Mireia Angerri (Barcelona, 1970) és presidenta-delegada de Mans Unides a Barcelona des d’un mes abans del confinament estricte del març de 2020. Això els va obligar a canviar les prioritats i enviar kits sanitaris i packs d’alimentació als països on, a més del covid, la gent es moria de gana. Mans Unides és una ONGD, amb D de Desenvolupament, és a dir, més partidaris d’ensenyar a pescar que de donar peix. A Espanya, cada any, recapten uns 50 milions d’euros que destinen a projectes a l’Àfrica, Sud-amèrica o el sud-est asiàtic. Un 95% dels qui treballen per a Mans Unides són voluntaris, començant per la Mireia, una economista, mare de tres fills, que ha fet de la solidaritat un compromís de vida.

La Valeria i la Valentina són dues bessones de 18 anys nascudes a Bogotà (Colòmbia), que, amb 6 anys, van travessar l'Atlàntic amb els seus pares per anar fins a Olot a la recerca de millors condicions de vida. Ara, totes dues acaben de començar la carrera de filologia anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona i, durant aquests anys, han arrelat amb força a la societat catalana. Les oportunitats que han trobat a Catalunya, però, no els han fet oblidar la dura realitat del seu país i, des d'aquí, segueixen preocupades pels conflictes a Colòmbia. Un cas semblant és el de la Yuma, de 22 anys, nascuda a Salt i filla de pares senegalesos, que treballa per trobar feina de qualitat al seu país d'origen en un futur. O la Fatima, de 26, que, amb només dos va arribar a Roses des del Marroc i ara, amb el temps, sent la necessitat de redescobrir en profunditat la realitat del país on va néixer.

El maig del 1972, l’Assemblea de les Nacions Unides va aprovar una resolució que instava els països econòmicament més desenvolupats a destinar el 0,7% del seu producte interior brut a erradicar la fam al món. La xifra del 0,7% sorgia com el resultat d’una sèrie de càlculs, tot seguint les recomanacions del Banc Mundial l’any 1969 basades en l’informe Pearson. 

Si hi ha un pilar que caracteritza la Fundació "la Caixa" des dels seus orígens és el fort compromís social i una vocació de treball a favor de l’interès general. Són 117 anys mirant de construir una societat millor i més justa, donant oportunitats a les persones que més ho necessiten. I aquest leit-motiv té una clara traducció en l’àmbit internacional, per la vocació global de la Fundació "la Caixa": el Programa de Cooperació Internacional de l’entitat compleix 25 anys aplicant aquests principis per als col·lectius més vulnerables de països d’Àfrica, Àsia i l’Amèrica Llatina, amb programes que contribueixin a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.

La Fundació ”la Caixa” va celebrar aquest divendres, 1 de juliol, el 25è aniversari del seu Programa de Cooperació Internacional al CosmoCaixa, en un acte amb ponents de primer nivell i representants d’institucions de referència a escala global en l’àmbit de l’ajuda al desenvolupament. També amb l’assistència del director general de la Fundació ”la Caixa”, Antonio Vila Bertrán, i la directora de l’Àrea Internacional de la Fundació ”la Caixa”, SAR Cristina de Borbó i Grècia.

Albert Viñas és un sabadellenc de 62 anys que treballa com a coordinador d’emergències a Metges Sense Fronteres (MSF) des de fa dues dècades. El recull de les 48 missions en què ha participat és un compendi dels pitjors desastres humanitaris que s’han patit al món en el tombant de segle: la fam a Kènia, la guerra d’Angola, les massacres de Darfur, el terratrèmol d’Haití... fins a l’última ofensiva jihadista a Moçambic o la crisi actual a la regió etíop de Tigre. La setmana que ve viatjarà al Sudan del Sud. Podria explicar mil situacions terribles que ha viscut en pròpia pell, però diu que no li agraden les “batalletes”. D’aquesta vida marcada per escenaris apocalíptics es queda amb una anècdota: “El 2003, a la República Democràtica del Congo, hi havia una nena petita que havia perdut la parla després que li matessin els seus pares. Jo anava d’aquí cap allà i un dia que la portava em va dir muzungu, que vol dir home blanc; així va tornar a parlar”.

