L’Espanyol fa la migdiada abans d’hora i es complica la vida. En un diumenge per oblidar, els blanc-i-blaus han caigut amb estrèpit a Butarque (3-2) en un partit nefast que obliga a ajornar uns dies més la permanència matemàtica que ja té l’equip femení. Les noies de Sara Monforte van caure davant l’Athletic Club, però van poder celebrar la seva continuïtat a la màxima categoria gràcies a la derrota del Betis contra el Barça. Dijous vinent, els homes de Manolo González necessitaran guanyar, precisament, el conjunt blaugrana per certificar la salvació. Altrament, hauran d’esperar a les dues últimes jornades per tancar un objectiu que és a prop, però que encara no està al sac i ben lligat. 

Era la nit perfecta. No podia ser millor. Portu i Stuani, per fi titulars, estaven donant la xutada d'adrenalina que el Girona necessitava. Havien fabricat el 0-1, un gol que allunyava el descens a cinc punts. Era or, la victòria, que trencava la mala ratxa. Però una badada, l'enèsim acte d'egoisme de Danjuma –que en comptes de conservar la pilota en el minut 92 i tancar el partit, ha decidit deixar-lo obert fent la guerra pel seu compte–, ha donat ales al Leganés, que li ha pispat dos punts que ves a saber si els trobarà a faltar al final de la Lliga (1-1). Tot continua igual, amb la part baixa a tres punts. En joc, n'hi haurà quinze.

L’Espanyol arrenca el 2025 amb una decepció majúscula que agreuja la seva crisi esportiva. Els blanc-i-blaus van tancar la primera volta en posicions de descens després de no aconseguir tombar el Leganés (1-1), en un partit en què van començar per davant. La reacció dels madrilenys no es va fer esperar, en un duel en què l’Espanyol no va tenir ni olfacte ni solucions tàctiques per acabar sumant els tres punts. Una nova ocasió desaprofitada per sumar contra un rival directe: tres punts de 18 possibles després d’haver jugat contra el Leganés, el Las Palmas, el València, l'Osasuna, el Getafe i el Celta. 

Sembla que el Barça i el Madrid volen donar emoció a la Lliga encadenant ensopegades sorprenents. En treu profit l’Atlètic de Madrid, que ja ha atrapat els seus rivals després d’una derrota que fa mal de l’equip de Flick contra el modest Leganés. Un autèntic malson abans de Nadal, un cop baix dels que et deixa sense respiració. I un nou avís a un equip que no fa gaire golejava somrient. Ara fa el que pot, conscient que els rivals ja han trobat la poció màgica per aturar-los. Contra el Leganés, el Barça va fer mèrits per guanyar, però sense punteria no hi ha alegria. Ni Ferran, el jugador més encertat darrerament, va aconseguir batre la porteria rival. Quin malson, perdre amb el Leganés a casa. Una derrota poc esperada de les que et deixen amb un pam de nas, en un estadi fred, on ningú anima.

No és gens habitual veure l'afició del Girona tan empipada. Més dòcil que altra cosa, especialment en aquests anys de bonança, els socis blanc-i-vermells, quan s'han queixat, sempre ho han fet amb la boca petita. Sí, alguna piulada a les xarxes socials, algun crit puntual, però res més. Fins avui, que s'han organitzat, liderats per la Federació de Penyes, per fer una mocadorada espectacular als propietaris i al CEO del club, Ignasi Mas-Bagà, pels preus fixats en la visita del Liverpool a la Lliga de Campions. El que havia de ser un any increïble (i que ho és) està portant més enrenou del previst (massa) en la gestió organitzativa.

