Rivas té les idees molt clares i deixa anar titulars gruixuts: "No tens dret a un Louis Vuitton de la mateixa manera que no tens dret a beure vins cars" o “El vi és agricultura, no són especuladors ni rendistes. Si te’l vols carregar bevent vins de quatre euros no et vull al sector ni que em segueixis. Si no tens diners per beure vi, beu cervesa”.

“Soc precisament el tipus de noia blanca agradable de classe mitjana-alta de qui la relació amb les substàncies ha estat tractada com a benigna o llastimosa, un motiu de preocupació, o un encongiment d’espatlles, més que un càstig”. Li ho vaig llegir a Leslie Jamison fa un temps. Ho escrivia a The Recovering: Intoxication and Its Aftermath, una memoir sobre l’addicció a l’alcohol que ha estat traduïda al castellà (La huella de los días, Anagrama). M’hi vaig reconèixer, malgrat les diferències: mai m’han acusat de tenir una relació dolorosa, violenta, amb l’alcohol. Alguna cosa en mi m’ha salvat. Potser té a veure amb el gest, la postura. La família d’on es pensen que vinc. La pell tan blanca. La relativa exposició pública.

En aquesta història passarem per Holanda i Tarragona i acabarem demanant un cop de mà als influencers. La missió? Popularitzar el brandi entre un segment de població que no sap ni què és. Per fer-ho, han creat un concepte senzill però força ocurrent, el Terrícola.

El seu llampant color taronja entra pels ulls i, ara que ha arribat l'estiu, es fa un lloc destacat entre les begudes fredes que poblen les terrasses dels bars. Parlem de l'spritz, un còctel d'aperitiu on es mescla, en una copa o got amb gel, un vi –tot sovint un escumós, com el prosecco–, un bíter –com poden ser Aperol o Campari– i soda o aigua amb gas, rematats amb una rodanxa de taronja. Com ha succeït amb tants altres productes d'Itàlia, l'spritz ha estat un èxit aclaparador a Catalunya. Ara amb la tendència de beure menys alcohol i fer-ho més durant el dia –com amb el vespreig–, aquest còctel ho té tot de cara per créixer encara més.

Els bevedors nord-americans han retallat el consum de vodka, whisky i tequila en una nova prova que, tot i la millora econòmica recent, els consumidors troben els alts preus difícils d'empassar. El volum de licor venut als Estats Units va caure els primers set mesos de l'any un 3% comparat amb el mateix període de l'any passat, segons dades de IWSR recollides pel Financial Times, amb el vodka, el rom i el whisky escocès entre els més afectats.

Ara mateix, la ginebra segurament és el destil·lat més popular a Catalunya, per davant del whisky o el vodka, que no fa gaires anys eren els líders a discoteques i cocteleries. El que no és habitual, però, és que s'elabori amb un producte 100% català: les olives arbequines.

Entro al recinte de Montjuïc, demano el meu passi de premsa i ja veig una munió de gent que millora el món: el meu amic, el sommelier Josep Belmonte, que ha vingut amb tren des del Bages; la meva amiga, la Sole G. Insúa, que té una empresa de comunicació gastronòmica i fa molta estona que rep petons de tothom; la presidenta de la DO Montsant, la Pilar Just; el president de la DO Terra Alta, el Joan Arrufí; el de la DO Catalunya, Xavier Piè; la redactora de Decántalo, Sílvia Arellano... I, esclar, tots, tots els celleristes als seus estands. La Barcelona Wine Week és un esdeveniment que mou milions de litres de vi. Milions de litres de cultura.

La història va així. Fa molt de temps, a Baviera, la cervesa es va transformar. Va deixar de ser fosca, i es va convertir en una beguda pàl·lida i daurada. Aquest tipus de cervesa més clara va guanyar popularitat durant l'època en què un edicte ducal limitava la fabricació als mesos d'hivern. I així va ser com la lager, com es va batejar la nova cervesa, va començar el seu viatge cap a la dominació mundial.

Ara que ens havíem acostumat a dir cava i no xampany, se'ns ha embolicat la troca. Encara que s'elaborin a Catalunya, no tots els caves continuen dient-se cava. Així que, si penseu comprar-ne per a aquestes festes, us ajudem a no perdre-us per l'intricat laberint de les bombolles.

A mitjans dels anys 50, els mestres cervesers de Damm van començar a celebrar l'arribada de les festes nadalenques amb l'elaboració d'una cervesa especial. Un regal per a col·laboradors, familiars i amics que, amb el temps, va acabar convertint-se en tot un emblema d'aquestes dates. És per això que el 2013 la companyia va recuperar aquesta tradició tan esperada i va llançar la Cervesa de Nadal de Damm, amb l'objectiu de posar-la a l'abast de tot el món. Aquest any la Cervesa de Nadal de Damm celebra el seu desè aniversari amb el llançament de l'edició limitada 2022. La nova edició presenta el mateix sabor de sempre i un packaging renovat, més elegant, al qual se li ha incorporat un segell especial per commemorar el seu aniversari.

