A Catalunya hi ha 3.933 escoles, però només n'hi ha una que pugui presumir d'haver estat inaugurada per l'escriptor i filòsof Eugeni d'Ors. No només això: també pot vantar-se de ser l'única escola que segueix en actiu de les quatre que va crear la Mancomunitat com a model per a la regeneració pedagògica que volia impulsar. Es tracta dels Til·lers, una petita escola rural que funciona des del 1919 i que es troba just on comença (o acaba) el poble de la Masó, a l'Alt Camp. "Allí érem contents i feliços", recorda Anton Banús, un home de 53 anys que sembla enyorar aquella infància. "El poble ha canviat molt perquè l'agricultura va a menys", lamenta. La Masó està completament envoltada d'avellaners, un dels arbres fruiters que més ha pagat la recent sequera. N'hi ha tants al poble que fins i tot un s'ha colat al pati de l'escola, amb el permís dels tres til·lers centenaris que la vigilen i li donen nom.

En tan sols vint-i-cinc anys, a Barcelona hi va haver grans insurreccions, intents de canviar el món, una repressió ferotge, una explosió demogràfica, una autèntica transformació urbana i una intensa vida cultural. Hi va haver qui volia la revolució i qui volia imposar l’ordre. Hi van coincidir l’anarquisme, el republicanisme, l’anticlericalisme, l’antimilitarisme, el catalanisme, el colonialisme, el moviment obrer... És extremadament complicat resumir què va passar entre 1900 i 1925. No tan sols per tot el que va succeir a la ciutat, sinó també a l’exterior i que va acabar tenint-hi un impacte: la Guerra del Marroc (1909-1927), la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i la Revolució Russa (1917), entre molts altres conflictes internacionals.

Article de Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949) signat amb el pseudònim Fulmen a La Campana de Gràcia (30-IX-1922). Avui fa cent anys de la publicació d’aquest text d’ironia punyent i reeixida. Fa una al·lusió al desastre d’Annual, derrota militar espanyola al Marroc l’agost de 1921. Van morir en la batalla uns 11.500 soldats de l’exèrcit espanyol. Acudit gràfic de Tomàs Pellicer a El Imparcial (8-XI-1921) relatiu a la crisi de confiança en el règim monàrquic causada pel desastre d’Annual. Traducció pròpia del peu del dibuix: “Don Patricio investiga. Està vist; aquí trobaré de tot, llevat de responsabilitat”. Font de la imatge: Biblioteca Nacional d’Espanya.

Fa un parell d'anys, a Can Serra, es va fer l'exposició El romànic en temps d'Oliba. Castells, esglésies i monestirs restaurats per la Diputació de Barcelona. El balanç era força positiu: 182 edificis (33 castells, 135 esglésies i 14 monestirs) construïts al voltant de l'any 1000 restaurats. Salvaguardar el patrimoni és una tasca que sempre ha fet la Diputació. Potser amb un punt d'ingenuïtat, la Mancomunitat, que agrupava les quatre diputacions de Catalunya, va fotografiar monuments i patrimoni i va fer-ne 100.000 fitxes. Creien que així evitarien l'espoli i va ser just després que el comerciant nord-americà Ignacio Pollack arrenqués la pell de l'absis de la col·legiata de Santa Maria de Mur per vendre-la al Museu de Belles Arts de Boston. Els pròxims mesos, les 100.000 fitxes i fotografies seran accessibles a través de la web de la Diputació de Barcelona. Més que fer grans actes, la Diputació de Barcelona, per celebrar el bicentenari, ha volgut centrar esforços en digitalitzar alguns dels documents més importants que ocupen més de 12 quilòmetres lineals als seus arxius.

Encara faltaven dos anys per al cop d’estat de Miguel Primo de Rivera, però els fets que acabarien desembocant en l’alçament ja s’estaven coent aquell 1921 d’ara fa 100 anys. Els ingredients del còctel els seran familiars: inestabilitat als carrers de Catalunya –aleshores pel pistolerisme-, crisi econòmica, descrèdit de la monarquia –amb una desfeta històrica al Marroc pel mig– i, amb menys importància, litigis entre Catalunya i l’Estat pels límits de l’autogovern, aleshores simbolitzat en la Mancomunitat.

A Enric Prat de la Riba (1870-1917) mai no l’ha envoltat l’aura èpica de Macià ni l’aura tràgica de Companys. Però ha estat reivindicat, i molt. De Pujol a Puigdemont, passant per Maragall, Montilla i Mas, tots els presidents de la Generalitat restaurada s’han fet seva l’obra de Prat al capdavant de la Mancomunitat, elogiada primer com el brillant embrió de l’autogovern i ara com el precedent de l’anhelat estat propi.

