Els medicaments antimicrobians, entre els quals es troben els antibiòtics, van marcar un abans i un després a la medicina moderna. Tot i això, aquest gran avenç està en perill atès que, cada any, més microorganismes aprenen a defensar-se dels tractaments, esdevenen més forts i resistents, i provoquen que els medicaments deixin de ser eficaços. Eneritz Velasco, metgessa adjunta del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Sant Joan de Déu i coordinadora del programa d’optimització d’ús d’antimicrobians de l’hospital, apunta que entre els usos que més posen en escac la seva eficàcia hi ha “fer-los servir quan no són necessaris”, ja que els antibiòtics, continua, són medicaments que tracten infeccions causades per bacteris “i no són eficaços en les que són provocades per virus com poden ser la grip, el refredat o la covid”. Velasco insisteix que “tampoc són analgèsics”, per la qual cosa no treuen el dolor “ni serveixen per tractar la tos o per reduir la febre”.

La resistència als antibiòtics és un dels reptes més grans de salut pública al món. Quan aquests medicaments s’utilitzen de forma innecessària, s’acaben exterminant els bacteris sensibles i només sobreviuen els resistents, que es reprodueixen i proliferen amb més facilitat. Per això, l'ús excessiu o incorrecte dels antibiòtics acaba provocant l'aparició de bacteris resistents que causen infeccions que no es poden tractar. Ara, investigadors de l'IDIBELL, l'Hospital de Bellvitge i el CIBERINFEC han comprovat en un estudi que els dies en què augmenta la contaminació de l'aire es recepten més antibiòtics.

Cada vegada és més difícil tractar pneumònies, tuberculosis i gonocòccies a causa d’un dels principals reptes de salut pública al món: la resistència antimicrobiana. Simplificant-ho molt, els microorganismes muten de forma natural i s’enforteixen cada vegada més, alhora que l’ús massiu d’antibiòtics durant dècades ha fet que la majoria dels fàrmacs disponibles perdin força per atacar-los. Trobar alternatives als antibiòtics actuals és una necessitat –la resistència mata 1,27 milions de persones cada any i, el 2050, pot convertir-se en la primera causa de mort al món– i fins i tot l’Organització Mundial de la Salut (OMS) demana a la comunitat científica esforços per trobar-ne. Aquest dimecres dos investigadors han obert una finestra prometedora: han creat un catàleg de gairebé un milió de molècules d’antimicrobians amb potencial de ser estudiats i esdevenir nous tractaments. 

Els antibiòtics han salvat milions de vides arreu del món a l'alterar el curs de les infeccions causades per bacteris, però aquesta fita científica té un risc greu associat: la resistència antimicrobiana. La comunitat mèdica fa anys que alerta que el consum excessiu d'antibiòtics contribueix a canviar el material genètic dels bacteris, cosa que els fa més forts per proliferar i esquivar els fàrmacs. Ara la farmacèutica Roche ha publicat a la revista Nature la troballa d’un tipus nou d’antibiòtics, la zosurabalpina, que és capaç d’atacar un dels tres bacteris classificats com a més perillosos per a la salut humana mundial per la seva resistència, l'Acinetobacter baumannii. Els resultats de l’assaig són prometedors: el fàrmac ha eliminat pneumònies en ratolins i ara es provarà en humans. 

L'amoxicil·lina en xarop (suspensió) és un dels antibiòtics més utilitzats en la població pediàtrica, però des de fa uns dies pateix problemes de subministrament a les farmàcies. El mateix passa amb altres fàrmacs com l'amoxicil·lina / àcid clavulànic, cefadroxil, cefuroxima, claritromicina i la cloxacil·lina que no són, però, d'ús tan freqüent. "El problema de debò el tenim en l'amoxicil·lina perquè la demanda dels altres és més baixa. L'amoxicil·lina és el rei i davant l'augment de casos de malalties respiratòries que hi ha, és el més adequat", reconeix Antoni Torres, president de la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya (Fefac). "I falten tant les marques com els genèrics de l'amoxicil·lina en xarop", indica Laura Gomà, vocal del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

Com més envellim, més ens mediquem: les persones grans acumulen més malalties, causa principal de la polimedicació. Fàcilment prenen cinc o més medicaments al dia. Es calcula que al voltant d’un 30% de la població de més de 64 anys està polimedicada. I una de cada cinc prescripcions fetes a pacients grans és inadequada. Però en realitat la sobremedicació es pot trobar en qualsevol franja d’edat. Tant pot ser un pacient gran que consumeix més de 10 fàrmacs diaris com un de jove que en pren tres però un dels quals no està indicat.