L'Espanyol i el Leganés van repartir-se els punts en un partit que podria haver estat decisiu però que va acabar sense gols. La polèmica arbitral va marcar la jornada, amb un penal anul·lat sobre Nico Melamed i l'expulsió de Manolo González. El duel enfrontava el primer i el segon classificats. El Leganés era líder des de la jornada 12, amb una regularitat notable enmig d'una categoria molt igualada. L'Espanyol, després de mesos de dubtes i d'una temporada penyalosa, tenia l'oportunitat de donar un cop sobre la taula i de demostrar que definitivament confia en tornar a ser un club de Primera. Cap dels dos va imposar la seva voluntat.

L’Espanyol va comprovar, davant del Leganés (0-1) com és d'important tenir una defensa sòlida i impermeable, també a Segona Divisió. Els blanc-i-blaus van perdre el liderat davant del segon classificat, que alhora és l’equip menys golejat de la categoria. No va cedir ocasions un Leganés ben ordenat que, en diversos contraatacs, va gaudir d’oportunitats suficients per marxar de l’Stage Front Stadium amb un marcador més ampli. 

Quan t’eduquen per guanyar no sempre t’ensenyen quina és la resposta adequada quan això no passa. Estrany, quan el més habitual a la vida no és sortir guanyador. Normalment, ens acompanya la derrota i guanyar és l’excepció. I Míchel ho sap, per això inculca tranquil·litat. Un sentiment compatible amb la frustració viscuda per haver-se allunyat tant de l’ascens directe. Encara que a Montilivi ningú no vulgui saber res del play-off, queda aquest as a la màniga. L’únic error que no pot cometre el Girona és menysprear-lo, perquè un gran nombre de clubs donarien moltes coses per lluitar pel que està lluitant. L’empat a Madrid és un bon símptoma (1-1).

Cau simpàtic, el Leganés, un club que ha fet dels cartells un art i que s'esprem el cervell per promocionar els seus partits. Habitualment s’expressa a través de l’humor. Però també sap posar-se seriós, homenatjar qui ens ha deixat o reivindicar tot allò que cregui oportú. Aquesta setmana, la del partit contra el Girona d’aquest diumenge (18.15 hores, Movistar LaLiga) i la del conflicte entre Rússia i Ucraïna, transmet un contundent missatge de pau: “Tant de bo totes les ‘batalles’ fossin les dels 90 minuts”, diu l’eslògan.

“Ens falta ser un equip guanyador”, deia l’entrenador Míchel Sánchez a la prèvia. 24 hores més tard, el Girona feia un pas més cap a l’estabilitat derrotant amb seriositat, entrega i molta feina el Leganés (3-0). Una victòria de prestigi, que demostra que l’equip toca de peus a terra però a la vegada treballa per arribar al cel. 

Sembla que el Girona-Leganés d'aquest dilluns (21 hores, GOL) es jugarà amb normalitat, tot i que ha planat sobre el partit el risc de suspensió. El motiu? L’anunci del conjunt madrileny de fins a nou casos de covid-19. De tots els positius, tres són jugadors i sis són membres del cos tècnic. Els tres futbolistes, dels quals el Leganés no ha dit el nom, podrien ser Rubén Pardo, Sabin Merino i Recio: cap d’ells no ha aparegut a la llista de convocats.

Per molt que hi estigui avesat, no és agradable acostumar-se a la mala sort. El Girona és un especialista a patir situacions desgraciades. La llista de capítols, al llarg de la seva història, és tan empipadora i estranya que faria embogir qualsevol. Sense anar més lluny, aquest curs mateix s’ha vist obligat a no fer pretemporada i estrenar-se a la Lliga a la jornada 3, i a veure passar els jugadors més temps pels serveis mèdics que pels terrenys de joc. Tot això sense comptar que encara visita el psicòleg perquè no oblida el desengany que va viure quan es pensava que jugaria a Primera i es va trobar de nou a l’infern. Sumem-hi l’infortuni en els temps de descompte i que els diners escassegen i ja tenim el còctel perfecte. Amb el Leganés no ha estat cap excepció i ha encaixat una injusta derrota per un doblet de Kevin al tram final (0-2), que el separa de la zona alta.

