Abans que Marie Kondo captés l'atenció del món amb les seves exhortacions per desfer-nos dels objectes que no ens fan feliços, hi havia una altra guru japonesa de l'ordre. Es diu Hideko Yamashita. I tot i que Yamashita no ha aconseguit mai la fama de Kondo, al Japó li atribueixen el mèrit d'haver encapçalat el moviment modern d'organitzar les nostres cases, o com es coneix popularment: el mètode Kondo.

Amb una mica de dedicació, podem tornar de les vacances amb la casa endreçada i la rutina preparada. La clau és ser realistes: quedar-nos només amb allò que fem servir i ens agrada, i deixar anar la resta. Després d’uns dies fora i amb la rutina totalment capgirada tornem a casa i la veiem amb uns altres ulls. Hem passat l’estiu amb poques coses, i ens adonem que no cal conservar tants estris i objectes com ens pensàvem.

Tots preferim un equipatge lleuger, però alhora no volem que ens falti res. Hi ha una manera de plegar la roba per fer la maleta que és un abans i un després a la vida i permet viatjar 7 dies només amb una motxilla de mida escolar. Amb aquest sistema deixarem de perdre el temps enrotllant cada peça una per una o arrugant-la en bosses de compressió. La diferència és abismal i un cop provada ja no es torna enrere.

Per sort o per desgràcia, sembla que a Instagram li encanta l’endreça. Les xarxes estan plenes de trucs d’ordre, sistemes d’organització i reptes motivadors que prometen canviar-te la casa i la vida. Molts d'aquests reptes d’ordre tenen 3 punts en comú. El primer és que duren poc temps: entre 21 i 40 dies com a màxim, dedicant-hi només uns minuts cada dia. És la manera de no perdre la motivació tot just començar. El segon punt en comú és que t’animen a buidar. El repte consisteix a treure de casa un nombre determinat de coses, perquè els resultats siguin quantificables i no et frustris el primer dia si no veus resultats dràstics. El tercer punt en comú és que no funcionen i tots tenen una recaiguda. Aquests instagramers de bona fe que t’animen a fer els reptes d’ordre només t’expliquen com els ha transformat la vida i com són de feliços ara. De manera que quan tu ho proves a casa i no et funciona, et quedes amb la sensació que no ho has sabut fer prou bé, o que el sistema que proposen no és per a tu.

Tara Bremer, una organitzadora professional d'Alabama, manté el seu negoci gràcies als grans desordres: les cuines desarreglades, els garatges on no hi ha espai per als cotxes... Però els projectes petits a vegades aconsegueixen les millors reaccions. Fa poc va aconseguir controlar la desbordant col·lecció de perfums d'una adolescent com a part d'una reorganització molt més àmplia del seu dormitori. La noia i la mare "estaven molt contentes".

L’organitzadora professional Clara Massons fa un article a l’ARA per explicar-nos com endreçar. Cita la gran diva de l’ordre, Marie Kondo, que troba que “si endreces a poc a poc, et passaràs la vida endreçant” i, per tant, “és més eficaç (encara que més cansat) fer l’oosouji, la neteja exhaustiva de casa que fan els japonesos cada 28 de desembre”. El que vindria a ser fer dissabte però un cop l’any. Això de l’endreçar depèn sempre d’una qüestió: ho fas o t’ho fan? És molt diferent.

Cada inici d’any sentim la il·lusió de la renovació, dels nous començaments. Ens fem nous propòsits i redefinim la vida que volem viure, tot deixant enrere l’any que caduca. Aquestes ganes de renovació interna es veuen en moltes tradicions arreu. A Mèxic, és tradicional escombrar la casa des de l’interior cap a fora per Cap d’Any, i a l’Equador i al Perú es crema un ninot fet de roba que simbolitza l’any anterior. A casa nostra tenim el tió, que no sempre ha vingut del bosc per oferir-nos joguines i dolços. Antigament, tal com explica Joan Amades al Costumari català, el tió es feia cagar per Nadal i es cremava per Cap d’Any, com a símbol de la renovació del foc de la llar i per buscar protecció contra tempestes i malastrugança.

