Per evitar corredisses per l’hemicicle i curses per ocupar els despatxos, el Parlament ha distribuït aquest dimarts els llocs de cara a la sessió constitutiva del 10 de juny, quan se n’escollirà la nova presidència. La mesa sortint ha traslladat una proposta als grups després d'escoltar les seves preferències i, a falta que la ratifiquin, hi ha canvis en la distribució al saló de plens dels vuit partits que van obtenir representació a les eleccions del 12 de maig: després de passar-se uns anys a la dreta de l'hemicicle, el PSC torna a la meitat esquerra, on històricament s’havia assegut abans dels anys àlgids del Procés. La compartirà amb ERC, la CUP i els comuns, que recuperen l’espai on tradicionalment s’asseien els diputats d’ICV. En canvi, Junts s'asseurà a la banda dreta de l’hemicicle, a les mateixes files on en el seu moment s’asseien els diputats de CiU, una localització que, segons fonts del partit, han triat per mantenir visibilitat i no perquè volguessin ser a la dreta de la cambra.

Demà passat, a les 12 de la nit, començarà la campanya de les eleccions europees i això està tenint un doble efecte en els partits. Per un cantó, la negociació per a la investidura de Salvador Illa o de Carles Puigdemont s’està desenvolupant sota el radar. I, per un altre, els insults de Milei a la dona de Sánchez s’estan amplificant i convertint en una crisi diplomàtica. Anem a pams.

Un dels problemes del Parlament és la limitació de la seva llibertat degut a l’afany dels tribunals per fiscalitzar-lo. Gràcies sobretot al 155 judicial de 2015, consistent en el gir doctrinal del TC en matèria de control i responsabilitat dels Parlaments i en un canvi legal per donar-hi entrada a la justícia penal. Així, diversos han estat els pronunciaments del TC contraris a permetre el debat d’iniciatives sobre l’autodeterminació, la forma monàrquica de l'Estat o l’organització territorial del poder a Espanya, i diverses han estat també les condemnes penals per desobediència. I això que, com recorda ara la sentència del TSJC, el TC ha dit sempre que la Constitució no és immutable i que empara el dret a promoure qualsevol idea fins i tot contrària als seus postulats, d’acord amb el principi democràtic i al fet que Espanya no és una "democràcia militant".

La cambra catalana va consumar aquest dijous la previsible suspensió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament. Amb el reglament a la mà, era difícil escapar d'aquesta traumàtica decisió. L'acusació que pesa sobre l'actuació de Borràs al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre els anys 2013 i 2017 és molt concreta i la majoria de grups de la cambra –tots tret de JxCat– han interpretat que està en joc un possible cas de corrupció, fet que, seguint l'estricta normativa del Parlament, que deixa en segon pla la presumpció d'innocència, suposava la seva suspensió. Com és sabut, Borràs, saltant-se les advertències i controls interns de l'administració de la Generalitat, va adjudicar al llarg d'aquests anys 18 contractes menors fraccionats a un amic, que va resultar ser un traficant de drogues i falsificador de moneda. La quantitat total va ser de 300.000 euros. La justícia va detectar la presumpta irregularitat al tenir en el punt de mira aquesta persona.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha comptabilitzat verbalment el vot del diputat de Junts Lluís Puig al llarg de tot el ple aquesta setmana malgrat que el Tribunal Constitucional (TC) va tombar la delegació del parlamentari exiliat la setmana passada. ¿Això vol dir que compta de manera oficial? Aquest dijous al vespre, després d’acabar el ple, la majoria de la mesa formada per ERC, Junts i la CUP ha fet un pas per intentar que així sigui, aprovant que la responsabilitat de reflectir el vot de Puig a les actes de la sessió plenària i la seva publicació al diari de sessions serà dels polítics. En concret han rubricat un acord que afirma que "per evitar conseqüències jurídiques i responsabilitats dels serveis de la cambra, la mesa acorda assumir la responsabilitat a tots els efectes de l'acta de les sessions plenàries i de la publicació dels acords presos" als plens. Els grups independentistes consideren que serà una garantia suficient per "protegir els funcionaris" i que l'engranatge de l'administració tracti el vot de Lluís Puig com la resta malgrat la resolució del Constitucional.

