Una que es diu Katarzyna Basinska, investigadora de la Universitat de Cambridge, Anglaterra, com que un dia no sabia què fer, va inventar un procediment informàtic gràcies al qual, ha dit, podrem parlar amb els difunts. És un símptoma més del descrèdit de les religions i de la ja fa temps diagnosticada “mort de Déu”. O una suplantació blasfema. O una ximpleria.

Posar remei a la crisi de l'habitatge és un dels reptes més grans del nou govern britànic, que dirigeix Keir Starmer. Una de les promeses més ambicioses de la campanya electoral ha sigut que esperonarien la construcció d'1,5 milions d'habitatges en els cinc anys de legislatura. I per fer-ho, aposten per la fundació de noves ciutats. Aquesta política evoca la que va dur a terme Clement Attlee, el premier laborista que va aconseguir les claus de Downing Street al final de la Segona Guerra Mundial.

D’on sou, vosaltres? Jo soc un català d’Europa. Confesso, fins i tot, un deix de mala consciència eurocèntrica. A Europa, en general, m’hi sento com a casa, en especial a Itàlia i Anglaterra (ja sé que han marxat de la Unió, però són Europa). El fred em tira enrere als països del nord. En molts llocs no hi he estat, però els he llegit, els he gaudit culturalment. La cuina, esclar, la mediterrània. La de l’oli d’oliva, que diria Josep Pla. Ell també era un europeu viatger, alhora practicant i escèptic, una mica a la manera fin de siècle de Zweig. Però més vital. Quan a principis del segle XX els catalans havíem aconseguit fer-nos europeus, de cop amb la guerra tot es va esfondrar. Ara l’ombra allargada de la ultradreta tampoc no augura res de bo.

Quan arribi el 2 d'octubre, l'Anglo-Catalan Society (ACS) complirà 70 anys. L'entitat va néixer sota els auspicis de Josep Maria Batista i Roca –des del 1945 s'havia establert a Cambridge, primer com a lector d'espanyol i després com a professor–, l'editor Joan Lluís Gili i Serra –fundador als anys trenta de la llibreria i editorial Dolphin, a Charing Cross Road, al centre de Londres, que després es va traslladar a Oxford– i el cirurgià militar i traumatòleg Josep Trueta, també arrelat a l'exili d'Oxford des del 1939.

Ara no només cal visitar Cambridge, una de les dues ciutats universitàries més famoses d’Anglaterra i del món, per admirar la bellesa de la capella del King’s College o per navegar amb barca pel riu Cam i passar per sota del no menys famós pont de les Matemàtiques. Des de fa alguns mesos, al gran nombre de joies arquitectòniques que la ciutat ofereix als passavolants se n’hi ha afegit una altra: és tracta d’un edifici icònic per al segle XXI, la Mesquita Central, la primera del Regne Unit i d’Europa construïda sota principis de sostenibilitat i de respecte pel medi ambient.

Dies de tempesta a la Universitat de Cambridge pel suposat intent de “descolonització” del pla d’estudis de literatura en llengua anglesa, i per les acusacions de racisme institucional que se n’han derivat, que també han acabat afectant, per raons diferents, Oxford, l’altre gran centre acadèmic del Regne Unit.

Solem pensar que els homes de lletres i de ciències, acadèmics i erudits, es comporten entre si amb l’educació que es pressuposa en gent de molta cultura i gran intel·ligència. Però no és ben bé així. La saviesa actua com una mena de parament narcisístic que protegeix en especial un determinat estol de persones, els savis, que són habitualment molt febles en tots els camps, llevat del terreny de la pròpia saviesa.

La tradicional regata entre les universitats britàniques d'Oxford i Cambrdige pel riu Tàmesi inclourà aquest dissabte, per primera vegada en la història la participació dels equips femenins de les dues universitats britàniques. Les estudiants d'ambdós centres han competit des de 1927 en una data i un lloc diferent als homes -fins ara la seva regata es celebrava a Henley, a uns 50 quilòmetres a l'oest de Londres.

Un policia del campus universitari de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), a Cambridge (Massachusetts), ha mort aquesta matinada de divendres en un tiroteig a la mateixa universitat. L'agent ha mort a l'hospital, a conseqüència de les ferides de bala, segons ha informat la cadena de televisió CBS.