No els avorriré amb les xifres. Es poden quedar amb una idea molt simple: els acords pressupostaris en matèria de cooperació internacional no es compleixen mai. Ni a Catalunya ni pràcticament enlloc. Des que el govern espanyol va desactivar les acampades de protesta a desenes de ciutats de l’Estat que reclamaven el 0,7%, prometent arribar al 0,35% del seu pressupost, amb cada nou pressupost es repeteix la situació. Vint-i-set anys després d’aquella tardor amb la ciutadania instal·lada en places i avingudes, la Moncloa ha reprès la recuperació d’aquesta política pública. Amb prou feines arribarà al 0,28% el 2022, mentre que en paral·lel prepara una reforma legal per actualitzar la cooperació als nous temps.

Des del 2009 cada Nadal Francesc Mateu fa un pessebre amb els ninots de Playmobil inspirat en una causa social. El d'enguany reprodueix el nou camp de refugiats de l'illa grega de Lesbos, que es va construir després de l'incendi de Mória i que ha reconstruït amb els reportatges del diari ARA.

Potser el món que surti de la pandèmia del coronavirus serà un cúmul de països bel·ligerants, més tancats i nacionalistes que abans. Però si no hi ha una col·laboració ràpida i eficaç d’abast planetari, és possible que el món no sigui capaç de superar amb èxit aquesta crisi. Ara com ara, predominen les respostes nacionalistes de mà dura. Al costat dels tocs de queda, els confinaments i les requises, els governs tanquen les fronteres i recorren a la retòrica bèl·lica per aixecar la moral de la ciutadania. Les cadenes de subministrament i el comerç de tot el món es veuen afectats pels confinaments, però també per la competència entre els països rics que es disputen el material sanitari. Aviat, però, els governs hauran de tornar a posar en marxa l’economia mundial. I per a això caldrà que funcioni la cooperació internacional en una sèrie d’àmbits d’importància crucial.

Abans que el coronavirus acaparés tants titulars, un informe de l'OMS advertia que el món no estava preparat per a una "pandèmia respiratòria virulenta i de ràpida propagació", que podria matar entre 50 i 80 milions de persones, causar pànic i inestabilitat i afectar seriosament el comerç i l'economia mundial. L'experiència dels últims 200 anys ha demostrat que només si els governs prenen mesures coordinades es pot respondre amb eficàcia a una pandèmia així, i fins i tot llavors només es pot fer amb la confiança i el suport de la ciutadania. Això apunta a tres reptes a què els líders polítics hauran de fer front en la lluita contra el coronavirus, conegut ara com a Covid-19.

La reina Letícia ha visitat aquest dilluns a la localitat moçambiquesa de Manhiça el centre de referència internacional contra malalties transmissibles, entre elles la malària, impulsat per cooperants espanyols. Aquest ha sigut el primer acte de l'agenda de la visita de la reina a Moçambic, on ha conegut sobre el terreny els efectes dels dos ciclons que han assotat el país en menys de mes i mig.

Per què l’AMB fa cooperació i per què és important que en faci?

L’àrea d’internacional i cooperació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es va crear el 2015 amb la prioritat d’impulsar les relacions de l’ens metropolità amb els organismes internacionals per enfortir el paper de les àrees metropolitanes i el món local. A més, treballa de manera conjunta amb els consistoris del territori per desenvolupar projectes de cooperació internacional. “El mandat metropolità va establir dues línies d’intervenció. Per una banda, promoure una política solidària i de progrés en projectes de cooperació complementant la de les administracions. Per l’altra, impulsar les xarxes metropolitanes i potenciar la projecció de l’AMB per fer intercanvis d’experiències amb altres àrees del món, conèixer quins problemes compartim i fer-hi front”, explica Oriol Illa, director de l’àrea d’internacional i cooperació de l’AMB.

Els tres membres de l'equip d'Oxfam a Haití que estaven investigats per explotació sexual van amenaçar físicament un company perquè no els delatés en la investigació sobre els fets del 2011, segons revela l'informe intern de l'ONG difós aquest dilluns.