La Generalitat no ha imposat cap multa contra pisos buits des de l'aprovació de la mesura ara fa tres anys, segons ha avançat El matí de Catalunya Ràdio. El març del 2022, el Parlament va modificar la llei d'habitatge per capacitar el Govern per multar els grans tenidors que tinguessin pisos buits durant, com a mínim, dos anys. Des de llavors, però, ni l'executiu de Pere Aragonès (ERC) ni l'actual de Salvador Illa (PSC) han fet ús d'aquesta potestat, segons ha informat el matinal de la ràdio pública. Ajuntaments com el de Barcelona, per contra, sí que han imposat sancions per habitatges no ocupats.

Ho hem vist amb la Casa Orsola. Un episodi més, aquest cop amb final feliç per als llogaters i moltes preguntes sobre el futur de les altres Cases Orsola que hi ha a Barcelona. Una flor no fa estiu. Expliquem cada dia una crisi residencial amb moltes arestes, amb una amplíssima casuística. Avui mateix recollim la trista realitat d'un estudiant de FP –un molt bon estudiant– d'origen marroquí que ha hagut de viure al carrer: l'ajut dels professors l'ha salvat i ara està pendent d'una solució més estable. És un cas extrem. N'hi ha d'altres de molt més quotidians i menys dramàtics, però igualment preocupants: molts joves de famílies de classe mitjana (entesa com un ampli calaix de sastre) que no poden emancipar-se perquè els preus estan disparats. Els topalls de les zones tensionades han frenat l'alça, però no és suficient. L'oferta no creix. El turisme i els inversors estrangers segueixen tibant el mercat a l'alça. I es manté un volum important de pisos buits.

Si les ocupacions s'han convertit en un tema central de la campanya de les municipals d'aquest diumenge, 28 de maig, ha estat més per una qüestió d'instrumentalització política per part de la dreta que no pas per l'afectació que tenen sobre la vida dels ciutadans. Així es desprèn de les dades del departament d'Interior sobre pisos ocupats, avançades aquest dijous per SER Catalunya i a les quals ha tingut accés l'ARA. Segons aquestes xifres, de les 6.863 ocupacions que es van denunciar a Catalunya l'any passat, el 97,7% van tenir lloc en pisos buits (6.704). En altres paraules: només en el 2,3% dels casos (159) es van ocupar domicilis habitats, sigui primeres o segones residències. En aquests casos, a més, els Mossos van actuar "de manera immediata" per expulsar les persones que havien violat els habitatges, segons ha afirmat en declaracions a la SER el conseller Joan Ignasi Elena.

La Generalitat Valenciana obligarà els grans propietaris d'habitatges a cedir els pisos buits i multarà l'assetjament immobiliari per part dels fons voltor, als quals podrà sancionar amb fins a 950.000 euros. Així ho ha aprovat recentment el Consell, i aquesta és la principal norma impulsada pel departament d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica en aquesta legislatura.

Onze famílies en situació de vulnerabilitat viuran a partir d’ara en uns apartaments turístics de Lloret de Mar que no utilitzava ningú. És la culminació del programa Reallotgem.cat, que, impulsat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, té com a objectiu trobar habitatges buits per allotjar-hi persones o famílies inscrites a les taules d'emergència i que estan esperant un immoble de lloguer social.

Malgrat les dificultats que imposa l'estat d'alarma pel coronavirus, les entitats socials continuen treballant per assistir les persones en situació de vulnerabilitat, que també són les que més estan patint la crisi. La Fundació Hàbitat3 n'és una, impulsada per la Taula del Tercer Sector, que ha iniciat una crida a propietaris d'habitatges buits a Barcelona per poder allotjar persones vulnerables, ja siguin sensesostre, gent amb problemes de salut mental, amb addiccions o amb situacions clares d'exclusió social.

Cop definitiu a la taxa per lluitar contra els pisos buits que havia impulsat el govern municipal d'Ada Colau el 2016. La regulació preveia que els particulars i empreses que tinguessin un pis buit a la ciutat durant més de dos anys paguessin una taxa de 633 euros. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va anul·lar la mesura l'estiu del 2017, arran d'un recurs de l'Associació Espanyola de la Banca, al·legant que el consistori no tenia competència per regular sobre aquesta matèria. Ara el Suprem valida aquesta primera sentència i tomba definitivament l'impost municipal.

Les xifres sobre pisos buits que va donar a conèixer ahir l'Ajuntament de Barcelona no han deixat indiferents les entitats de defensa del dret a l'habitatge, que feia anys que demanaven una fotografia de quina és la realitat a la ciutat. No hi ha els 88.000 pisos buits dels quals es parlava el 2011 a partir de dades de l'Institut Nacional d'Estadística. Ni tampoc els més de 31.000 que es van estimar durant el mandat de Xavier Trias. Ara a Barcelona es calcula que l'1,52% dels pisos estan desocupats, i això representa uns 12.500 habitatges. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha agraït avui l'esforç de recompte que està fent l'equip d'Ada Colau –que pentina els barris un a un amb visites a tots els pisos 'sospitosos' d'estar buits– i ha demanat, com ja va fer ahir el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, que el cens es faci a tots els municipis de l'àrea metropolitana on el consistori creu que la bossa de pisos buits pot ser més alta.

