Donald Trump està convertint vertiginosament els Estats Units en el paradís fiscal més gran de la història. Només cal observar el mandat del departament del Tresor de retirar-se del règim de transparència que comparteix les identitats reals dels propietaris d'empreses; la retirada de l'administració de les negociacions per establir la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Cooperació Tributària Internacional; la seva reticència a aplicar la llei de pràctiques corruptes a l'estranger, i la gegantina desregulació de les criptomonedes.

Cada any el conjunt dels països de la Unió Europea deixen d'ingressar fins a 27.000 milions d'euros només per l'elusió que provoquen els règims fiscals de països que formen part de la mateixa UE o que hi tenen una relació molt pròxima. Es tracta de Luxemburg, els Països Baixos, Suïssa i el Regne Unit, que (a través de territoris com les illes Verges o les Caiman) proporcionen condicions fiscals favorables per a grans multinacionals nord-americanes, que hi traslladen els seus beneficis, fet que resta ingressos a les hisendes del conjunt dels països de la UE. Així ho detalla l'últim informe de la xarxa internacional Tax Justice.

La lluita de les institucions europees contra l'evasió fiscal no gaudeix de gaire credibilitat a causa de la poca ambició d'algunes de les seves iniciatives, com ara la llista de paradisos fiscals, que es va anar reduint immediatament després de ser anunciada. Ara que s'acosten eleccions europees, però, Brussel·les torna a ampliar les jurisdiccions sospitoses i afegeix a la llista 10 països de cop. Aquest dimarts, els ministres de finances de la Unió Europea han acceptat la nova proposta de la Comissió Europea, que inclou: Aruba, Barbados, Belize, Bermuda, Dominica, Fiji, les Illes Marshall, Oman, Vanuatu i, el que ha provocat més tensions, els Emirats Àrabs Units.

Luxemburg i Irlanda, els països europeus amb més avantatges fiscals per a les multinacionals, estan disposats a batallar per no perdre els milions d’euros de beneficis que els aporta el seu sistema fiscal. La proposta de posar en marxa una mesura fiscal a escala europea que obligui les grans empreses d’internet a pagar impostos allà on generen beneficis -i no només al país on tenen la seu física- compta amb el rebuig dels paradisos fiscals europeus.

El líder d'En Marxa!, Emmanuel Macron, ha presentat aquest dijous una denúncia per la difusió d'informacions a través de les xarxes socials que apunten que tindria un compte al paradís fiscal de les Bahames. Segons ha confirmat l'agència EFE, a més, la Fiscalia de París ja ha obert una investigació preliminar per "divulgació de notícies falses" amb l'objectiu de "sorprendre o falsejar sufragis, falsificació i ús de documents falsos".

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha afirmat aquest dimarts que "no pot haver-hi paradisos fiscals" a Espanya, en al·lusió a la Comunitat de Madrid, regió en la qual, segons ha destacat, es paguen impostos més baixos que en altres comunitats autònomes en matèries com l'impost de Patrimoni.

Oxfam Intermón ha reconegut avui la ciutat de Barcelona com a zona lliure de paradisos fiscals. El primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, ha rebut la distinció durant l’acte de llançament de la campanya 'Zones lliures de paradisos fiscals' posada en marxa per l’organisme. Francesc Mateu, director d’Oxfam Intermón a Catalunya, ha lliurat a Pisarello un simbòlic “M’agrada” en reconeixement al decret municipal que va aprovar al maig l’Ajuntament en què es prohibia la contractació per part del consistori d'empreses amb activitats il·lícites en paradisos fiscals. Mateu ha reconegut així els esforços que està duent a terme Barcelona per esdevenir una ciutat lliure de paradisos fiscals.

Antoni Bassas comenta en el seu anàlisi com els governs comencen a obrir processos d'investigació per saber si hi ha o no evasió d'impostos darrera les societats opaques. El principi d'igualtat fiscal serà clau perquè els estats puguin mantenir la legitimitat democràtica.

Els parents de l'elit comunista de la Xina mantenen una important activitat secreta en paradisos fiscals. Segons una investigació del Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació i que publiquen diversos diaris europeus i el japonès 'Asahi Shimbun', almenys 13 parents de màxims dirigents del règim –inclòs l'actual president, Xi Jinping, i els ex primers ministres Wen Jiabao i Li Peng–, així com com 15 grans empresaris i grans companyies estatals, tenen relació amb refugis fiscals, on han creat societats opaques.

El multimilionari francès Bernard Arnault, que controla el grup LVMH, ha retirat aquest dimecres la seva petició per obtenir la nacionalitat belga, que mesos abans havia sol·licitat a les autoritats del país. Arnault, propietari de la marques de luxe Louis Vuitton Moët Henessy, ha decidit retirar la seva petició per la "incomprensió" que es va produir –segons el seu punt de vista– després de la sol·licitud, i davant de la impossibilitat d'"eliminar qualsevol ambigüitat".