El nostre consum de roba s’ha multiplicat per quatre des de l’any 2000, però paradoxalment no ens posem ni el 30% del que tenim. La bugada és una de les feines domèstiques que ens ocupen més temps, juntament amb netejar i cuinar. Si volem reduir el temps que dediquem a posar rentadores, estendre, plegar, desar la roba, endreçar i fer els canvis d’armari, ens pot ser molt útil seguir aquests consells per simplificar-nos la vida i posar-nos-ho més fàcil.

La noia es toca un moment el clip que li agafa la gorra blanca de ratlles carbasses, a joc amb l’uniforme, i suca l’aparell per a fer boles de gelat en un bol amb aigua. N’ha posat un de menta (que no el demana ningú) i ara en posarà un de xocolata (que el demana tothom). “Mig litre?”, pregunta. I com que la parroquiana li diu que sí, agafa un envàs de porexpan i el comença a omplir. A la parroquiana se li eriça el clatell de plaer en veure com tragina amb la pala, perquè l’envàs quedi curull, sense ni un espai buit, mig distreta i mig concentrada, com un nen que fa un castell de sorra, com qui juga a cuinetes. Li agrada tant veure-ho, que demana un altre gelat. Un de mango. De litre.

Cada dia dediquem una estona a endreçar la casa perquè ens agrada viure en un espai recollit, que ens transmeti pau i tranquil·litat. Però sovint, per molt que ordenem, casa nostra no acaba d’estar com ens agradaria. Els professionals de l'ordre tenen alguns trucs perquè la casa sembli més endreçada del que realment està i l’ordre brilli amb llum pròpia.

Quantes coses diries que tens a casa teva? Segons el diari Times de Los Angeles, les cases nord-americanes tenen de mitjana uns 300.000 objectes. En els últims anys hem multiplicat les nostres possessions i hem adoptat un estil de vida d'adquirir i acumular. Tanmateix, ens hem acostumat a viure en un equilibri perquè no se’ns inundi la casa d’andròmines i mobles, i anem fent neteges periòdiques, tries i donacions de les coses que no necessitem i que poden tenir una segona o tercera vida en unes altres mans. Però no tothom deixa anar tan alegrement. Tots coneixem més d’una persona, que s’autoanomena col·leccionista, que reté coses perquè “mai se sap” o perquè “un dia pot fer servei”. Els col·leccionistes saben què tenen, on ho tenen i què els falta. Ho conserven ben classificat i en condicions òptimes. Els acumuladors, per contra, no saben ni recorden què tenen ni on ho han guardat, i pot ser que se’ls hagi florit més d’una caixa per culpa de la humitat.

Una enquesta duta a terme al Regne Unit recentment revela que el 59% de les parelles britàniques discuteixen a causa del desordre cinc cops per setmana. Entre les queixes més comunes hi ha deixar-se els llums encesos i anar amb sabates per casa. L’enquesta conclou que la majoria de parelles no estan alineades pel que fa a ordre i neteja, cosa que desgasta el seu vincle i l’harmonia de la convivència.

¿Quins són els secrets de les persones ordenades per mantenir la casa sempre endreçada? És una creença molt estesa que els apassionats de l’ordre es passen la vida endreçant, recollint, recol·locant coses, comprant gadgets d’ordre i tirant tot el que no els fa feliços. Però res més lluny de la realitat. El secret més ben guardat és que les persones endreçades pràcticament no endrecen. I com ho aconsegueixen? Doncs viuen amb una sèrie d’hàbits que els distingeixen de la resta de mortals desordenats i que els faciliten la vida perquè tot sigui sempre allà on toca.

Rentar els plats, la cara B de les festes de Nadal (o de qualsevol festa), pot arribar a ser tan satisfactori com preparar el tiberi. Per tal que sigui una feina menys estressant, és important reconèixer que les taques de greix persistents no són la tasca més difícil. La sensació d'estar aclaparat per la brutícia o els convidats que volen ajudar (o no) també poden ser difícils de gestionar.