Les malalties infeccioses provocades per patògens ocasionen cada any almenys 5,5 milions de morts al món, sobretot a les regions subsaharianes i al sud-est asiàtic. Una bona part d’aquestes morts és deguda a la resistència de diferents tipus de bacteris a l’acció dels antibiòtics, segons un estudi publicat a la revista mèdica The Lancet que analitza aquest fenomen en 204 països i regions del planeta a partir de dades del 2019. Les xifres denoten un pes enorme de les infeccions respiratòries i la implicació de sis grans famílies de bacteris. També suggereixen que la mortalitat associada a la resistència als antibiòtics supera les morts provocades per la malària o la sida i s’apropa a les causades pel covid des de l’inici de la pandèmia.

El març del 1987 un jove advocat de l’Estat va saltar a la fama per l’adquisició de la firma Antibióticos SA a mans de la multinacional italiana Montedison. Aquesta gran promesa de les finances, de nom Mario Conde, es va embutxacar juntament amb el seu soci Juan Abelló Gallo una fortuna per l’operació. En total, la societat farmacèutica va ser valorada en 58.200 milions de pessetes (350 milions d’euros), dels quals més de 26.000 van anar a les mans d’Abelló (que tenia un 46% de les accions) i prop de 15.000 a les de Conde (posseïdor d’un 25% del capital). Com molta gent recordarà, una bona part d’aquells diners van servir per adquirir una posició de control al Banco Español de Crédito (Banesto), del qual Conde acabaria esdevenint president, però això és una altra història.

La ciència en l'àmbit de la salut és tan potencialment beneficiosa com arriscada. L'amenaça de la resistència als antibiòtics n'és una prova: l'antibiòtic va néixer com a solució per a les infeccions i, després de fer-ne un ús excessiu, la seva capacitat s'ha girat en contra de la salut humana, animal i mediambiental. Davant d'aquest escenari, cada cop més científics com Patrick Jault hi busquen alternatives. Els bacteriòfags –també anomenats fags– es presenten com una eina prometedora, ara que han agafat embranzida en la recerca pel control biològic de productes animals com la llet. L'investigador francès ha participat recentment en les jornades de la Setmana Mundial de Conscienciació sobre l'Ús dels Antibiòtics, celebrades al CosmoCaixa.

“És l’evolució, estúpids!”, podríem dir perfectament. Sembla mentida que no ho hàgim previst o que, tot i saber-ho, no hi hàgim fet res fins ara que ja és un problema de salut de primer ordre. Cada vegada hi ha més bacteris resistents als antibiòtics, que a Europa provoquen cada any 25.000 morts, segons el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC, per les sigles angleses).

El consum d'antibiòtics en humans ha caigut per primera vegada des del 2012: entre el 2016 i el 2017 l'ús del antimicrobians s'ha reduït en fins a un 7,2%. Segons la directora de l'Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS), María Jesús Lamas, aquest és el primer cop en vuit anys que el consum d'antibiòtics va a la baixa. Lamas ha assegurat aquest divendres durant la seva intervenció en el 26è Congrés Nacional de Medicina General i de Família que les grans xifres de consum que es van registrar el 2012 s'estan esmenant en els últims anys. Una fita que atribueix al pla estatal de resistència bacteriana, posat en marxa el 2014.

Si els estats no assoleixen urgentment un compromís ferm i comencen a regular l’ús adequat que s’ha de fer dels antibiòtics, la resistència als antimicrobians causarà 10 milions de morts anuals el 2050 i arrasarà l’economia mundial de manera semblant a la crisi financera del 2008. Amb aquest vaticini, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va fer una crida ahir als països de tot el món perquè vagin plegats i combatin la que consideren una de les amenaces de futur més greus per a la salut global: la tolerància als antibiòtics, que cada any causa prop de 700.000 morts.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana als ramaders reduir l’ús d’antimicrobians en la cria de bestiar per evitar que els animals i els humans desenvolupin resistència als antibiòtics, una de les amenaces de futur més perilloses per a la salut global. L’agència de l’ONU alerta que un ús abusiu d’aquests fàrmacs pot contribuir a augmentar la mortalitat i les despeses mèdiques per infeccions comunes. Des de fa anys, productors i ecologistes s’enfronten per la possible contaminació de la carn a causa de la medicació preventiva dels animals: el sector càrnic defensa que es prenen totes les mesures per evitar que els productes que arriben als mercats i supermercats tinguin traces d’antibiòtics, i els activistes alerten que la indústria espanyola té una extrema dependència dels profilàctics en detriment de la salut.

