L'1 de gener del 2018 la Unió Europea va reconèixer els insectes com a aliments. Des de llavors, ha plogut molt i s'han estat buscant maneres d'introduir aquesta proteïna nutritiva i més sostenible en formats que generessin menys rebuig a la població, sigui en forma de farina, galeta o barretes. Els insectes formen part amb normalitat de la dieta de molts indrets del planeta, sigui a Amèrica o l'Àsia. Però ara una recerca científica ubica al continent europeu una recepta gairebé oblidada. Als Balcans i a Turquia, era comú fer iogurt de formigues.

És cert que cal prendre llet per mantenir els ossos sans?

Durant generacions, se’ns ha dit –a través de programes escolars de nutrició i campanyes publicitàries– que la llet és una part essencial d’una dieta saludable. La clau d’aquesta narrativa és dir que la llet enforteix els ossos. Els nostres ossos estan fets de calci i una tassa de llet sencera conté uns 300 mil·ligrams d’aquest nutrient. Així que beure tres tasses al dia –diuen– els farà resistents. “Aquest missatge, però, es basa en estudis de curta durada i va ser impulsat per la indústria làctia”, diu Walter Willett, professor d’epidemiologia i nutrició de l’Escola de Salut Pública T. H. Chan de Harvard.

]]>

"Com és que per menjar saludable hem de sacrificar els sabors?". Aquesta és una pregunta habitual entre empresaris del sector agroalimentari i és la que va sentir Fernando Calpe en una trobada amb altres companyies. A partir d'aquesta idea el català va crear Being Foods, que comercialitza els seus productes amb la marca Proasis. "Al sud d'Europa, el menjar és part de la societat i la cultura és que el menjar és plaer i indulgència", opina Calpe.

]]>

És pràcticament indissociable la imatge d'un nadó i la llet, i si bé és un aliment imprescindible per a les criatures per la seva aportació en calci, proteïnes i vitamines, cal anar amb compte amb les quantitats diàries que se subministren.

]]>

“Som rarets, molt rarets”, afirma amb el to (i humor) típic dels aragonesos el fundador i president de La Fageda, Cristóbal Colón. I és, potser, la millor definició que es pot fer d’aquest projecte, que trenca amb els tòpics que solen acompanyar l’emprenedoria. El seu objectiu no és fer diners –i com més, millor–, sinó que van néixer per donar feina a persones amb discapacitat intel·lectual, amb malalties mentals o en risc d’exclusió social de la Garrotxa. No inverteixen en publicitat, no volen créixer ni exportar els seus productes i totes les noves línies de negoci que han engegat han sigut per crear llocs de treball, i no per generar beneficis. Van començar fabricant estatuetes del nen Jesús fa quaranta anys i ara és una de les principals marques d’alimentació de Catalunya: amb 400 treballadors, el 2020 va facturar 24,5 milions d'euros i aquest any produirà 100 milions de iogurts. Una història d’èxit empresarial i, sobretot, de compromís social que els ha fet mereixedors de premis com l’Ignasi Pujol que els va atorgar dijous l’ARA.  

]]> Llegeixo la notícia a l'ARA i comprenc que estem davant d’una pèrdua immensa. Mai més tornarà allò que coneixíem, que formava part de nosaltres. Ja no tornarem a sentir aquells monòlegs, ja no tornarem a llegir aquells llibres, ja no tornarem a veure aquelles pel·lícules i aquelles sèries. Monòlegs, llibres, pel·lícules i sèries on la protagonista està sempre atabalada, és un divertit desastre que ensopega graciosament (però si es fa mal, sempre és un mal cuqui, com ara un tallet a la galta que li cura algun vianant tímid, guapo i solter). Que no sap com vestir-se per anar a un casament (i per això sempre l’ajuda el seu amic gai, que té molt bon gust i tot el temps lliure del món per fer escenes de videoclip amb ella emprovant-s’ho tot). Que taca els informes amb cafè a les reunions de feina amb els estirats socis estrangers de l’empresa. Que sempre vexa i maltracta els pretendents i companys de feina, però ells, al contrari del que ens passaria a nosaltres si goséssim fer el mateix que fa ella, no s’emprenyen mai: la segueixen adorant.

