A les muntanyes rocalloses del Canadà hi ha una cabana, un centre de recessos fet de pi i avet amb escultures de bolets, tapissos de flors i tota mena de parafernàlia que apunta cap a una transformació: hi entres sent un conseller delegat, en surts com a directiu il·luminat. Un grup d'alts executius amb dessuadores i xandalls hi va arribar un dimarts d'octubre per fer un recés titulat El conseller delegat psicodèlic.

Minerals, vitamines, extractes vegetals i polifenols. Aquests són els quatre ingredients essencials de què es componen els suplements nutricionals naturals de Biophenolics. El resultat és una fórmula que millora la salut i el benestar de qui en pren les càpsules. "El nostre objectiu no és fer un multivitamínic típic, sinó crear productes amb valor afegit", concreta Husam Dabbagh, fundador i CEO de la companyia. Biophenolics va néixer fa tan sols tres anys, però ja ha aconseguit endur-se el primer premi al III Premi BBVA a la Innovació Empresarial a Tarragona, un guardó que reconeix projectes innovadors impulsats per talent de quilòmetre zero en el camp de la transformació digital i de la sostenibilitat. Actualment, la companyia té un catàleg de productes relligats per quatre conceptes: productes naturals, vegans, vegetarians i amb rigor científic i fabricats a Catalunya.

Rever, la start-up catalana dedicada a facilitar i fer més sostenibles les devolucions de les compres per internet, ha tancat una segona ronda de finançament llavor de 7,5 milions d'euros. Aquesta serà la segona ronda aixecada per Rever, companyia nascuda fa tot just un any a Barcelona de la mà d'Oriol Hernández i Màrius Montmany.

La catalana Top Doctors, una medtech especialitzada en la transformació tecnològica i digital del sector sanitari, ha rebut vuit milions d'euros de finançament de la mà del fons Mars Growth Capital i de Liquidity Group. Es tracta de la primera transacció financera d'aquestes dues firmes a Espanya.

Prop de 20.000 pimes estan en risc de supervivència a Catalunya per la falta de relleu generacional, una xifra que s'estén fins a unes 90.000 a tot Espanya. Una de les solucions que poden tenir els propietaris d'aquestes empreses –moltes del sector primari– és la de vendre's el negoci a nous inversors. Però fer aquestes transaccions és complicat: burocràcia, falta d'informació, dificultats per trobar interessats, desconeixement i un llarg etcètera.

Només dos anys després de la seva sortida al mercat, Vicio ja és una marca més que coneguda en el món del menjar a domicili, principalment per les seves hamburgueses i els seus cofundadors: el guanyador de Masterchef 7, Aleix Puig, i l'empresari Oriol de Pablo. El creixement exponencial d'aquesta start-up de food delivery ha cridat l'atenció de famosos, influencers i esportistes reconeguts arreu del món, i ha aconseguit tancar una ronda de finançament de 17 milions d'euros liderada pel fons internacional Iris Ventures, i també amb la participació de noms coneguts com Leo Messi i Antoine Griezmann, a través dels vehicles inversors Barlon Capital, gestionats per l'inversor Javier Rubió.

La menopausa també està sortint de l'armari després de segles atrapada en la intimitat per pudor propi i sobretot pel pes d'una cultura que considerava la fi del cicle reproductiu com "l'infern de les dones", en paraules del francès De Gardanne, que dos segles enrere va posar nom a aquesta etapa vital de grans canvis hormonals. 

Després de mesos de negociació amb els partits polítics, la llei de foment de l'ecosistema de les empreses emergents (batejada com a llei start-up) arriba al punt final. La comissió d'economia del Congrés de Diputats ha aprovat aquest dijous una setantena d'esmenes presentades pels diferents grups polítics i que han modificat el text original que el govern espanyol va aprovar fa gairebé un any en consell de ministres. En concret, la norma ha comptat amb els vots favorables dels membres del govern (PSOE i Unides Podem), PP, ERC, Cs, PNB, Bildu i el PDECat.

Comprar una casa és un problema per als joves que encara no han estalviat prou. Els bancs, per a un primer habitatge només presten fins a un 80% del seu preu, i molts joves, tot i tenir un perfil òptim per fer front a una hipoteca, encara no han aconseguit estalviar aquest 20% que els falta. És per això que va sorgir Casum, una start-up que busca inversors per aquestes persones i els deixa els diners que necessitin per pagar l’entrada en metàl·lic.

Buo, la plataforma online per fer la compra al súper amb grans descomptes, ha tancat una ronda d'inversió de 2 milions d'euros liderada pel fons Mangrove Capital Partners i inversors reconeguts com Oscar Pierre (Glovo), Dídac Lee (Galdana Ventures) o Inés Urés (IRIS Ventures). Es presenten com a plataforma "anti comerç ràpid" –el model d'entregues en menys de 30 minuts– i proposen una solució de compra en grup que promet als usuaris una reducció de fins al 30% del preu de la cistella, a banda de més marge per a les marques proveïdores.

Un estudi de l’agència per la competitivitat de l’empresa del departament d’Empresa i Treball, Acció, situa Catalunya com el segon territori de tota la Unió Europea amb més dones en equips fundadors o directius de start-ups. Només té Berlín al davant, amb un 20,2% de presència femenina com a directives, mentre que a l’ecosistema català és del 19,6%. La directora general d’Indústria i consellera delegada d’Acció, Natàlia Mas, va destacar en la presentació de l’informe que Catalunya, però, segueix “molt lluny d’aconseguir la paritat”.

