Fer un sistema universitari català més inclusiu i accessible per a tothom. Amb aquest precepte, les universitats del país impulsen des de fa anys iniciatives per facilitar l’accés als estudis superiors i garantir que cada cop més estudiants puguin cursar una carrera. Entre els mecanismes per fer-ho possible hi ha eines ben diverses: des de programes de beques i ajuts econòmics fins a serveis de suport a l’estudiantat amb discapacitat o necessitats específiques. En paral·lel, també s’han anat implantant nous models d’aprenentatge més flexibles que permeten compatibilitzar els estudis amb altres realitats personals o professionals.

El Cicle Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català consolida la seva aposta per la inclusió i la democratització de la cultura impulsant noves accions que situen l'accessibilitat com una de les màximes prioritats del projecte. Sota la voluntat de garantir una experiència cinematogràfica de qualitat i oberta a tothom, el Cicle Gaudí implementarà, a partir del mes de juny, el subtitulat accessible en català —en línia amb la normativa UNE per a persones amb sordesa— a un 80% de les sales adherides al seu circuit que projectin en format Blu-ray.

Edificis públics amb una entrada no accessible, amb una rampa massa inclinada o amb ascensors tan petits que no hi cap ni una cadira de rodes. Són algunes de les denúncies que l’any passat va rebre l’Ecom, una entitat de persones amb discapacitat física o orgànica que defensa el seu dret a dur una vida independent. En el seu radar sobre la vulnerabilitat d’aquests drets, l’associació ha detectat que dos terços de les queixes que rep són contra les administracions públiques, en especial d’organismes dependents de la Generalitat, per davant dels ajuntaments. Molt per sota, un 9% dels casos, són per desacords amb comunitats de veïns, sobretot per la negativa dels altres propietaris a pagar reformes d'accessibilitat als espais comuns (també les piscines).

A simple vista, Ariadna Cardelús i Tània Galián es comuniquen sense cap dificultat. Parlen i responen en una xerrada àgil. Però totes dues són sordes. La primera ho és de naixement i amb sis dos ja li van posar un implant coclear que li tradueix els sons a través d’impulsos elèctrics. Ara està acabant sociologia a la UAB i li agradaria dedicar-se a la lluita activista pels drets de les persones sordes. El cas de Cardelús és diferent perquè no va ser fins als 26 anys que va notar una pèrdua progressiva d’oïda que, finalment l’ha dut a dur dos discretíssims audiòfons. Graduada en ciències polítiques, i amb un màster, no renuncia a tocar el piano amb un programa d’audiòfons per a la música. 

Un programa de festa major no és complet si, a banda dels horaris de les activitats i els concerts, no deixa clar si s'ha tingut en compte les necessitats específiques de les persones amb discapacitat. De fet, la diversió, la festa, es pot convertir en molts casos en una cursa d'obstacles per a aquest col·lectiu, malgrat que la majoria dels promotors privats i ajuntaments segueixen la normativa de reservar places o zones específiques. Més enllà de si hi ha una rampa per salvar una barrera arquitectònica o els espais estan o no adaptats, sortir de festa suposa sovint una preparació prèvia que impedeix “improvisar”, un aquí i ara, perquè cal mirar i revisar la lletra petita dels actes. Se senten públic de segona classe.

Les new jerseys, els blocs de formigó groc que es fan servir en obres i que van ser font de discòrdia amb les ampliacions de terrasses a Barcelona, han tornat aquests dies a fer-se un lloc entre les polèmiques barcelonines. Tot ve d'un vídeo que ha corregut per les xarxes en què es veu un vehicle de Bombers de Barcelona que no podia accedir al carrer Creu Coberta perquè era diumenge i estava tallat al trànsit en el marc del programa Obrim Carrers i el pas era massa estret.