Barcelona és lluny de ser una ciutat amb molts pisos buits, com feien témer les estimacions que s’havien fet fins ara, que situaven aquesta realitat en una forquilla d’entre 31.000 habitatges –el càlcul que va fer el govern de Xavier Trias– i 88.000 –la xifra de què es parlava el 2011 a partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística. El cens d’habitatges buits que està fent ara l’Ajuntament de manera detallada, pentinant barri per barri, ha provocat sorpreses a l’equip de govern. D’entrada, el percentatge de pisos desocupats és molt més baix del que s’esperaven: un escàs 1,52%, que equival a uns 12.500 pisos. Ni la meitat, doncs, de l’estimació que s’havia fet el mandat passat i a anys llum de la que es feia el 2011. De fet, l’equip de govern municipal ja havia anat aplanant el terreny abans de donar a conèixer els primers resultats del cens i havia situat el percentatge per sota del 3%, tal com va avançar l’ARA. Aquesta proporció ja es considerava que entrava dins de la normalitat del que és la rotació de pisos en una ciutat europea. El regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, atribueix la diferència entre les xifres que el seu equip esperava trobar i les que ha trobat, sobretot, al fet que el mercat immobiliari està ara més “tensionat” i qui té un pis buit, en condicions normals, o el ven o el lloga.

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la taxa de l'Ajuntament de Barcelona que grava els pisos buits per a més de dos anys, aprovada el 30 de setembre del 2016 a través d'una modificació de les ordenances fiscals i amb els vots a favor de Barcelona en Comú i ERC. La sentència, dictada el 30 de juny passat, resol un recurs interposat per l'Associació Espanyola de Banca. El PP també va impugnar la mesura del govern d'Ada Colau.

L'Ajuntament de Barcelona multarà amb 600.000 euros els portals Airbnb i Homeaway per publicitar pisos turístics sense llicència. L'Ajuntament ha decidit imposar a les dues empreses la sanció més greu prevista a la llei tenint en compte que mantenen 5.500 anuncis de pisos turístics il·legals, tot i que ja els havien multat amb 30.000 euros a l'estiu.

El regidor d'Habitatge de Barcelona, Josep Maria Montaner, ha xifrat aquest dimarts en 2.421 els pisos que les entitats bancàries reconeixen que han estat buits els últims dos anys a la ciutat. Montaner ha anunciat que l'Ajuntament començarà a aplicar "sancions dures" a dues de les entitats més importants, tot i que no ha detallat de quines es tracta.

L'Ajuntament de Barcelona ha demanat a la Sareb l'establiment d'un conveni específic per Barcelona per posar en règim de lloguer social (amb un preu de lloguer com a màxim del 30% dels ingressos dels llogaters) els habitatges que aquesta entitat té buits a la ciutat. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s'ha reunit aquest divendres amb el president de la Sareb, Jaime Echegoyen, i l'hi ha traslladat la "urgència" d'aquest acord, que s'hauria de signar abans d'acabar l'estiu. Colau ha recordat que hi ha més de 30.000 persones apuntades a la llista d'espera per accedir a un habitatge i que "els pisos buits són actius que s'estan degradant i devaluant. Si tinguessin un ús no estarien perdent valor".

El Parlament ha aprovat la llei que crea l'impost sobre els habitatges buits, que grava els pisos desocupats durant més de dos anys sense causa justificada per tal de potenciar el lloguer social. CiU, ERC i C's hi han votat a favor i la resta de partits ho han fet en contra, uns per considerar-la insuficient (PSC, ICV-EUiA i CUP) i altres per massa agosarada (PP). Marina Geli s'ha abstingut.

A Barcelona hi ha 20 desnonaments de famílies vulnerables a la setmana. Així ho ha afirmat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, aquest dimarts, després que se celebrés la reunió de la Comissió Mixta de Llançaments, en què han participat grups municipals, entitats socials i financeres i associacions de veïns. Després de la reunió, Colau ha anunciat que apostarà perquè l'Ajuntament exerceixi el dret de tanteig en la venda de pisos que facin més de dos anys que són buits. "D'aquesta manera l'Ajuntament podrà saber les operacions que duen a terme els fons voltors, entre d'altres", ha explicat.

El Parlament ha validat amb els vots de CiU, ERC i C's el decret de mesures extraordinàries i urgents sobre habitatges provinents d'execucions hipotecàries, i evitar casos com que els bancs venguin per 5.000 euros un habitatge a un fons d'inversió, com estan fent actualment. El PP i la CUP hi ha votat en contra mentre que PSC i ICV-EUiA s'hi ha abstingut.

El Govern ha aprovat la memòria del futur impost que gravarà els pisos buits en mans de les entitats financeres, però que no entrarà en vigor fins l'1 de gener del 2015.