Les famílies amb tres fills o més són, cada vegada més, una raresa dins de la societat catalana. Segons xifres de l’Idescat, només el 5% de les famílies catalanes (uniparentals o amb dos progenitors) tenen tres fills o més, una tendència que cada cop va més a la baixa i sembla no tenir aturador si tenim en compte que aquest any Catalunya va batre el rècord negatiu de fecunditat, amb una taxa de tan sols 1,08 fills per dona. Aquesta no és una especificitat catalana, ja que la tendència espanyola i europea va en la mateixa direcció que la societat catalana, amb nuclis familiars que molt majoritàriament tenen un o dos fills i una edat d’accés a la primera maternitat cada cop més elevada.

Tot just ara fa uns dies una oient del programa El món a RAC1 va encendre els llums d'alarma durant una entrevista amb la subdirectora adjunta de la DGT, Ana Blanco, en alertar que l’ús de les noves balises V-16 poden afectar greument la salut de les persones amb problemes cardíacs que fan servir un marcapassos o un desfibril·lador.

L'entrada en vigor de l’obligatorietat de fer ús del sistema lumínic V-16 va camí de convertir-se en un dels grans nyaps de la DGT i del ministeri de l'Interior dels darrers anys. Després d’acumular crítiques per part d’associacions de consumidors, de personal d’emergències i d’altres col·lectius que sospiten del nou sistema obligatori d'il·luminació en cas d’accident o avaria, cal sumar-hi ara un nou anunci per part de la DGT que retira l’homologació oficial a quatre models de balises V-16 connectades que fins fa pocs dies apareixien en tots els llistats oficials.

Els exagents gallecs de la Guàrdia Civil Jorge Torre i Jorge Juan Costas són els creadors del polèmic llum d’emergència V-16, un sistema de seguretat que substituirà els actuals triangles d’emergència i que serà d’ús obligatori a partir de l'1 de gener. Els dos ideòlegs van deixar el cos de la Guàrdia Civil per emprendre diversos projectes empresarials com el de crear un llum d’emergència que imita els llums dels vehicles de policia o dels serveis sanitaris. L'objectiu era que es pogués guardar a la guantera del cotxe i que no calgués sortir del vehicle en cas d'avaria per reduir la perillositat que suposa haver de caminar pel voral de la calçada quan es col·loquen els triangles d’emergència.

L’entrada en vigor dels nous senyals lumínics V-16 a partir de l’1 de gener del 2026 ha generat un gran malestar i preocupació entre els compradors espanyols, els primers del món que hauran de fer servir aquest nou sistema de senyalització i localització de manera experimental. 

L’obligatorietat de fer servir el nou llum d’emergència o balisa V-16 homologat per la DGT a partir de l'1 de gener ha deixat més interrogants que no pas certeses entre els conductors. El fet de ser un sistema desconegut i que no s’ha aplicat mai a cap país europeu, l’existència d’altres llums d’emergència similars però no degudament homologats i el calendari d’aplicació, que no preveu cap mena de període transitori, han generat desconeixement i descontentament entre els conductors espanyols.

L’informe anual de l’AEA (Automobilistes Europeus Associats) ha identificat els trams més perillosos de l’Estat d'acord amb les dades del quinquenni 2019-2023 i que són com a mínim deu cops més elevats que l’índex de perillositat mitjà (IPM). Segons apunta l’informe d’aquesta entitat, el factor humà segueix sent decisiu, però no es pot menystenir l’estat de conservació de les infraestructures, alhora que interpel·la les administracions per executar les actuacions necessàries per al correcte manteniment dels punts quilomètrics més perillosos.

L’ús del telèfon mòbil al volant és un dels grans punts de millora a la xarxa viària catalana. Segons dades del Servei Català de Trànsit (SCT) el 22% dels accidents amb víctimes mortals produïdes a la carretera van estar relacionades amb l’ús inadequat del telèfon mòbil, fet que consolida l'ús del mòbil com el segon factor més present en sinistres, només superat per les infraccions d’una norma de circulació.

Aquest dijous, 1 d'octubre del 2025, han entrat en vigor diversos canvis en l'examen de conduir. La direcció general de Trànsit (DGT) ha decidit remodelar i reformular la part teòrica per elevar el nivell d’exigència, adequar-la a les noves tecnologies i avaluar el grau de percepció i velocitat de reacció dels examinats. A partir d'ara els aspirants es trobaran amb noves proves en suport audiovisual –vídeos de situacions de trànsit reals– i la incorporació definitiva de les noves senyalitzacions de trànsit aprovades just abans de l’estiu. Amb aquestes modificacions, la DGT vol assolir millores en la lluita contra la sinistralitat viària i la seguretat al volant.

Durant els últims deu anys hi ha hagut uns 124.000 accidents amb vehicles i vianants involucrats en els quals han patit lesions més de 130.000 vianants a tot l'estat espanyol, segons l'estudi de la Fundació Línia Directa i Fesvial titulat Caminar seguros. Accidentabilidad y riesgos de los peatones en España (2014-2023). 17.000 dels vianants afectats han hagut de passar per l'hospital i 3.500 han mort a causa de l'accident, explica l'informe, a partir de dades de la DGT, l'Institut Nacional de Toxicologia i les respostes a una enquesta feta a més de 1.700 vianants. Doncs bé, aquest estudi també identifica el carrer més perillós d'Espanya per als que es mouen caminant, on tenen més risc de patir un atropellament, i és de Barcelona: es tracta de la Gran Via, essencial per a la mobilitat al centre de la ciutat.

