanar alguns dels seus llibres preferits. Mentre una recomanava Les històries més boniques de la mitologia grega, de Luisa Mattia, l’altra es decantava per Mortina, una història per morir-se de riure, de Barbara Cantini. Més tard, hi van tornar per presentar alguns llibres “molt bojos” que havien llegit i que també recomanaven a lectors de la seva edat. Es van batejar com les germanes Ona, però, realment, són les germanes Malet. “Un dia vaig veure que s’havien gravat amb una tauleta que tenim a casa, que no té ni connexió a internet. No érem conscients que sabien que existien aquests tipus de vídeos, tot i que algunes vegades n’havíem mirat algun que parlava d’art o de música. Em va fer gràcia i li vaig enviar a la Iolanda Batallé, la directora d’Ona Llibres, que em va dir que volia que anessin a la llibreria a gravar més vídeos”, explica l’il·lustrador Oriol Malet, el pare de les joves prescriptores.

Favorita a Goodreads i el millor bestseller seleccionat per The New York Times, el debut de Veronica Roth (Nova York, 1988) amb la trilogia Divergent va superar tota expectativa. Ara la seva última novel·la, Poster girl, es tradueix al català (Fanbooks) i al castellà (Planeta).

Aviat farà 25 anys que piles de preadolescents sortien a l’hora del pati amb un llibre no obligatori a les mans sobre un mag anomenat Harry Potter. 25 anys que el nen de la cicatriu al front entrés a les cases catalanes per abduir els més petits de la família amb el primer llibre, Harry Potter i la pedra filosofal (publicat per Empúries la primavera del 1999, per Salamandra en castellà el 1998 i per Bloomsbury en anglès el 1997, una edició amb una tirada inicial de només 500 exemplars, que actualment està valorada en més de 20.000 euros). Ara Empúries en llança una edició especial limitada per començar la celebració, que inclou la il·lustració del mapa de Hogwarts de Levi Pinfold, la icònica il·lustració de Jonny Duddle i dibuixos originals de l’arxiu de J.K. Rowling. A més, prepara L'almanac de bruixeria de Harry Potter per al novembre, que serà un complement gràfic de la saga en què els lectors podran descobrir indrets màgics, estudiar la ciència de les varetes i observar bèsties fantàstiques.