Durant els anys àlgids del Procés, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va ser capaç de treure milions de persones al carrer i es va convertir en un actor decisiu per marcar el full de ruta dels governs independentistes. La paràlisi del Procés, però, l'ha afectat com a la resta d'entitats i formacions independentistes que van treballar per fer possible el referèndum de l'1-O. Ho demostra el nombre de candidatures que s'han presentat a la direcció de l'ANC. Per primer cop, el nombre de candidats al secretariat nacional és inferior al de places disponibles. Així, s’han presentat 64 aspirants per ocupar els 77 llocs que han de configurar la cúpula de l'entitat, tal com estableixen els estatuts. Es tracta de la xifra més baixa de la seva història.

Els atacs psicològics reiterats d'un company de formació van portar Mireia Boya a abandonar la direcció de la CUP a finals de març. Ara la decisió de l'exdiputada ha conduït tres dirigents a dimitir també del secretariat nacional del partit després que no es donés resposta a la petició de Boya d'apartar el presumpte agressor. Totes elles són dones: Maria Ballester, Aina Delgado i Núria Alcaraz.

Relleu a la vicepresidència de l'ANC. Natàlia Esteve, que fins ara ocupava el càrrec, ha decidit deixar-lo al·legant motius personals i l'escollit per substituir-la ha estat Agustí Alcoberro, que ja va ser un dels més votats en les anteriors eleccions al secretariat. S'ha enfrontat a la candidatura d'una altra candidata, Àngels Folch. La conjuntura és delicada tenint en compte que l'ANC està en el punt de mira de l'Audiència Nacional i el seu president, Jordi Sànchez, està acusat de sedició juntament amb el líder d'Òmnium, Jordi Cuixart.

Malgrat les divisions mostrades en el si de la CUP els darrers mesos davant la investidura d'Artur Mas, els pressupostos del 2016 o la dimissió de sis membres del seu secretariat, la renovació de la seva direcció no reflectirà la clàssica pugna entre sectors. Dimarts va acabar el termini per presentar candidatures i, segons avança 'La Vanguardia' i ha confirmat l'ARA, només se n'ha presentat una, que pretén ser de consens, i que incorpora l'exdiputat Quim Arrufat i el regidor a Girona Lluc Salellas.

Fumata blanca. L'exdirigent de la Crida i actual adjunt al Síndic de Greuges, Jordi Sànchez, és el nou president de l'ANC, segons ha pogut saber l'ARA. Els 75 membres del nou secretariat de l'ANC s'han decantat finalment pel quart candidat més votat, per darrere de Liz Castro, Agustí Alcoberro –que s'ha retirat de la pugna per la presidència– i Rosa Alentorn després d'una setmana d'alt voltatge i negociacions creuades entre els quatre primers escollits, a qui diferencien 500 vots, i els seus respectius entorns de confiança. Castro ha mantingut la candidatura, però la majoria del nou secretariat s'ha decantat per Sànchez, vinculat a l'entorn d'ICV-EUiA i ben vist entre els partits sobiranistes. S'ha imposat a Liz Castro per 50 vots a 24.

Aval de les bases de l'ANC a un relleu continuista al capdavant de l'Assemblea. Bona part dels nous membres del secretariat nacional triats aquest dissabte pels associats integren el grup de treball Junts format pels actuals dirigents de diferents sectors de la cúpula que poden seguir al secretariat i per candidats externs que hi aporten renovació. Malgrat això, i amb els resultats provisionals pendents encara de possibles alteracions amb el recompte definitiu, amb el seu vot les bases de l'organització independentista han esmenat el pla per situar al capdavant de la cursa per rellevar Carme Forcadell l'exdirigent de la Crida i actual adjunt al Síndic de Greuges, Jordi Sànchez, i han fet de l'actual dirigent Rosa Alentorn la candidata més votada, seguida per l'escriptora Liz Castro, l'exdirector del Museu d'Història de Catalunya Agustí Alcoberro i Jordi Sànchez, en quarta posició, amb uns resultats més que ajustats.