]]>

Isaac Carasso, jueu sefardita nascut a Tessalònica, va arribar a Barcelona fugint de la Primera Guerra Balcànica. A la capital catalana va quedar colpit per les malalties intestinals que patien els nens. Ell i la seva família es van instal·lar al número 16 del carrer dels Àngels, al Raval. Pare de tres fills, estava molt sensibilitzat amb els problemes de salut infantil i va idear un iogurt basant-se en una recepta que tenia d’uns pastors búlgars que barrejava ferments i llet fresca i que va perfeccionar amb l’Institut Pasteur. El 1919 va començar a comercialitzar la creació i la va anomenar Danone en honor a un dels seus nens, el Daniel, a qui s’adreçava amb aquest diminutiu. Primer va vendre els iogurts a les farmàcies, amb recepta, però en poc temps, i amb una producció diària de 400 terrines de porcellana, els va començar a vendre a domicili. Eren els empleats del tramvia els que els distribuïen de matinada.

]]>

Matí. Barri residencial de la part alta. Un home fornit, amb els cabells totalment engominats i vestit amb un polo blanc de marca, es prepara per sortir a córrer. Però ara és a la cuina, devorant un iogurt amb classe. De sobte, alça la mirada i parla directament a càmera: “Moltes persones em pregunten quin és el meu secret per mantenir un cos sa -diu, xulesc-. És fàcil: consumir només productes desnatats et garanteix una alimentació sana”. Quan surt per la porta de casa es creua amb un noi jove, prim i escanyolit que, assegut en un banc, se’l mira mentre també menja un iogurt i etziba, amb un somriure burleta: “La gent em pregunta com m’ho faig per tenir un cos sa. Doncs menjar només iogurts Müller, perquè els iogurts Müller són els únics que estan pensats per al plaer”. S’aixeca, s’acosta a la porta i el rep la dona del runner amb una gran sensualitat, que el fa entrar a dins enmig de carícies suggeridores.

]]>

Bufen bons aires per a la llet sencera i els seus derivats. Si fins ara han sigut acusats de calòrics i de contenir greixos saturats, ara un estudi recent assegura que la població que en consumeix està menys exposada a les malalties cardiovasculars i també té menys probabilitats de desenvolupar la diabetis de tipus 2 que la gent que en pren en la versió semidesnatada o desnatada.

]]>

A principis del 2012, Danone passava per uns moments delicats. Els directius feia temps que miraven els números amb lupa i, a Espanya, les xifres no els acabaven de fer el pes: durant el primer trimestre d’any, les vendes a totes les grans divisions del grup havien caigut al voltant d’un 5%. L’escenari era preocupant. “Les quatre línies de negoci del grup a l’Estat van malament”, reconeixia aleshores Pierre-André Terisse, vicepresident executiu financer del grup davant els mitjans. “La situació econòmica, l’alt índex d’atur i les mesures de reducció del dèficit impulsades pel govern espanyol” els estaven passant factura, afirmava. Però dels laboratoris de la divisió espanyola n’acabava de sortir un producte que podia fer capgirar la situació. Es tractava de Yolado, l’aposta del grup per irrompre a un mercat que no parava de créixer: el del iogurt gelat.

]]>

Una placa al carrer dels Àngels de Barcelona recordava fa uns anys que allà es va inventar el primer iogurt Danone. Aquella marca -ara desapareguda- va esdevenir amb el pas de les dècades un dels líders mundials de l’alimentació. A Espanya és conegut pels seus productes de llet fermentada, tot i que el seu catàleg s’ha anat engrandint i ha incorporat referències que van més enllà: des de l’alimentació infantil fins a l’aigua.

]]>

Van començar a gestar el projecte quan només tenien 15 anys.

]]>

El cuiner Joan Gurgui ens cuina a l'espai Xef Caprabo de l'Illa Diagonal un aperitiu molt fàcil per fer aquest Nadal. Necessiteu pocs ingredients, i tots fàcils de trobar.

]]> La derogació de la data de caducitat dels iogurts –que se substituirà per una altra de consum preferent– serà la primera mesura del govern espanyol emmarcada en la iniciativa 'Més aliment, menys malbaratament', amb la qual es vol evitar que 8 milions de tones de menjar acabin als abocadors. El ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, ha presentat aquest dimarts la iniciativa. Espanya és el sisè estat de la Unió Europea que més menjar malgasta, amb 7,7 milions de tones, darrere d'Alemanya (10,3 milions de tones), Holanda (9,4), França (9), Polònia (8,9) i Itàlia (8,8).

]]>