El mercat d’hivern del Girona ha sigut tan depriment com ho va ser el mercat d’estiu. Presoners dels problemes econòmics perquè cal trobar vuit milions d’on sigui, d’un pressupost de vint-i-tres, i utilitzant part del límit salarial de la temporada que ve, l’entitat gironina viu dividida entre dos mons: el del rendiment de Francisco i la plantilla, que mantenen les aspiracions esportives elevades; i la certesa als despatxos, en què es repeteix massa vegades el discurs de no mirar més enllà de la permanència. Comprovat el balanç d’entrades i sortides dels últims dies i escoltades les declaracions de Francisco i Cárcel, desxifrar el futur és com llançar una moneda a l’aire.

La Segona Divisió li ha perdut la por a l’Espanyol, que va confirmar a Butarque (2-0) que ja no és l’equip indestructible que aparentava fins fa dues setmanes. Els blanc-i-blaus han passat d’encaixar un sol gol en 10 jornades a rebre'n sis en quatre partits. El tercer entrebanc consecutiu del conjunt espanyolista li va fer perdre el liderat de la categoria i el va fer caure fins al tercer lloc. En lloc de donar un cop de puny sobre la taula, l’Espanyol va fer dos passos enrere.

Després d’un curs cedit al Girona, Ignasi Miquel (Corbera de Llobregat, 1992) torna a buscar l’ascens a Primera al Leganés, rival d’aquest dijous (19 h, GOL) d’un Espanyol que aquest estiu va estar a prop d’incorporar el defensa al seu projecte. El central parla amb l’ARA del moment que viu a Butarque i del seu fugaç pas pel planter blanc-i-blau.

Debut somiat de Mamadou Sylla amb el Girona, que ha guanyat per primera vegada aquest curs a Leganés (0-1) amb un gol del davanter en la seva estrena. Els homes de Francisco han recuperat prestigi en un estadi complicat, competint i agradant tot i els nombrosos canvis en l’onze. Però tothom hi ha posat de la seva part i el col·lectiu ha sabut lluir un caràcter que en aquesta categoria sempre fa sumar punts. El triomf rebaixa la tensió i aporta calma després dels dubtes generats en l’arrencada del campionat.

Mentre intenta pair l’adeu del capità Àlex Granell a Bolívia, el Girona s’enfronta al Leganés (16 hores, Movistar LaLiga) amb l’objectiu de guanyar i envoltar-se de positivisme. Tancada la plantilla amb la incorporació del davanter Sylla, el tècnic Francisco ja sap de quins futbolistes disposarà, com a mínim, fins al gener. La revolució practicada des dels despatxos ha propiciat un canvi de cicle que els joves hauran de fer bo amb el pas d’un temps que no espera a ningú. Tampoc al Girona. Perquè els gironins, que no han ocupat totes les fitxes i a priori disposen d’una plantilla força debilitada respecte al curs passat, han perdut els dos primers partits i són els cuers de la competició. És veritat que es reserven a la màniga els dos partits ajornats per haver començat la Lliga més tard, però una tercera patacada consecutiva pot enrarir encara més un ambient ja de per si estrany. “La realitat és que les jornades van passant i necessitem puntuar. No em passa pel cap no fer-ho; però si tornem a perdre no vull victimisme. Confio plenament en aquesta plantilla”, assegura Francisco.

L’Espanyol va presentar la seva dimissió de la Lliga després de firmar el pitjor partit de la temporada contra un Leganés igual de desnonat (0-1). Els d’Aguirre, si més no, acomiadaran la temporada amb un mínim respecte per la professió. El més desolador de tot no serà el descens, sinó la imatge desastrosa. Els blanc-i-blaus van patir la cinquena derrota consecutiva, la pitjor ratxa d’aquest curs, en un enfrontament ple d’apatia i buit de futbol. Contra el penúltim, van demostrar la seva condició de cuers. Són el pitjor equip de Primera i, pel que sembla, volen mantenir aquesta condició fins al final.