"Un ciutadà de Barcelona surt de casa i agafa un metro construït per l'empresa CAF, després un autobús de la marca Irizar, ja a l'oficina puja al seu despatx en un ascensor Orona i, quan torna a casa, per relaxar-se, surt a fer un volt amb una bici Orbea. Tots aquests mitjans de transport comparteixen el fet d'estar fabricats a Euskadi per empreses basques, la majoria cooperatives guipuscoanes. A més, aquest ciutadà pot tenir al garatge un Mercedes fabricat a Vitòria, la capital política basca, o un Volkswagen de Pamplona". El vicepresident del Col·legi d'Economistes d'Euskadi, Joseba Barandiaran, descriu d'aquesta manera tan gràfica la potència industrial de l'economia basca. Els indicadors econòmics mostren que Euskadi té una renda per càpita que és la segona de l'Estat, amb 35.832 euros, només per darrere de Madrid, que en té 38.435, i superior a la catalana, que és de 32.550, amb dades del 2022. També molt menys atur: un 6,3% davant del 9% català o el 9,7% madrileny. ¿Però realment va tot tan bé a Euskadi?

La inesperada intervenció de l'expresident Jordi Pujol en un acte organitzat per l'ARA amb l'actual i tres dels últims consellers d'Economia per parlar de l'infrafinançament de Catalunya ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre si la Generalitat va deixar escapar l'oportunitat de reclamar el concert econòmic durant la Transició. Més enllà de la responsabilitat d'aquest o aquell representant polític o la veracitat de la suposada oferta que el govern de Suárez hauria fet en aquest sentit a Ramon Trias Fargas, el cert és que el concert econòmic no figurava en l'agenda catalanista de l'època. En la ment dels polítics catalans d'aquell temps hi havia altres prioritats, com ara posar en marxa l'autogovern per la via ràpida i aconseguir eines per poder protegir el català. Poca gent, amb l'excepció precisament de Trias Fargas, havia estudiat la qüestió del finançament de manera seriosa.

Els governs espanyol i basc han acordat un objectiu de dèficit del 2,6% del PIB per a Euskadi aquest any després de fer una valoració de l'impacte de la disminució dels ingressos per impostos arran de la caiguda de l'activitat econòmica per la pandèmia. L'executiu de Vitòria ha donat a conèixer aquest divendres que, després d'unes quantes setmanes d'"intenses negociacions" entre la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i el conseller d'Hisenda i Economia basc en funcions, Pedro Azpiazu, s'ha arribat a un acord que haurà de ratificar la comissió mixta del concert econòmic la primera quinzena de setembre.

L'economista Daniel Lacalle, assessor econòmic del líder del PP Pablo Casado, ha defensat l'extensió del sistema de finançament aplicat al País Basc a la resta de comunitats autònomes. En una entrevista al diari 'El Mundo', Lacalle assegura que sempre ha elogiat el concert basc com "una solució bona per vertebrar un estat de les autonomies en què es conjugui la responsabilitat fiscal amb l'autonomia".

El lehendakari basc, Íñigo Urkullu, considera que el sistema del concert basc pot servir de referència per abordar el debat sobre la reforma del finançament autonòmic.

El secretari general del PSPV-PSOE, Ximo Puig, s'ha mostrat partidari aquest dijous de revisar tot el sistema de finançament autonòmic, incloses les particularitats del País Basc i Navarra. En declaracions a l'ACN, el líder dels socialistes valencians ha donat suport a les declaracions de Pere Navarro en les quals el secretari general del PSC ha apostat per eliminar el "privilegi" que, al seu parer, suposen els sistemes de concert econòmic basc i navarrès.