1. Avui declaren al judici Enric Millo, Neus Munté i el coronel Pérez de los Cobos, entre d’altres.

Que ahir el jutge Llarena renunciés a demanar l’euroordre de detenció de Puigdemont a Dinamarca perquè això podria afavorir Puigdemont, és a dir, que ho fes per motius polítics és un escàndol. Si creus que el president pot haver comès un delicte (un delicte pel qual li podries demanar 30 anys de presó!) demana l’euroordre i punt. No fer-ho perquè ho pot aprofitar per demanar el vot és fer política. Jo no en soc un expert, però em pregunto si no podria ser, fins i tot, prevaricació. No pots dir “aquest senyor és un pròfug”, i quan pots demanar-ne la detenció, no ho fas. I és doblement greu: perquè el motiu pel qual acuses Puigdemont a Espanya no t’atreveixes a sostenir-lo a Bèlgica ni a Dinamarca, i perquè el motiu pel qual acuses Puigdemont és el mateix pel qual mantens 4 persones en presó preventiva. Però quina força tenen aquests arguments?

Aplanar el camí a l'expresident del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Pérez de los Cobos (55 anys), per entrar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i tallar d'arrel les possibilitats de la seva antecessora, María Emilia Casas (66). Aquesta és la raó per la qual, segons l'associació progressista Jutges per la Democràcia, el govern espanyol va limitar a 61 anys l'edat màxima dels aspirants a aquest càrrec. El Tribunal Suprem ha donat la raó a aquest col·lectiu i ha anul·lat aquest requisit, que considera “una discriminació per raó d'edat”.

El president del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Pérez de los Cobos, ha fet aquest dimecres, en el seu comiat del càrrec, una defensa encesa de la unitat d'Espanya i ha recordat que la Constitució consagra que "només el poble espanyol és sobirà de manera exclusiva i indivisible", però ha admès que el seu tribunal no pot resoldre "l'anomenat procés sobiranista".

El PP i el PSOE finalment s'haurien posat les piles per renovar el Tribunal Constitucional, caducat des de finals del 2016. Els dos partits han arribat a un principi d'acord per repartir-se el nomenament dels quatre càrrecs que s'han de canviar: tant la presidència de Francisco Pérez de los Cobos com tres magistrats més -un d'ells difunt-. La negociació avança al més alt nivell, entre Génova i la gestora socialista, mentre les diferents comunitats autònomes van presentant els seus candidats. La nominació s'ha posposat fins a dues vegades a l'espera d'un acord entre Ferraz i la direcció dels populars. El primer termini perquè les comunitats hi diguessin la seva vencia a mitjans de desembre, després es va allargar fins a mitjans de gener i ara la cambra alta l'ha posposat fins a l'11 de febrer.

En ple debat sobre la vigència de la Constitució, el president del Tribunal que en garanteix les essències, Francisco Pérez de los Cobos, defensa una reforma del text que solucioni un model territorial "problemàtic". En una entrevista a 'La Razón', el magistrat -el mandat del qual caduca en menys d'un mes- afirma que "reformar la Constitució és una manera de complir-la", perquè en garantiria la "perdurabilitat i eficàcia". El títol que, segons Pérez de los Cobos, requereix un canvi urgent és el vuitè, referit a l'organització territorial de l'Estat. "Va crear un model d'estat obert i en bona mesura indeterminat que ha resultat problemàtic. Només cal veure la conflictivitat territorial que ha acompanyat el seu desenvolupament".

El president del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Pérez de los Cobos, ha apostat aquest dijous pel diàleg entre els governs català i espanyol per rebaixar la judicialització del conflicte que segons ha dit existeix entre Catalunya i Espanya. En conversa informal amb els periodistes a la presentació del nou web del TC, Pérez de los Cobos s'ha mostrat esperançat que la nova etapa de diàleg que vol impulsar el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, permeti reduir el pes de la seva institució en la resolució de les discrepàncies polítiques entre els dos executius.

El president del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Pérez de los Cobos, ha lliurat aquest divendres al rei Felip VI la memòria d'aquesta institució del 2015, on destaca les sentències sobre la consulta del 9-N i la declaració independentista, i on recorda que els "límits constitucionals" de l'acció política "no són immodificables" i es poden revisar per les vies de reforma establertes, però que "ignorar" aquests límits i vies "suposa desconèixer la primacia incondicional de la Constitució" i "el respecte a la llei", que és "fonament de l'ordre polític i de la pau social".