Té de tot i no juga amb res

És molt habitual. Tenir massa joguines és com quan vas a un restaurant amb una carta amb 300 plats: costa triar entre tantes opcions. Aquí la nostra recomanació és retirar-ho tot i observar què fan i llavors treure només allò que alimenti l’etapa de joc per la qual estan passant.

]]>

¿Què faries si a partir d’ara els teus dies tinguessin vint-i-sis hores en lloc de vint-i-quatre? Amb aquestes dues hores extres, començaries una nova afició? Dormiries més? O potser faries el mateix que fas ara, però amb més calma i tranquil·litat? Et proposem uns hàbits diaris d’estalvi de temps i productivitat perquè escullis els que més t’agradin i dediquis aquest nou temps que pots guanyar a fer el que més feliç et faci.

]]>

Esther Torras reconeix que ha estat “una friqui de l’ordre” des de petita. I quan una amiga li va explicar que a Austràlia hi havia persones que es guanyaven la vida ordenant, s’hi va llançar de cap: “Va ser en aquell moment quan vaig descobrir que existia tant desordre, perquè fins llavors sempre havia tingut un entorn de gent molt endreçada –els pares, els tiets…– i no n’era conscient”. Ara fa anys que treballa organitzant espais per a particulars, empreses i algun ajuntament: “S’ha de fer un treball de fons per entendre a què es deu el desordre, què tenen, què necessiten i què no… perquè l’objectiu és que quan jo marxi l’ordre es mantingui”.

]]>

Molts van aprofitar les llargues i solitàries hores dels confinaments del 2020 per buidar els calaixos, armaris i fins i tot rebosts de coses que acumulaven i a les quals no donaven ús des de feia anys. Al principi, jo estava entre aquestes persones; de fet, vaig arribar a desempallegar-me de vestits que ja no em quedaven bé i parells de sabates amb les quals ja no podia caminar. D'entrada em vaig sentir molt bé, però aviat vaig perdre l'interès per desfer-me de coses, bàsicament perquè em faltava energia física i mental per encarregar-me de tot el que encara omplia els armaris. A més, després de 55 anys de viure a la mateixa casa, hi havia molta cosa que podia ser rebutjada, un nombre gairebé infinit. Envejava les persones que poden desfer-se de moltes coses i reciclar o llençar a les escombraries articles que ja no els són útils. Però fa poc vaig tenir un accident a casa que ho va canviar tot: una canonada que tenia una fuga em va deixar xop el soterrani, l'espai on durant dècades vaig acumular tot allò que no utilitzava. No vaig tenir més remei que passar a l'acció, perquè no hi ha res com una crisi, sigui petita o gran, per obligar-nos a lluitar contra l'acumulació inimaginable de coses que tenim a casa.

]]>

Una càmera ressegueix tota l'habitació de la youtuber Abegael Milot. El terra gairebé ni es veu i no és perquè faci mal dia sinó que tot està cobert per una muntanya de roba. Hi ha quatre cistelles grans de plàstic apilades, unes plenes de roba i altres d'aparells electrònics. L'escriptori i la tauleta de nit sumen vuit tasses de cafè brutes, a més de dues ampolles d'aigua mig buides i una de tequila amb un cactus a dins. “Avui netejarem la meva habitació de la depressió –diu aquesta estrella de les xarxes socials mentre mira cap a l'habitació–. Em temo que l'única manera d'obligar-me a netejar aquest espai és publicar-lo a internet”.

]]>

"Marie Kondo ha tirat la tovallola". "La gran guru de l'ordre hi ha renunciat". "L'ordenadora es rendeix". Són alguns dels titulars impactants que s'han escrit aquests dies en diversos mitjans de comunicació arran d'una entrevista que va publicar el Washington Post amb la popular autora i consultora japonesa. A l'entrevista, signada per Jura Koncius, Kondo va afirmar que fins ara ha fet tot el possible per mantenir la seva casa endreçada, però que "ha abandonat una mica aquesta filosofia". Aquesta presumpta renúncia vindria condicionada pel naixement del seu tercer fill, cosa que ha provocat que casa seva "estigui desendreçada", ja que està dedicant el temps als petits i no tant a mantenir-ho tot a lloc.

]]>