Tesla afronta un nou problema als Estats Units després que l’agència de seguretat nord-americana (NHTSA) hagi notificat a la marca l’obertura d’una investigació per defectes greus que afecten el sistema d’obertura de les portes posteriors del Model Y, el cotxe més venut de la marca d’Elon Musk. L'oficina de seguretat de la NHTSA ha iniciat les investigacions després de rebre nou denúncies de conductors que no podien obrir les portes per fer sortir fills que eren als seients del darrere, i que van haver de trencar la finestra per poder accedir a l’interior del cotxe i alliberar-los.

Catalunya és, amb diferència, la comunitat autònoma on més han augmentat les condemnes per delictes contra la seguretat viària l'últim any. A més, es manté com la que suma un total de sentències més alt, un fet que la fiscal delegada de seguretat viària a Barcelona, Isabel López, descriu com una "tendència consolidada". Així ho constata la memòria anual de la Fiscalia General de l'Estat, que indica que l'any passat es van dictar més de 27.800 condemnes per delictes al volant a Catalunya, cosa que suposa gairebé un terç (29%) de les 95.300 resolucions de l'any passat a tot l'Estat. Són, també, 9.600 més de les que es van fer al nostre país el 2023.

Cada dia es roben a Espanya uns 90 vehicles, segons les dades extretes del Balanç de criminalitat 2024 publicat pel ministeri de l’Interior. Aquest informe també apunta Catalunya com el territori de l’estat espanyol on es produeixen més robatoris de vehicles, amb un total de 8.543 robatoris de vehicles al llarg de l’any 2024, cosa que equival a una mitjana de 23 vehicles robats al dia.

Aquest dimarts el Congrés dels Diputats ha donat llum verda a la reforma de la llei d’Assegurances d’Automòbils amb 178 vots a favor, l’abstenció en bloc del PP i els vots en contra de Vox i del diputat d’UPN. La reforma de la llei inclou els vehicles personals lleugers –vehicles elèctrics impulsats per una o més rodes– d’una sola plaça i que poden circular a una velocitat màxima de 25 km/h si el seu pes és inferior a 25 quilos o a una velocitat màxima de 14 km/h si el seu pes és superior a 25 quilos.

Com cada any es multipliquen els desplaçaments per carretera coincidint amb l’arribada de l’estiu i les esperadíssimes vacances. Es calcula que a Espanya hi ha més d’11 milions de mascotes, el 85% de les quals són gossos i gats, i una part molt important es desplacen acompanyant els tutors o famílies durant els viatges d’oci i descans dels mesos d'estiu.

El Servei Català de Trànsit (SCT) disposarà d’una nova eina per controlar la velocitat dels conductors i conductores de la xarxa viària catalana gràcies a la compra de sis nous radars en remolc (és a dir, portàtils) d'última generació. La compra d’aquests nous radars ha estat autoritzada pel govern de la Generalitat, i suposen una despesa de 2.156.797,93 €, que es dividirà en dues contractacions imputables als exercicis dels anys 2025 (1.033.092,25 €) i 2026 (1.123.705,68 €).

Arriba l’estiu i, amb ell, els mesos de més calor de l’any. Agafar el cotxe després d’haver-lo estacionat en un lloc exposat a la llum solar pot ser un autèntic infern per als ocupants, i amb engegar el sistema de refrigeració a màxima potència no n'hi ha prou per aclimatar l’habitacle amb una certa rapidesa.

Els neumàtics són un element essencial per a la seguretat viària. De fet, l'estat dels neumàtics i dels frens són els dos elements de seguretat activa més rellevants a l'hora de prevenir possibles incidències i accidents. En aquest sentit, és interessant l'últim estudi de l’OCU que analitza quins són els millors i els pitjors fabricants de neumàtics del mercat, segons les opinions dels seus usuaris. Aquest estudi ha recollit les opinions i les experiències de 52.000 conductors de cinc països europeus sobre la satisfacció i la qualitat percebuda dels neumàtics dels seus cotxes, i això ha permès generar una classificació dels millors i els pitjors fabricants de neumàtics del mercat.

Un cop més, Catalunya lidera el rànquing estatal de robatoris de cotxes, segons apunten les dades publicades pel ministeri de l’Interior. Dels 7.760 cotxes robats a tot l’Estat durant els mesos de gener, febrer i març del 2025, un total de 2.005 vehicles van ser a Catalunya, cosa que suposa el 25,8% dels robatoris totals a l’Estat.

Els accidents per xocs amb animals salvatges no reculen a Catalunya des de fa més deu anys, segons apunta un estudi del centre d’estudis d’opinió Ponle Freno i la Fundació Axa. Catalunya ocupa el tercer lloc en el rànquing de l’estat espanyol pel que fa a accidents provocats pel xoc amb un animal salvatge. Pel que fa a la gravetat d’aquests accidents destaca, amb una forta incidència, la mortalitat registrada a Lleida, que es col·loca com la segona comunitat amb més accidents mortals causats per impactes amb animals salvatges.