Novetat en el camp de la ciència i la salut. El Regne Unit ha donat llum verda, per primer cop al món, a l’alteració de l’ADN d’embrions humans, una mesura amb la qual pretenen que un grup reduït de científics de l’Institut Francis Crick investigui per entendre millor com són els primers moments de la vida.

Banc Sabadell vol donar un nou pas de creixement al Regne Unit amb la compra d'una cartera d'actius de 13.220 milions de lliures –uns 18.000 milions d'euros– que està en mans del Govern britànic des de la nacionalització de les entitats NorthernRock i Bradford & Bingley, segons publica aquest dilluns el diari 'Expansión'.

L'escriptora Harper Lee ha venut més de 105.000 exemplars de 'Vés i aposta un sentinella' en el seu primer dia a la venda al Regne Unit. La segona novel·la de l'autora del clàssic 'Matar un rossinyol' va arribar aquest dimarts 14 de juliol a les llibreries britàniques, que van estar obertes fins a altes hores de la matinada per tal de fer front a la demanda. La novel·la ha estat distribuïda en suport imprès i en digital i ja ha arribat a les llibreries catalanes de la mà d'Edicions 62, que n'ha distribuït 10.000 exemplars.

Quan Cameron va arribar al 10 de Downing Street, ara fa cinc anys, ho va fer amb la promesa d'acabar amb el que els conservadors consideraven una política d'immigració massa tova. Sota els laboristes centenars de milers de persones es van traslladar al Regne Unit, atrets per una economia en alça i amb moltes possibilitats laborals. Bona part dels nouvinguts venien de l'Europa de l'Est. Cameron va acusar els laboristes de permetre una immigració descontrolada i va prometre "posar ordre" en el sistema i reduir de forma significativa la xifra d'immigrants: menys de 100.000 l'any.

L'un és un dels homes més influents del Regne Unit, un ric aristòcrata i terratinent que ha viscut tota la vida esperant el moment de ser rei. L'altre és el líder d'un partit que ha treballat sempre per reunificar Irlanda, fent que els comtats del nord deixin de ser britànics i passin a la República. L'un és protestant, l'altre catòlic. L'un, màxim exponent de l'Establishment. L'altre, amb vincles ideològics amb una organització terrorista, l'IRA, avui inactiu, que va matar un familiar directe del primer. I, malgrat tots aquests, i altres condicionants, aquests dos homes, el príncep Carles d'Anglaterra i el líder del Sinn Féin, Gerry Adams, s'han saludat aquest dimarts de forma cordial, i s'han fet una encaixada de mans que s'ha convertit, ja, en una imatge per a la història.

El partit britànic euro-escèptic UKIP podria guanyar el primer seient al Parlament britànic en les eleccions parcials que se celebren aquest dijous per la mort del parlamentari del Partit Laborista, Jim Dobbin. Aquesta elecció posaria sota amenaça el Partit Conservador que lidera el primer ministre britànic, David Cameron, a només set mesos de les eleccions nacionals.

Que el Regne Unit no és Espanya és una evidència que no cal repetir. A diferència de Catalunya, pot tenir les seves pròpies seleccions esportives, i legisla de forma independent en tota mena de qüestions, des del tabac fins al matrimoni gai. Però allà on la diferència és abismal és en el reconeixement nacional. Ningú a Anglaterra negaria l'obvietat que Escòcia és una nació. Aquest reconeixement provoca un respecte pels símbols de l'altre i la manca d'imposició dels propis. Mentre que a Catalunya la delegada espanyola, María de los Llanos de Luna, dedica part del seu temps a perseguir judicialment els ajuntaments que no pengen la bandera d'Espanya, a Escòcia la bandera present arreu és la pròpia: a Edimburg és insòlit veure la bandera britànica, que al centre de la ciutat només oneja a un hotel.

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha defensat aquest dijous que el futur d'Escòcia "l'han de decidir els escocesos". Amb tot, en una roda de premsa conjunta amb el 'premier' britànic, David Cameron, celebrada després de la cimera del G-7 a Brussel·les, Obama ha demanat que el Regne Unit continuï sent un "soci fort, unit i eficaç", insinuant que està en contra de la independència. "Però això ho han de decidir els nostres amics allà", ha reconegut en resposta a les preguntes dels periodistes.

