Com cada juny els meus alumnes han anat a la selectivitat i com cada juny els meus fills han acabat el curs escolar i l’esplai. Sembla que no hi hagi cap relació, però els dos temes m’han fet pensar molt. Us ho explico. Els monis de l’esplai dels meus fills han estat els encarregats de fer el pregó de la festa major del meu poble, Calafell. Per preparar aquest pregó van redactar el text, van dividir-lo per fer que els nens hi participessin, van assajar tota la tarda i finalment van pujar a l’escenari i van llegir-lo feliços i il·lusionats d’haver estat escollits els pregoners d’enguany.

Hem vist manifestacions de tots els colors als nostres carrers, però com deuen estar les coses com perquè es manifestin fins i tot els agrupaments escolta i els esplais, o això que ara se’n diu el lleure educatiu. Va passar dissabte a Barcelona. Saben per què van manifestar-se? Per l’excés de burocràcia, el mateix (entre altres greuges) que els pagesos que aquesta nit han tingut tancats els passos fronterers amb França.

No sé si em podeu ajudar. No recordo quants gats he tingut a la meua vida. Centenars, segur. I a tots els poso el mateix nom: Minin. Igualtat nominal. Els gats són jo; jo soc els gats. Ara guaitava el gat cent-no-sé-quants-fa-que-tinc. Va néixer quatre mesos enrere. En aquest punt sa mare ja li fot urpa. Vol dir això: que no el vol. El dona per esquerat. Esquerar. Aquesta és la qüestió. La gata li diu: ja vas tip, au, espavil. I la porta de la vida s’obre.

Aquesta setmana, mentre feia cua al súper, em vaig topar amb una nena que havia tingut quan vaig fer de monitora a l’esplai del barri. Els que hem estat monitors o caps tenim la mania de seguir anomenant-los així, els nens, igual que fa amb mi la meva àvia tot i que faci dècades que hem deixat enrere la infantesa. La recordava perfectament. A ella i a tots els companys del seu grup. Després dels “Que gran estàs” i “Com et va la vida” de rigor ens vam deixar endur per la nostàlgia. Ni ella ni jo havíem oblidat les que havien estat les nostres primeres colònies, en el meu cas de monitora, el juliol del 2008.

La quantitat d’infants i joves que participen en centres d’esplai de la Federació Catalana de l’Esplai (Fundesplai) ha crescut l’últim any un 7,5%, i arriba ja a les 18.421 persones. Així es va constatar ahir durant la trobada anual de l’entitat al Prat de Llobregat, en què es va presentar l’Informe de Gestió 2019-2020. Aquest document també sosté que el nombre de monitors i monitores ha crescut un 12,2% i ja implica 1.696 nois i noies.

Un total de 17.129 nens i joves participen aquest curs en les activitats de la Federació Catalana de l'Esplai- Fundesplai, cosa que representa un 6,3% més que en el curs anterior. Així ho ha detallat aquest dissabte al matí la presidenta de la federació, Sheila Bertran, durant la 22a jornada anual de l'entitat, que s'ha fet al Prat de Llobregat i en la qual s'ha celebrat l'assemblea de l'entitat i una diada formativa.

Poques invasions generen tanta simpatia com la que viu Vilafranca del Penedès aquest cap de setmana. El món de l'esplai, amb 4.000 infants, joves i monitors al capdavant, ha recorregut avui els carrers i parcs d'aquest municipi per celebrar el seixantè aniversari dels primers centres organitzadors de colònies a Catalunya, avui en dia a càrrec de la Fundació Pere Tarrés majoritàriament.

Excursió amb final tràgic ahir a Roses. Un nen de 13 anys va caure sobre unes roques des d’una altura de 20 metres a la zona dels Romaguers, entre cala Montjoi i la punta de la Ferrera. El menor participava en una ruta organitzada per l’Esplai Riallera de Solsona i anava amb un grup de 15 joves d’entre 13 i 14 anys, provinents de Barcelona, Lleida i Solsona.