La secretària general del Parlament, Esther Andreu, va promoure un expedient contra l'ex lletrat major Antoni Bayona que ha acabat en res. La cap de l'administració parlamentària va activar el protocol contra l'assetjament psicològic després que Bayona avalés, com a membre de l'òrgan de transparència del Parlament, el lliurament de la informació a l'ARA sobre el cost de les prejubilacions d'or a la cambra, que arribava a 2 milions d'euros l'any per a 21 funcionaris que no treballaven. Esther Andreu va obrir aquest procediment a partir d'una queixa de l'arxivera Blanca Martínez, que també era membre de l'òrgan de transparència i que acusava Bayona d'haver tingut "una resposta extemporània i desmesurada" en el marc d'una discussió sobre si s'havien d'explicar les retribucions dels funcionaris que no estaven treballant. Bayona i una altra lletrada membre de l'òrgan de transparència, Anna Casas, van avalar que es fessin públiques les dades, mentre que Martínez s'hi va oposar, així com la coordinadora d'estudis parlamentaris, Rosa Escrihuela, que és qui va negar en primera instància la informació, i la mateixa secretària general, Esther Andreu.

Les llicències per edat, el règim que permet cobrar sense treballar els cinc anys previs a la jubilació, ja no existeixen al reglament de personal del Parlament i, per tant, cap més treballador les podrà sol·licitar. Ara bé, en aquests moments encara hi ha una vintena de funcionaris –segons les dades facilitades l'abril del 2021– que estan percebent el sou sense acudir al seu lloc de treball, amb un cost de gairebé dos milions d'euros anuals per a les arques públiques. La mesa va demanar un informe als serveis jurídics i els lletrats finalment han avalat que se'ls pugui reclamar que tornin a treballar per poder percebre el sou. Però malgrat la llum verda, els partits representats a l'òrgan han optat aquest dimarts per guanyar temps. ERC, JxCat, el PSC i la CUP han acordat seguir negociant amb el consell de personal del Parlament, que representa els treballadors de la cambra, fins al 17 de juny. És a dir, es donen dos mesos i mig més del que havien acordat inicialment, ja que el termini per prendre aquesta decisió s'acabava aquest divendres 1 d'abril.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) envia a judici l'expresident del Parlament i ara conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i els membres independentistes de l'anterior mesa per haver permès debatre sobre l'autodeterminació i la monarquia tot i els advertiments del Tribunal Constitucional (TC). En una interlocutòria emesa aquest dimecres, la magistrada instructora Maria Eugènia Alegret considera que tant Torrent com Josep Costa i Eusebi Campdepadrós (JxCat) i Ariadna Delgado (ERC) podrien haver comès un delicte de desobediència greu i els dona un termini de deu dies perquè presentin els seus escrits de defensa. "Com sempre, coneixem aquestes notícies a través dels mitjans. Una demostració més d’un sistema judicial més preocupat per perseguir llibertats que per garantir-les", ha lamentat Torrent en un missatge a Twitter, si bé des del tribunal han assegurat que s'ha comunicat la decisió a les parts abans de fer-la pública als mitjans de comunicació.

El Parlament va decidir revocar les llicències per edat després que l'ARA destapés que pagava 1,7 milions anuals a 21 funcionaris que ja no treballaven i, per tant, cap funcionari actual de la cambra hi podrà accedir. Ara bé, va quedar en standby una decisió també important: què fer amb aquestes prejubilacions ja concedides. D'una banda, els 21 funcionaris que ja n'estan gaudint des de casa cobrant en alguns casos al voltant de 10.000 euros al mes i, de l'altra, les dotze persones a les quals la secretària general, Esther Andreu, va autoritzar aquestes llicències durant el 2021 però que encara no havien entrat en funcionament. Sobre això, la mesa del Parlament va encarregar un informe als serveis jurídics que ha generat un xoc sense precedents en el cos de lletrats de la cambra. Segons diverses fonts consultades per l'ARA, el lletrat major, Miquel Palomares, estava pilotant l'informe juntament amb altres lletrats al llarg de les últimes setmanes i, entre les seves conclusions, no només avalava la possibilitat de revocar les 12 llicències per edat concedides –però no executades– durant el 2021, sinó que també preveia l'opció que es revoquessin les 21 que actualment són vigents. Amb quin argument? Principalment perquè estan en una situació de servei actiu com a funcionaris i per això les llicències per edat no es poden considerar un dret ja consolidat. També hi afegia que l'eliminació de les llicències, després de diverses modificacions i de l'alarma social que van generar, no era imprevisible per als treballadors de la cambra.