La xarxa de biblioteques públiques catalanes pot presumir d’haver sigut la primera de l’Estat. Quan es va fundar el 1915, l’Escola Superior de Bibliotecàries només comptava amb un únic precedent europeu, a Leipzig. Aquestes són dues de les dades que els visitants de BiblioTec trobaran a l’exposició que es pot veure al Palau Robert fins al 10 de maig i que repassa el primer segle d’història d’una iniciativa impulsada per la Mancomunitat.

El Barça, en ser l'entitat esportiva amb més suport de Catalunya, sempre ha estat observat quan el país avança –o retrocedeix– políticament. El club, ja des de la dècada dels anys 10 del segle XX, s'ha posicionat políticament en moments clau de la història de Catalunya. Aquest divendres s'ha adherit al Pacte Nacional pel Dret a decidir. Cent anys després d'un dels primers cops en què es va posicionar políticament.

1. "La Catalunya d'avui és evidentment filla del 1714 i tot el que va significar, però també és filla del 1914 i del que allò va significar. Som fruit d'aquells dos moments: la pèrdua dels drets, les constitucions i les llibertats el 1714, però també del 1914, el primer intent seriós polític i institucional de recuperació d'algun grau d'autogovern".

El dimarts 8 d'abril al Congrés no acaba res. Almenys això és el que es desprèn de la intervenció, aquest diumenge al migdia, del president de la Generalitat, Artur Mas, en el marc de l'acte central de commemoració del centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya. Mas ha advertit que la majoria de partits espanyols podran rebutjar la cessió a la Generalitat de la capacitat de convocar la consulta del 9 de novembre, però "no podran aturar la voluntat del poble de Catalunya".

El 18 de desembre del 1913 el govern espanyol va aprovar les mancomunitats. Era un decret general i no únicament per a Catalunya, d'on venia la reivindicació. Cap més regió va aprofitar-ho. La seva gestació no va ser fàcil: va sobreviure a la Setmana Tràgica i a més d'un daltabaix polític. Han passat cent anys, però els titulars dels diaris del 1913 podrien ser els d'avui: negatives taxatives des de Madrid a les demandes d'autodeterminació, recerca del suport internacional, boicot als productes catalans i manifestacions i declaracions virulentes a favor i en contra. La Mancomunitat va tenir una vida breu (1914-1923), però va contribuir a modernitzar el país i a crear un esbós d'estat propi.

El 18 de desembre del 1913, el Congrés dels Diputats aprovava el decret que permetia crear mancomunitats dins d'Espanya. Va ser la culminació d'un llarg procés històric, no exempt de reivindicacions que s'assemblen molt a les actuals. Catalunya va tirar endavant el seu projecte i el 6 d'abril del 1914 celebrava la primera assemblea de la Mancomunitat.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, veu en la Mancomunitat de Catalunya del 1914 un ''model'' a seguir per organitzar les diputacions en l'hipotètic cas que s'assolís la independència de Catalunya. En el transcurs d'una entrevista a l'ACN, Reñé creu que des de fa dos anys, les institucions locals ja estan seguint en certa manera aquest camí de ''complicitat institucional excepcional''.

"No hem fet la Mancomunitat per tenir una Diputació més gran ni per donar a l'ànima catalana un petit cos d'administració subordinada, secundària: una província. Tots, anant més o menys enllà (...) volem per a Catalunya un cos d'estat, tots sentim que la dignitat popular catalana exigeix imperiosament, més o menys accentuades, formes d'estat". La cita és d'Enric Prat de la Riba el 1917, en ser elegit per segon cop president de la Mancomunitat de Catalunya. I pren vigència de nou gairebé 100 anys després de la creació, el 1914, de la Mancomunitat que dotava per primer cop des de la derrota del 1714, d'una institució amb vocació d'autogovern del país, malgrat els obstacles i resistències de l'estat espanyol. La frase de Prat de la Riba ha ressonat al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, on aquest divendres s'han presentat els actes de la commemoració del centenari de la Mancomunitat. I on el president de la Generalitat, Artur Mas, ha recordat: "És bo recordar a tothom que malgrat les forces molt poderoses que han intentat doblegar aquest poble, la gent només ha inclinat l'esquena per treballar, no ha doblegat mai l'esquena per sotmetre's". "Ni amb dictadures, ni amb monarquies absolutistes ni amb decrets".