Al món postcovid ja no cal traslladar-se fins a Silicon Valley per convertir una petita start-up en un unicorn, és a dir, aquelles companyies emergents que tenen una valoració que supera els 1.000 milions de dòlars. Un exemple recent és el de Scalapay, que ha esdevingut el primer unicorn italià després de recaptar 700 milions de dòlars en dues rondes de finançament. No obstant, la companyia és una excepció al món de les tecnològiques transalpines, ja que la tercera economia de la zona de l’euro es troba a la cua del rànquing.

La llista d’unicorns a Espanya s’eixampla. La plataforma tecnològica d’ocupació Jobandtalent ha fet el salt a l’exclusiu i petit grup d’empreses fundades a l’Estat i valorades en més de 1.000 milions d’euros. El cop de sort: una ronda d’inversió de 440 milions d’euros l'1 de desembre que situa la valoració de la companyia en més de 2.000 milions d’euros, segons va explicar l’empresa en un comunicat.

El 6 de juliol del 2014, un diumenge, Jenaro García va entrar a Twitter i va publicar una piulada insòlita: “Demano perdó a tothom. Ho sento de tot cor”. Hores abans havia dimitit dels càrrecs de president i de conseller delegat de Gowex, l’exitosa empresa que ell mateix havia fundat feia quinze anys. La companyia havia fregat la glòria signant un munt de contractes amb administracions públiques de tot el món per instal·lar zones gratuïtes de connexió wifi en espais públics. Amb seu a Madrid, Gowex era per a molta gent un exemple de com convertir una petita empresa en tot un colós. “Era vista com un cas d’èxit a escala mundial d’una start-up tecnològica espanyola”, recorda Susana Domingo, professora d’estratègia i emprenedoria de la Barcelona School of Management de la UPF. A les seves vitrines hi figuraven un munt de premis i la seva reputació s’havia disparat: si el 2010 s’havia estrenat al mercat alternatiu borsari amb una capitalització de 36 milions d’euros, quatre anys més tard s’havia revalorat un 2.700%. Però aquell estiu del 2014 tot es va esfumar.

Fa uns anys, en un viatge de feina a Los Angeles, vaig demanar un Uber per creuar la ciutat en hora punta. Sabia que era un trajecte llarg, així que em vaig preparar per pagar entre 60 i 70 dòlars (entre 50 i 60 euros). En canvi, l’aplicació va establir un preu que em va deixar astorat: 16 dòlars (13 euros).

“Clic, clic, clic, clic, clic”. La tercera ràfega de fotos amb soroll de màquina antiga dona per acabada la visita al dentista. Una de ben excepcional: no hi ha ni un segon d’espera prèvia, dura només deu minuts, i es fa sense dentista i dins del lavabo de casa. O a qualsevol altre lloc on hi hagi un mirall o algú que aguanti la càmera del mòbil. És la proposta d’Impress, una start-up catalana que ha portat un pas més enllà les fundes de plàstic que fa uns anys han començat a substituir els bràquets.

Si el 2021 Ana Roig i Joel Balagué encara tinguessin una empresa d’apartaments turístics, aquesta història tindria un inici molt diferent. Segurament haurien demanat un préstec ICO, els seus treballadors estarien en ERTO i en les breus trobades amb mascareta els amics els parlarien de la necessitat de “reinventar-se”. Però fa quatre anys -quan ningú encara havia sentit la paraula coronavirus - Balagué va descobrir Peloton. Aquesta companyia nord-americana va néixer el 2013 gràcies a una campanya de micromecenatge. Els fundadors s’havien passat tres anys perseguint inversors amb la idea d’una bicicleta estàtica per seguir les classes del gimnàs des del menjador de casa. Als despatxos no els van escoltar, però quasi 300 persones van posar més de 300.000 dòlars perquè el projecte es convertís en empresa. El 2017 entrava en la categoria dels unicorns.

Silicon Valley es va cuinar entre garatges californians i enginyers que havien deixat la universitat, però llocs de Barcelona com el Mercat de Sant Antoni també amaguen l’origen dels negocis digitals de la capital catalana. La periodista Mar Galtés va començar a seguir des de les pàgines de La Vanguardia -hi va treballar vint-i-set anys a la secció d’Economia i ara és directora de la consultora de comunicació LLYC- les històries de les primeres tecnològiques nostrades. Era molts abans que internet dominés els índexs borsaris de tot el món i que empreses com Amazon i Apple ocupessin el lloc dels gegants industrials del segle passat. Galtés resumeix tres dècades d’èxits i de fracassos del que s’ha acabat batejant com “l’ecosistema”al seu llibre Barcelona Start-up. Historia e historias del mayor ecosistema tecnológico y digital del sur de Europa (Libros de Cabecera).

El procés per tancar una ronda de finançament per a una start-up és gairebé sempre lent i ple d’anades i vingudes. Si a l’equació hi sumes una pandèmia, la negociació d’una ampliació de capital pot passar de tramitar-se en sis mesos a gairebé un any. Tot i així, la companyia catalana Submer ha aconseguit tancar una inversió de 12 milions de dòlars (prop d’11 milions d’euros) per tirar endavant l’expansió del seu sistema de refrigerament de centres de dades. Com explica a l’ARA el seu cofundador, Pol Valls, l’operació ha estat liderada pel fons suec Norrsken, una fundació que inverteix només en projectes amb impacte social.

L’anunci de Housfy que tractava les agències immobiliàries tradicionals de dinosaures va aixecar ampolles en el sector, que veia com apareixia una competència nova nascuda de la digitalització i la tecnologia, les denominades proptech (tecnològiques del sector immobiliari). Però sembla que els enfrontaments no són per sempre. Housfy ha entrat amb força en el negoci de la intermediació hipotecària i ara té entre els seus principals clients moltes de les agències immobiliàries que se li havien tirat a sobre.