Esther Andreu és una de les lletrades que porta més temps al Parlament, una veterana de l’administració. Hi va aterrar com a especialista en dret administratiu a principis dels anys noranta -havia sigut professora de la UAB i la UPF al voltant del catedràtic Enric Argullol- i s’havia mantingut com a lletrada rasa fins ara, quan el juny del 2021 la presidenta del Parlament, Laura Borràs, la va entronitzar com a secretària general amb el suport de la mesa. Qui ha treballat amb ella en té una bona opinió en l’aspecte tècnic -“És una jurista capaç”, diuen, i astuta-, però també parlen d’una “personalitat complicada” i un caràcter “impulsiu”, “heterodox” i “rebel” que sovint li genera conflictes.

L'escàndol sobre les llicències per edat, destapat per l'ARA, no només ha tingut conseqüències sobre aquest règim especial –la mesa ha decidit suprimir-lo–, sinó que ha derivat en un xoc públic entre els lletrats del Parlament. L'ex lletrat major de la cambra Antoni Bayona, membre de l'òrgan de transparència intern (OGDAIP) que va resoldre a favor de facilitar les dades a aquest diari, responsabilitza en una carta remesa a la mesa la secretària general de la institució, Esther Andreu, d'obstaculitzar la investigació sobre les prejubilacions remunerades, que suposen una despesa d'1,7 milions d'euros anuals per al Parlament.

La resolució de la Junta Electoral Central (JEC) que reclama que Pau Juvillà perdi la seva condició de diputat després d’haver estat inhabilitat ha topat aquest divendres amb una majoria parlamentària al davant. El diputat de la CUP, que ha comparegut rodejat pels membres independentistes de la mesa i el representant dels comuns Lucas Ferro, ha reivindicat en nom d’aquesta majoria la sobirania de la cambra i ha anunciat la presentació de dos recursos al Tribunal Suprem, un de seu –ja presentat ahir– i l’altre del Parlament, en contra del requeriment de la JEC. Dos anys després de la retirada de l’escó a l’expresident Quim Torra, es presenta el mateix dilema a la cambra: quin criteri preval, el del poder legislatiu o el d’aquest òrgan que, com va recalcar Juvillà, és “administratiu” i no “judicial”? Novament, l’última paraula la té de l’alt tribunal.

La mesa del Parlament va aprovar en l'última reunió de l'any una reforma del sistema de llicència per edat que permetia als treballadors de la cambra cobrar sense treballar dels 60 als 65 anys, un autèntic escàndol que ha sortit a la llum pública gràcies a una investigació de l'ARA. L'actual presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha defensat aquest dilluns que els canvis no van ser propiciats per la petició d'informació del diari sinó que responen a la seva pròpia iniciativa, tot i que la petició de l'ARA és del mes d'abril, vuit mesos abans que s'aprovés la reforma. En tot cas, el que és important és analitzar el que va aprovar la mesa per unanimitat per veure si realment acaba amb els privilegis laborals dels treballadors del Parlament. I la resposta és que no.

Una de les funcions del periodisme és fer públic allò que algú pretén amagar i que és d'interès de la ciutadania. En els darrers anys l'administració pública ha avançat molt en termes de transparència, i avui dia es pot obtenir amb un sol clic molta informació que abans era inaccessible, com ara sous de directius, informació sobre concursos públics o l'agenda oficial dels polítics. Per això sorprenen tant les resistències que ha trobat l'ARA per publicar una informació que hauria de ser transparent: els sous complets del personal funcionari del Parlament i, en concret, la situació laboral de 21 persones acollides a un règim que els permet cobrar el salari gairebé de manera íntegra sense treballar.

Com ja va passar en el cas de Quim Torra quan va ser desposseït primer de l'escó al Parlament i després del càrrec de president de la Generalitat, en el cas del cupaire Pau Juvillà la desproporció entre una condemna per desobediència per mantenir uns llaços grocs a la finestra del seu despatx de l'edifici de la Paeria i la conseqüència pràctica, que és perdre la condició de diputat per a la resta de la legislatura, és totalment fora de lloc. I això més enllà que la mateixa condemna en si és qüestionable perquè fa col·lisionar un suposat dret a la neutralitat de l'espai públic en període electoral amb un dret fonamental com és el de la llibertat d'expressió. El cas és que altre cop assistim a la ingerència del poder judicial en el legislatiu i a una nova batalla político-jurídica de resultat incert.