Si hi ha una institució que els britànics valoren (i odien, sobre tot els més conservadors) és la BBC, una televisió i ràdio públiques de qualitat que els espectadors paguen amb un impost anual i a la qual és refereixen com 'la tieta'. Però aquesta valorada institució és de tots els britànics o només dels habitants del Regne Unit? La pregunta se la fan aquest dimecres molts escocesos, que han estat amenaçats amb perdre la prestigiosa i icònica emissora si voten a favor de la independència.

Milers de llars de Gal·les Anglaterra han quedat sense electricitat a causa de les fortes pluges que afecten aquesta zona del Regne Unit i que han causat grans inundacions. Segons l'empresa Western Power Distribution, uns 44.000 clients segueixen sense subministrament elèctric després de l'últim episodi de pluges intenses, que se sumen al mal temps que afecta la zona des de fa un mes.

Les autoritats britàniques han confirmat aquest dilluns que han prohibit l'entrada del polèmic humorista francès, Dieudonné M'Bala M'Bala, per motius de seguretat. Dieudonné ha estat condemnat a França en diverses ocasions per les seves manifestacions antisemites i fa poques setmanes la justícia va prohibir el seu últim espectacle.

Un jove anglès va voler fer un "arrest ciutadà" contra l'exprimer ministre del Regne Unit Tony Blair quan aquest sopava amb la seva família en un popular restaurant de l'est de Londres. Twiggy Garcia, un treballador del bar Tramshed, va intentar arrestar Blair divendres. El cambrer li va posar la mà a l'espatlla i li va dir que quedava detingut per crims de guerra en haver declarat la guerra contra l'Iraq l'any 2003 sense tenir el pertinent mandat de l'ONU. Es tracta del cinquè intent d'arrestar Blair que s'ha produït fins ara.

A diferència d'Espanya, al Regne Unit, el debat sobre la independència es viu en un marc d'una relativa normalitat democràtica. Hi ha, però, un punt de coincidència: tant Londres com Madrid han optat per fer un discurs en negatiu que agafa la pertinença a la Unió Europea com a coartada. En comptes de recordar els beneficis que la unió al Regne Unit o a Espanya representa, si més no en teoria, per Escòcia i Catalunya, respectivament, tant el govern de Cameron com el de Rajoy insisteixen a atacar la independència amb l'argument que, si es consuma, els dos països secessionistes quedarien fora de la UE. Aquest dijous, l'argument ha tornat a estar damunt la taula dels britànics amb una novetat peculiar: ha dit als escocesos que si s'independitzen quedaran fora de la Unió... per culpa d'Espanya.

Lluny d'aturar-se després de la conversa telefònica d'aquest dimecres entre Mariano Rajoy i David Cameron, l'escalada de tensió entre Espanya i el Regne Unit està a punt de pujar un graó més. Un portaavions i dues fragates salparen dilluns cap al Penyal. Sis vaixells més se'ls afegiran a finals de mes. En total, doncs, la Royal Navy enviarà nou vaixells a la zona. Segons Londres, la visita és purament tècnica: en realitat els vaixells tenen com a destinació final unes maniobres militars a la Mediterrània. Aquestes maniobres es fan cada any, des del 2011, i estaven ja previstes. Madrid corrobora aquesta versió, assegura que coneixia els moviments de la Royal Navy i fins i tot afirma que fa mesos va donar permís a la flota per fer servir el port de La Rota, on han de fer escala. Madrid insisteix que no hi ha motius de preocupació.

Més de 282.000 britànics han firmat una petició exigint al ministre de Treball i Pensions, Iain Duncan Smith, que intenti viure amb només 53 lliures a la setmana, uns 62 euros al canvi actual. El moviment, explosiu com tots els que s'originen a les xarxes, arriba després que Duncan Smith, un dels membres més ortodoxos del partit conservador, justifiqués les històriques retallades socials del govern de Cameron, que està desballestant l'estat del benestar fins a límits impensables fins i tot en les èpoques de Margaret Thatcher. En una entrevista a la ràdio Duncan Smith va assegurar que si hagués de viure amb només 53 lliures a la setmana "ho faria". I això és justament el que li demanen, des d'internet, milers de ciutadans.