“Sacrificaran els pressupostos per això?”, preguntava, exclamant-se, Pere Aragonès als diputats dels comuns, al Parlament. Amb “això” es referia al macroprojecte del Hard Rock Café, que per al PSC i per als comuns és una línia vermella, però de sentit oposat: els uns posen com a condició sine qua non que es garanteixi la via lliure per al Hard Rock per aprovar els comptes, mentre que els altres exigeixen que es descarti, si el govern d'ERC vol el seu vot favorable. Pressió per pressió, Aragonès cedeix a la dels socialistes, que al cap i a la fi són els socis, a Catalunya i a Madrid. No sent “entusiasme” pel Hard Rock, reconeix, però ve a dir que ves què hem de fer. Paciència i resignació. Al cap i a la fi, argumenta el president, “és un projecte que ja està aprovat, i ara mateix no hi ha una majoria alternativa que permeti revocar-lo”. I sobretot no hi ha cap ganes, ni una, de fer-ho, afegim. Ni tan sols d'intentar-ho. Les majories alternatives es negocien, se cerquen, es forgen. Però per a això cal allò que se'n diu voluntat política. És més fàcil fer veure que és una qüestió menor: “No sacrificaran els pressupostos per això”.

La possibilitat d’una negociació pressupostària entre el govern de la Generalitat, monocolor ERC, i el PSC ha posat damunt de la taula, per voluntat expressa i molt intencionada d’aquest últim, tres condicions: posar en marxa el parc urbanístic i de lleure de Hard Rock a Vila-seca, completar el Quart Cinturó entre Terrassa i Sabadell i ampliar l’aeroport de Barcelona. Són tres grans projectes importants i conflictius. Importants pel potencial de foment del creixement econòmic i de creació de llocs de treball. Conflictius per les objeccions mediambientals, veïnals, paisatgístiques i, en general, de sostenibilitat. El PSC s’orienta a prioritzar els projectes pel potencial econòmic. ERC fa tot el possible per endarrerir-los i dissoldre’ls per les resistències locals que qüestionen la necessitat i la sostenibilitat mediambiental. No s’ha d’oblidar que els comuns hi són hostils, i els de Junts, força favorables. Es tracta, doncs, d’un torpede de profunditat, que aspira a canviar les aliances polítiques i a mobilitzar una part important de l’antic electorat de CiU. Tota aproximació racional s’enfronta al conflicte entre diversos interessos. No hi ha solucions senzilles ni raons indiscutibles. Dit això, em permeto oferir algunes opinions amb afany de jerarquitzar els pros i els contres.

El megaprojecte del Hard Rock que es pretén ubicar a Salou i Vila-seca va rebre un darrer cop al no tramitar-se i no aprovar-se en la darrera sessió de l’any 2022 de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona. No obstant, això no ha suposat l’estocada final al projecte i hi ha sectors econòmics i polítics que encara el defensen. Aquestes setmanes és fins i tot un projecte que el PSC considera imprescindible per aprovar els pressupostos del govern d’ERC. Volem aprofitar aquest espai per exposar els motius pels quals aquest projecte s’hauria de descartar definitivament per abordar-ne d’altres més arrelats al territori i sostenibles tant socialment com ambientalment.

L’empresari Sheldon Adelson va plantejar, ara fa deu anys, impulsar a Catalunya un gran complex d’oci amb sis casinos i fins a 12 hotels: es diria Eurovegas. El projecte havia de generar desenes de milers de llocs de treball i reforçar encara més el litoral tarragoní com a destí turístic. Però calia complir una sèrie de condicions per satisfer Adelson. L’empresari no volia pagar els impostos que graven el joc, ni tampoc l’IBI, i també demanava canvis a l’Estatut dels Treballadors per oferir pitjors condicions als seus treballadors. També pretenia que es deixés fumar dins dels locals. El govern de la Generalitat era conscient que aquestes mesures eren del tot impopulars, però encara s’arrossegava la crisi del 2008 i la promesa de la inversió econòmica d’Adelson els semblava massa interessant i es va obrir una negociació. 

Harry Morton, de 38 anys, era una celebritat a Los Angeles, i, per tant, als Estats Units (EUA). Empresari d'èxit i fill d'un conegut empresari, el jove va ser trobat mort dissabte a la seva casa de Beverly Hills, una mansió de 22 milions d'euros que va ser d'Elvis Presley. Harry era fill de Peter Morton, fundador de Hard Rock Cafe, i net d'Arnie Morton, creador d'una cadena de braseries anomenada Morton's Steakhouse. El cas, que ha intrigat els EUA per les seves circumstàncies, comença i acaba la nit prèvia a la seva mort, quan el difunt va sopar amb la seva família a Bel Air. A l'espera dels resultats de l'autòpsia, de moment se sap que la policia ha informat que no hi ha cap prova que la mort sigui deguda a causes no naturals.

Si el Zurich és el punt de trobada per excel·lència per quedar amb gent al centre de Barcelona, el Hard Rock Cafe que hi ha a la mateixa plaça Catalunya és un dels llocs més populars a l’hora de començar i acabar un casament amb servei d’autocars. O, com a mínim, de fer-hi una de les parades. Només cal treure-hi el nas una tarda de dissabte de juny, juliol o setembre -els mesos de màxima afluència de casaments a la ciutat- per veure-hi aglomeracions de gent ben vestida -amb contrastos en funció del nivell de gala de l’enllaç- fent esforços per identificar el seu grup. Personal amb cartells amb el nom dels nuvis, com si fossin professionals com els que recullen gent arribada a l’aeroport, guien els convidats perquè no s’equivoquin de casament i acabin, per sorpresa, on no els espera ningú.

“Serem l’Orlando d’Europa”. L’alcalde de Salou, Pere Granados, resumia així ahir el macrocomplex que Hard Rock aixecarà finalment a la zona. L’oferta del grup nord-americà s’aproximarà més al model d’entreteniment, turisme i oci d’Orlando, als Estats Units, que no pas a la Meca del joc, Las Vegas, la qual volia emular el primer projecte que hi va haver damunt la taula quan fa cinc anys se’n va començar a parlar.

Hard Rock Cafè construirà la seva instal·lació més gran d'Europa al complex de turisme i oci BCN World, segons ha anunciat aquest dimecres Xavier Adserà, president de BCN World.