Les begudes de la terra estan de moda. Creades com a digestius i remeis estomacals, els licors dels Països Catalans tenen el seu culte propi, especialment militant quan es tracta de ratafia, el destil·lat pel qual hi ha una gran afició a les comarques de Girona. Però el licor de nou verda, herbes i espècies no és l'únic: tenim begudes autòctones per recórrer el territori de banda a banda. Herbes aromàtiques, anís i fórmules centenàries que passen de generació en generació i que formen part de la cultura de cada poble. Aquests són alguns dels destil·lats més populars del país.

Si us agrada l'aire lliure i us resistiu a assumir que l'estiu ja s'acosta a les acaballes, teniu l'opció de pal·liar-ho tot gaudint d'un dels moments més esperats de l'any a peu de vinya. Ja ha començat la verema del raïm i podeu viure-la passejant pels territoris vinícoles que hi ha prop de casa, o bé participant en alguna de les propostes enoturístiques ideades per endinsar-se en els primers passos per elaborar el vi. El primer cap de setmana de setembre és un dels moments que concentren més oportunitats de fer un tast de verema, sovint amb acompanyament gastronòmic, si bé la collita del raïm encara s'allargarà unes setmanes més, així com les activitats relacionades obertes a tothom, sempre que l'evolució de la pandèmia no ho impedeixi.

T’oferim una guia amb els ingredients, les mesures i els gots més adequats per començar a experimentar amb la coctelera.

La República Dominicana és una de les destinacions preferides dels catalans per gaudir de sol i platja a l’altra banda de l’Atlàntic. Els escenaris habituals d’aquelles terres són la sorra blanca, l’omnipresent cervesa Presidente, les vil·les de luxe de Casa de Campo, els èxits dels Tigres del Licey i, per descomptat, les dues marques locals de rom: Barceló (d’origen mallorquí) i Brugal, que de tant sentir-lo ni ens adonem que és un cognom català. De la mateixa manera que a Cuba els sitgetans Bacardí van aixecar un imperi que encara avui regna en l’univers de les begudes espirituoses, ben a prop, a la República Dominicana, un altre sitgetà va voler deixar empremta a la cultura de l’alcohol fundant una firma amb el seu cognom. Aquest home va ser Andreu Brugal.

Les begudes alcohòliques han sigut un dels productes més venuts des que va començar la pandèmia, especialment el whisky, del qual el nostre país és un dels principals consumidors mundials. No obstant això, aquesta és una passió recent. A tot estirar, cent anys. Diu la tradició local que aquest destil·lat escocès es va popularitzar a principis del segle XX, gràcies a la colònia anglesa que es reunia al bar Petit Pelayo de Canaletes.

El vi no té fronteres, més enllà de les que venen determinades per la qualitat d'un raïm o les decisions que prengui l'elaborador, com ara el mètode de vinificació. En els últims anys molts productors –també els catalans– han optat per recórrer nous camins, o bé tornar a aquells que s'havien oblidat, i han donat pas a una gran diversitat de vins que poden ser del gust de paladars ben diferents.

Amb nous verdes, espècies, herbes aromàtiques, alcohol (d’origen agrícola) i sucre pots fer ratafia, el licor d’herbes que tradicionalment s’ha pres com a digestiu i actualment també s’imposa com a beguda festiva, per prendre com un xarrupet o amb gel. Aquest licor ha guanyat adeptes, i actualment és Indicació Geogràfica Protegida i compta amb una festa-concurs a Sant Coloma de Farners, una confraria que n’impulsa el coneixement i diversos llibres, entre els quals, Els secrets de la ratafia, publicada a Farell Editors escrita per l’enginyer agrònom i agrícola Pep Escudero Rivas, que ja hi va per la segona edició.

Més enllà del talent que pugui tenir com a intèrpret, és evident que l’actor canadenc Ryan Reynolds -un dels més ben pagats de Hollywood- domina el món dels negocis. Aquest agost l’estrella va vendre Aviation Gin, la destil·leria de la qual era accionista des del 2018, a Diageo, el gegant britànic del mercat de begudes alcohòliques, propietari de marques com Guinness, Johnny Walker, Tanqueray i Smirnoff.

La millor cervesa de sègol del món no és la que l’amic hipster va a comprar en una botiga que importa productes bavaresos o txecs, ni (òbviament) la que fermenta a casa seva, sinó la que Élodie Pujol i Gregor Engler, els fundadors de la cerveseria Cap d’Ona, han inventat a Argelers, a la Catalunya Nord. Així ho han determinat els World Beer Awards 2020. “Una cervesa de color fosc inesperadament bella”, conclou el jurat del premi, format pels paladars i fetges cervesers més entrenats del món. “Té un toc dolç i regust de pa. És diferent de la resta de cerveses negres”, afegeix Pujol sobre la guardonada cervesa negra, que té un preu d’uns 3,50 euros per una ampolla de 33 centilitres. A més, el sègol de la cervesa premiada creix a l’Alta Cerdanya, al poble d’Oceja. Tot queda a casa.