La mesa del Parlament o, millor dit, una part dels seus membres semblen predestinats a ser jutjats per desobediència al Tribunal Constitucional. No és gens normal que això passi en una democràcia. De fet, és una excepció absoluta. En les relacions entre els Parlaments i la justícia constitucional es fa molt estrany aplicar la idea de desobediència, degut a la naturalesa de la institució parlamentària i de les funcions que tenen atribuïdes els tribunals constitucionals. Fins i tot en el cas que un Parlament insisteixi en tornar a aprovar lleis amb contingut igual o molt semblant a d’altres de prèviament declarades inconstitucionals, aquest fet no s’ha vist mai com una desobediència amb possibles conseqüències penals. El delicte de desobediència està pensat per als conflictes entre la jurisdicció ordinària i les autoritats governatives. La seva extensió a les relacions entre els Parlaments i la justícia constitucional és un despropòsit.

Tot i que ha passat poc més de mig any –amb vacances d'estiu pel mig– des que el Parlament es va constituir, els primers compassos de legislatura no han sigut tranquils. I no per l'activitat parlamentària, que amb la tardança de la formació de Govern ha sigut més aviat poca, sinó pels canvis sobtats en els membres de la mesa. En 206 dies ja hi ha hagut tres substitucions. De l'última no en fa ni una setmana: la vicepresidenta segona, Eva Granados, serà la nova portaveu del PSOE al Senat i al seu lloc a la mesa ara s'hi asseu Assumpta Escarp. Abans d'això, a Junts Aurora Madaula va substituir Jaume Alonso-Cuevillas i, després, a ERC Alba Vergés va rellevar Anna Caula.

Aquesta setmana, el mateix dia que es reuneix la taula de diàleg, hi ha una data encerclada al calendari judicial: la declaració com a investigats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l'expresident del Parlament Roger Torrent, l'exvicepresident Josep Costa i els exsecretaris de la mesa Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Un d'ells, però, ha presentat en les darreres hores un recurs al Tribunal Constitucional per intentar-ho aturar: Costa ha demanat empara a l'alt tribunal perquè suspengui cautelarment la declaració de l'antiga mesa catalana.

La diputada de Junts Aurora Madaula és des d'aquest dijous la nova secretària segona de la mesa del Parlament en substitució de Jaume Alonso-Cuevillas. Ha sortit escollida en votació gràcies als 74 vots favorables de JxCat, ERC i la CUP, mentre que el PSC i els comuns han apostat pel candidat del partit lila, Lucas Ferro, amb 40 vots. Al seu torn, Cs ha emès vots nuls amb la frase "Sectarisme, no; democràcia, sí"; Vox ha optat pel seu propi nom, Maria García Fuster, i el PP ha votat en blanc. La mesa de la cambra, així, ja està completa i es tanca un dels primers episodis amb els quals va haver de lidiar Borràs com a presidenta: el cessament de Cuevillas –Borràs avui ho ha definit com una "renúncia"–, després que l'advocat es mostrés contrari a dur a terme desobediències simbòliques que poguessin comportar inhabilitacions. Una frase que distava de les línies mestres de la legislatura fixades per Borràs, que en el seu primer dia al càrrec ja va prometre protegir l'hemicicle de "totes les ingerències externes". La tria per substituir-lo va ser Madaula, diputada de Junts que també forma part d'Acció per la República, l'ala més unilateralista del partit. Al mateix temps, Madaula és a la direcció del Consell per la República –un espai que dos mesos i mig després del 14-F encara és un escull entre Junts i ERC– i, per tant, també està ben connectada amb l'exili i Carles Puigdemont.

Tot i que el PSC s'ha negat a canviar-ne el redactat, la mesa del Parlament ha admès a tràmit aquest dimarts les dues polèmiques preguntes del PSC sobre el col·lectiu trans que l'òrgan rector de la cambra va deixar en standby no fa ni una setmana. Llavors es van frenar a l'espera que els socialistes replantegessin unes qüestions que membres de la mesa van titllar de transfòbiques, però el PSC ha optat per mantenir-les sense tocar una coma malgrat que el redactat de les preguntes havia generat també malestar dins del partit.