Els veïns del barri de Vallcarca de Barcelona són alguns dels que tenen més clara la importància de les escales mecàniques al carrer per connectar llocs amb diferències d'alçada pronunciada, com les que uneixen l'avinguda de Vallcarca i el Coll del Portell, camí del Parc Güell, a través de la Baixada de la Glòria. El problema és que aquestes escales, que són les més antigues de la ciutat, s'espatllen sovint i com que no és fàcil trobar les peces de recanvi hi ha alguns dels set trams que acaben passant llargues temporades fora de servei. Com el de més amunt de tots set, que no funciona des de fa cinc anys. O el primer de tots, fora de servei des d'abans de la pandèmia, com lamenta Elba Lobo, que té una perruqueria al carrer de la Mare de Déu del Coll i es troba que molts clients no poden arribar-hi. "Aquí hi viu molta gent gran, i sense escales no poden baixar a comprar o venir a la perruqueria, els deixa desconnectats", lamenta.

S’acumulen els deures pendents a l’autopista AP-7. Falten quinze dies per al primer aniversari de l’alliberament dels peatges i, a banda de solucionar els problemes de cues i retencions, també falta finalitzar els accessos a la via: les entrades i sortides encara conserven les solucions provisionals que es van adoptar quan es van desmantellar les casetes d’agafar i pagar el tiquet. “Fa un any que els vam presentar un estudi amb totes les mancances que tenien els accessos. Ens van prometre que farien les obres, però ja fa un any i tenim el de sempre: només promeses”, lamenta el vicepresident de la patronal del transport Asetrans, Eduard Ayach, que reclama inversions urgents i "reals".

Una oferta que s’adapta a tota mena de públics, sense cap tipus de limitació. Aquest és l’objectiu transversal que plana sobre la indústria turística del nostre país, sobretot des que el 2007 l’Agència Catalana de Turisme (ACT) va desenvolupar una metodologia pròpia basada en identificar i seleccionar aquelles destinacions que, a partir de l'accessibilitat dels seus recursos culturals o naturals i espais de lleure, presentaven una oferta d'equipaments i serveis turístics accessibles a tothom. Lluny de cenyir-se només a aquelles persones amb mobilitat reduïda i que es desplacen, per tant, amb crosses, bastó, caminador o cadira de rodes, que poden semblar el target principal, l'objectiu també inclou la gent amb diversitat sensorial i intel·lectual, la gent gran, famílies amb fills petits que es mouen amb cotxet, dones embarassades, etc.

L'Ajuntament de la Pobla de Segur està construint aquests dies un ascensor públic a la baixada de les Esgrases per salvar el desnivell que hi ha entre la zona del poliesportiu i l'estació d'autobusos i la plaça del Pedrera i el nucli antic. Aquest és el principal desnivell que separa la zona baixa del nucli, inclòs el barri de l'Estació, de la zona alta, on hi ha el barri antic, l'eixample i la majoria de serveis i comerços. Fins ara, molts veïns aprofitaven el fet que el Centre d'Atenció Primària està situat al bell mig d'aquest desnivell i té un ascensor que comunica la part baixa amb la plaça de la Pedrera.

El Quico i l'Enric són una de les 16 parelles que treballen per a l'Ajuntament de Barcelona des del mes d'octubre. La seva tasca és analitzar els centres esportius de la ciutat i valorar si estan adaptats per a les persones amb discapacitat. Visiten les instal·lacions i valoren les dificultats amb què es poden trobar les persones amb diversitat funcional: aquelles amb mobilitat reduïda, discapacitats auditives o visuals.

L'Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC) "denuncia i lamenta profundament" que el Govern no hagi previst un sistema de vot accessible el 9-N per a les persones cegues, obligant-les -afegeix l'entitat en un comunicat- "a anar a votar a través d'una persona de confiança". "Aquest fet suposa un retrocés històric en la garantia del nostre dret de sufragi com a ciutadans lliures", considera l'ACIC en un comunicat.

Des de febrer de 2013, quinze alumnes han participat al taller d'accessibilitat audiovisual de la Fundació Tres Turons. El curs, adreçat a persones amb malalties mentals, té per objectiu fer treballs de subtitulació i audiodescripció per a persones cegues i sordes, així com facilitar la integració social i laboral d'aquest col·lectiu.