Aquest divendres de Sant Miquel fa deu anys de la marea verda que va sortir als carrers de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera en protesta per les polítiques lingüístiques i educatives impulsades per l'aleshores president del Govern de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, que en aquell moment militava al PP (ara ho fa a Ciutadans, partit pel qual és europarlamentari, però tot indica que s'haurà de cercar aviat una nova marca per anar fent). Bauzá i el seu govern decret havien implantat per decret un invent anomenat TIL, sigles de Tractament Integral de Llengües, que segons deien pretenia promoure un ensenyament públic trilingüe (català, castellà i anglès) i lliure d'adoctrinaments. A la pràctica, significava un arraconament del català com a llengua vehicular de l'ensenyament, una pretensió d'educar les criatures en la ideologia vertadera de la sana unitat d'Espanya i un deteriorament de l'educació pública en favor de la privada. 

"Cridem qui som i que tothom ho escolti. / I, en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora, / que tot està per fer i tot és possible". Amb aquests versos de Miquel Martí i Pol, Lluís Llach va mostrar el seu suport a través d'una carta als docents tot just va començar la lluita. L'excel·lència d'un dels mestres de la poesia catalana defineix, amb exactitud, la confrontació i el coratge dels docents balears. El 16 de setembre de 2013 convocaren una vaga històrica a les Illes per protestar contra les mesures del Govern de Bauzá. Dues setmanes després omplien els carrers per mostrar el rebuig al TIL, amb unes 120.000 persones que cridaren amb força.

El Govern Balear no té un 'pla B'. Després de l'allau de sentències i interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia (TSJIB) que desballesten l'aplicació del decret de tractament integrat de llengües (TIL), l'única resposta que ha donat avui l'executiu de Bauzá ha consistit a anunciar que recorrerà totes les decisions judicials d'aquests dos darrers dies. La mesura no suposa plantejar un escenari alternatiu, sinó que bàsicament busca guanyar temps per poder reaccionar.

Tres agents de paisà de la Policia Nacional espanyola han anat aquest dimecres al matí a la seu de l'Obra Cultural Balear (OCB), on han reclamat informació detallada sobre tots els moviments del compte corrent de la caixa de resistència de l'Assemblea de Docents per a la vaga de mestres i professors. Fonts de l'Assemblea asseguren que han lliurat "tota la informació que han sol·licitat" perquè "no hi ha res a ocultar".

Ball de percentatges, com és habitual, en el seguiment de la vaga d'ensenyament a les Illes en contra del decret que limita el català a les aules. Segons el govern balear, el seguiment és del 17,2% a la pública i del 4% a la concertada, sempre de l'illa de Mallorca, que és l'única on s'havia convocat −a Menorca i les Pitiüses es fa dilluns−. Tanmateix, els convocants de la protesta eleven el seguiment fins al 50% a la pública i el 10% a la concertada.

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha desestimat el recurs del sindicat STEI-i que demanava als jutges que fessin complir la interlocutòria que suspenia l'aplicació del tractament integrat de llengües (TIL), ja que el govern de José Ramón Bauzá va burlar-la amb un decret llei.

El president del Govern Balear, José Ramón Bauzá, ha criticat aquest dimarts la presència de polítics catalans a la multitudinària protesta de diumenge contra la seva política educativa i ha assegurat que això confirma que era una manifestació "política". Bauzá ha esmentat el diputat d'Esquerra Joan Tardà i l'exdirigent d'aquest partit Josep-Lluís Carod-Rovira. El president balear també ha qualificat d'"extremista" la líder del PSIB, Francina Armengol, i ha assegurat que molts socialistes s'acosten al PP per l'oposició del PSIB al decret de tractament integrat de llengües (TIL), la norma que redueix les hores d'ensenyament en català a les escoles de les Illes.

Joves per Menorca ha elaborat un vídeo de suport a les mobilitzacions dels docents de les Illes Balears contra el decret del tractat integrat de llengües. Porta per títol 'El poble diu prou' i hi apareixen persones de totes les edats –des de nens fins a gent gran– que es tapen la boca i mostren missatges en contra del decret, a favor de l'escola pública i del català i de suport als professors que es mobilitzen contra aquesta mesura del govern balear del PP. Joves per Menorca ha volgut "mostrar d'una forma simpàtica però explícita" el seu suport "als mestres que han donat una lliçó de dignitat, lluita i sacrifici a un govern ignorant i autoritari".

El Govern Balear ha mogut fitxa, tot i que no ha bastat per arribar a un acord. Després de vuit dies de vaga de docents, Educació féu ahir una concessió a les reivindicacions de la comunitat educativa. A la reunió de la Mesa Sectorial d'Educació, la consellera, Joana Maria Camps, anuncià que la seva proposta per acostar posicions és mantenir com a obligatòria l'aplicació del TIL a Infantil i a Primària, i que sigui "voluntària" a Secundària.

El PSIB-PSOE presentarà un recurs d'inconstitucionalitat contra el decret llei del TIL, el decret que limita el català a les aules, aprovat aquest dimarts pel Parlament de les Illes Balears.

El president balear, José Ramón Bauzá, ha dit aquest dimarts al Parlament de les illes que els partits de l'oposició no estan legitimats per qüestionar el model educatiu que impulsa el PP perquè els sistemes que van implantar van "fracassar estrepitosament". "Vostè –ha dit en al·lusió a la líder del PSIB, Francina Armengol– defensa un model d'immersió i imposició que no va ser avalat per les urnes", mentre que el govern –del PP– impulsa un "equilibri entre l'anglès, el castellà i el català après dels pares i avis, no el català de Catalunya".

La consellera d'Educació balear, Joana Maria Camps, ha fet palès aquest dimarts al Parlament de les illes, durant el ple monogràfic sobre educació, que el Govern Balear no té cap intenció de cedir sobre el decret que limita l'ús del català a les aules, l'anomenat decret de tractament integrat de llengües (TIL). "No tirarem enrere mai", ha dit la consellera, que ha afegit que "per la força" no faran marxa enrere i "només les urnes" poden canviar el model educatiu. Durant el ple s'han sentit els crits dels prop de dos mil manifestants que s'han aplegat a les portes del Parlament balear per protestar contra el decret de trilingüisme.

El 'hashtag' de la protesta dels mestres i professors de les Illes Balears, #VagaIndefinidaDocents, ha arribat aquest dilluns al matí en alguns moments a 'trending topic' mundial de Twitter. Ho ha estat a Palma, a Barcelona i a tot l'Estat, però fins i tot ha arribat al rànquing de les deu etiquetes que més ràpidament han crescut de tota la xarxa social del món.