El magnesi afavoreix la supervivència dels bacteris als antibiòtics, ho assegura un estudi en el qual ha participat el científic de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) Jordi García-Ojalvo. La investigació també ha revelat que encara que tots els microbis siguin idèntics genèticament, uns sobreviuen als antibiòtics i uns altres no.

L’actual generació d’antibiòtics, assegura l’Organització Mundial de la Salut (OMS), està perdent eficàcia. Els agents patògens responsables de les infeccions han après com defensar-se i cada vegada són més freqüents els fenòmens de resistència als fàrmacs. Per acabar-ho d’adobar, aquests mateixos antibiòtics no es degraden totalment, de manera que el seu ús habitual els ha convertit en uns perillosos contaminants. “Si no hi fem res, la gent tornarà a morir jove de malalties infeccioses”, alerta Ada Yonath (Jerusalem, 1939), premi Nobel de Química l’any 2009. La científica, present en l’acte inaugural de 100tífiques, activitat organitzada per la Fundació Catalana per la Recerca en el marc de la Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona, considera que el futur passa per convèncer les grans companyies farmacèutiques i biotecnològiques que han d’invertir més en el desenvolupament de nous fàrmacs contra les infeccions. I que aquests, han de tenir almenys dues característiques: han de ser capaços de vèncer les resistències i han de ser sostenibles.

Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Maryland Baltimore County (UMBC) han descobert un nou procés capaç de generar resistència a fàrmacs sintètics en poblacions bacterianes molt abans del seu ús clínic. Els investigadors han analitzat la informació genètica dels bacteris per trobar l'origen dels elements resistents a sulfamides –fàrmacs antimicrobis– que es detecten freqüentment en superbacteris als hospitals.

Els centres d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS) han receptat el 2017 un total de 83.220 dosis d'antibiòtics menys que l'any 2016. Aquesta reducció respon a l'objectiu de l'ICS d'aconseguir que els professionals de la salut només prescriguin antibiòtics quan realment sigui necessari, és a dir, per tractar infeccions produïdes per bacteris. De fet, amb les 11,72 dosis d'antibiòtics per cada mil habitants que es van prescriure a les consultes l'any passat, Catalunya se situa per sota de la mitjana de l'estat espanyol.

Cada any moren a Europa 25.000 persones infectades per bacteris resistents als antibiòtics, segons dades del Centre Europeu per la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC). Aquestes morts tenen, a més, un cost sanitari valorat en 1.000 milions d’euros anuals. Els bacteris resistents, doncs, són un problema sanitari de primer ordre.

Només la meitat dels antibiòtics que es consumeixen globalment s’utilitzen correctament. Ja sigui perquè es prescriuen erròniament per tractar malalties que no en requereixen, com la grip o el refredat, i fins i tot algunes bronquitis i otitis, perquè no es compleix el tractament o perquè ens automediquem. El mal ús dels antibiòtics i l’ús excessiu que se’n fa, tant a nivell humà com en la producció agropecuària, estan provocant que deixin de ser eficaços per tractar algunes infeccions. La resistència als antibiòtics és un problema de salut de primer ordre. Provoca 700.000 morts a l’any globalment (25.000 a la Unió Europea) i, si no s’hi posa remei, els experts calculen que l’any 2050 poden morir més persones al món per resistència als antibiòtics (10 milions) que per càncer (8,5 milions).

Ja ho va alertar la directora general de l'Organització Mundial de Salut (OMS), Margaret Chan: "Ens estem apropant a una era postantibiòtics en la qual les operacions rutinàries seran impossibles i lesions simples com una infecció de gola podrien ser letals". El mal ús o la utilització massiva dels antibiòtics ha provocat que augmenti la resistència dels bacteris a aquests fàrmacs. La resistència als antibiòtics és un problema mèdic, econòmic i social d'abast global i per aquest motiu aquest dimecres se celebra el Dia Mundial per a l'Ús Prudent dels Antibiòtics.