Després de tantes llàgrimes vessades amb la selecció argentina, Leo Messi va celebrar el títol que més desitjava amb els ulls injectats d'alegria, però sense plors d'emoció. Amb 35 anys, la seva brillant trajectòria ja té la cirereta que li faltava, la clau de volta essencial per enterrar l'etern debat sobre si és millor que Diego Armando Maradona, l'altre gran geni del futbol argentí. Al cinquè intent ja pot dir que, igual que el Pelusa, ha liderat l'albiceleste fins a la glòria mundialista, un crit d'alegria que no esclatava a Buenos Aires, Rosario o Tucumán des del 1986. Per a molts, Messi ja era el millor de la història abans de la portentosa pugna de diumenge contra la França de Mbappé (3-3), resolta des del punt de penal. Però el triomf a Lusail tanca un cercle i silencia els més escèptics. Perquè el llegat de l'exblaugrana ja no accepta el però del Mundial. L'asterisc s'ha convertit en una estrella al pit.

La batalla entre els colossos al futbol europeu continua. El Reial Madrid, el Barça i el Juventus van quedar-se com els darrers bastions a defensar un projecte liderat per Florentino Pérez i que va provocar la ira de la UEFA. Segons publica el diari italià La Repubblica, en aquesta disputa entre grans clubs, el president del PSG, Nasser al-Khelaifi, ha utilitzat la seva influència com a màxim dirigent de l'Associació Europea de Clubs (ECA) per boicotejar el trofeu Joan Gamper, que havia d'enfrontar el Barça amb el Roma el 6 d'agost.

El president qatarià del PSG, Nasser al-Khelaifi, no va pair gens bé una nova desfeta del seu equip als vuitens de final de la Lliga de Campions, aquest cop contra el Reial Madrid, que els va remuntar el marcador favorable de l'anada. La reacció irada del principal gestor del conjunt parisenc va ser, després del xiulet final, baixar de males maneres a la zona de vestidors del Santiago Bernabéu a la recerca del col·legiat del partit, el neerlandès Danny Mekkelie. L'acció que va provocar la ira d'Al-Khelaifi va ser que l'àrbitre no anul·lés el primer gol de Benzema al considerar que hi havia una falta prèvia del davanter francès al porter Donnarumma. A la sala de premsa, l'entrenador del PSG, Mauricio Pochettino, va titllar de "vergonya" que el VAR no instés Mekkelie a anul·lar-lo.

"Ici c'est Paris". Just a l'aterrar a París, a Messi li van posar una samarreta amb el lema del PSG. Una frase que connecta l'ambició dels propietaris del club, qatarians, amb la tradicional supèrbia parisenca. La capital francesa, tan bonica, amb tanta història, tan orgullosa, no necessita res més per vendre's al món. "Això és París", diuen altius, mirant per sobre de l'espatlla la resta del món. A França, la meitat del país no els pot ni veure, els parisencs. I ara menys, un cop han fitxat Messi. Si París és una ciutat fascinant amb uns ciutadans que no sempre cauen bé a la resta dels francesos, el debat sobre el PSG és igual de visceral. O l'estimes o l'odies. De fet, hi ha molta més gent que l'odia, perquè el club més popular a França segueix sent l'Olympique de Marsella.

Ser pescador de perles era una feina molt dura. Dos cops cada any, dalt de les embarcacions típiques del golf Pèrsic, els dhow, els pescadors del port de Doha, sortien per passar unes quantes setmanes fora de casa buscant perles. Immersions a més de 40 metres de profunditat, de vegades, lligats amb una corda per si alguna cosa no anava bé. Era una feina tradicional, que passava de generació en generació. Però els anys 30 i 40, el negoci va començar a patir quan els japonesos van crear les primeres granges d’ostres. Qatar, aquest petit emirat controlat pels britànics, era un port petit a la desembocadura d’un riu, creant un entorn natural ideal per a les perles. Però després d’anys buscant-ne, cada cop calia anar més lluny, més al fons, a canvi de pocs diners. Per sort per als qatarians, es va descobrir petroli. I tot va canviar. Així, el pare de Nasser al-Khelaifi no va haver de patir pels seus fills. Ell va ser l'últim membre de la nissaga a baixar a buscar perles.

La lluita per controlar el negoci del món del futbol es juga més als despatxos i els tribunals que no pas als terrenys de joc. Pocs dies després de veure com la UEFA sancionava el Manchester City, la Fiscalia General de Suïssa va formular una acusació formal contra l'ex secretari general de la FIFA Jérôme Valcke i el qatarià Nasser al-Khelaifi, president del París Saint-Germain, per negocis relacionats amb els drets televisius d'esdeveniments esportius, en particular Mundials de futbol i la Copa Confederacions. L'entitat pública va anunciar aquest dijous la seva decisió explicant que Valcke és acusat de "corrupció passiva, gestió deslleial múltiple i qualificada i falsejament de títols".

El president del París Saint-Germain (PSG), Nasser al-Khelaifi, ha sigut imputat per "corrupció activa" en el procediment obert per la justícia francesa per l'atribució de competicions internacionals, en concret els Mundials d'Atletisme que Qatar volia celebrar el 2017.

La fiscalia nacional financera francesa ha ordenat aquest dijous l'escorcoll de la seu parisenca de la televisió Bein Sports, dirigida pel president del París Saint-Germain, Nasser al-Khelaifi, imputat per la justícia suïssa per atribució irregular dels drets de retransmissió dels Mundials de futbol. La fiscalia francesa ha indicat que l'operació es va desenvolupar en coordinació amb la de Suïssa, que ha comunicat aquest dijous al matí l'obertura de diligències penals contra el president del PSG, contra l'ex secretari general de la FIFA Jérôme Valcke i contra una tercera persona.