Diumenge és la Mare de Déu d’agost, o Santa Maria, com vulguin dir-ne. L’Església catòlica celebra l’Assumpció de Maria en cos i ànima al cel. És una vella tradició oriental que Maria va ser pujada al cel després de la seva mort, tradició que va passar a Occident ja abans de l’any mil. A Catalunya molts pobles celebren la seva festa major el dia 15 d’agost i moltes esglésies estan dedicades a Santa Maria. La meva catedral de Girona és una d’elles i tinc molts records de petit en què, amb tota la família, pujàvem a la catedral a ofici per veure l’anomenat "llit de la Mare de Déu". Era una baluerna barroca, un cadafal, amb columnes daurades i àngels i cortinatges, voltat de flors i ciris, que es muntava entre la caixa de l’orgue i la porta principal de la seu. Jacent, una imatge de Maria, vestida de blau, voltada de gladiols blancs, un foc de flames fredes. 

emà és Santa Maria. L’Església catòlica celebra l’assumpció de Maria, mare de Jesús, al cel. Quan jo era petit no entenia la diferència entre ascensió i assumpció. Fins que un hermano em va explicar que tota assumpció al cel era una ascensió, però no a l’inrevés. Una assumpció volia dir que algú et xuclava, com si diguéssim, mentre que una ascensió suposava una mena de propulsió pròpia. En tot cas, Maria va ser assumida al cel, assumpta, i d’aquí ve el nom de les Assumptes, Assumpcions, Suncions, Sunsis, etc. Això a part de les Maries, Mireies, Míriams e cosí via, que diuen els italians. Que Maria va pujar al cel un cop morta, dormida, sense ser vexada per la descomposició, és un dogma de fe de l’Església catòlica. El papa Pius XII (Questo sí era un vero papa!, fa dir Fellini a un dels personatges en la delirant desfilada de models litúrgics del film Roma) va declarar dogma de fe l’assumpció de Maria. Si no m’equivoco va ser el 1950. Europa es trobava en plena postguerra, Alemanya dividida, Itàlia sumida en la misèria. L’Església necessitava un acte important, una mica de pompa vaticana (en aquells temps el papa circulava encara en cadira gestatòria i el ventaven amb dos ventalls etíops de plomes d’estruç que es deien flabels). Espanya, la catòlica Espanya, també sumida en la misèria, mirava cap a una altra banda. El Vaticà va convidar a cantar, en la solemne cerimònia de Sant Pere, ni més ni menys que a l’Escolania de Montserrat. Ah, quina alegria per als catalanistes resistents! Un reconeixement. Espanya, com fa amb tot, ho va considerar un honor español… e cosí via…

El govern de Haití ha creat una comissió d'alt nivell per investigar si realment les restes de la Santa Maria, la caravel·la amb què Cristòfol Colom va fer el seu primer viatge a Amèrica el 1492, es troben a les aigües del nord de l'illa.

Més de cinc segles després que una de les tres caravel·les de Cristòfol Colom, la Santa Maria, naufragués al Carib, un equip d'arqueòlegs creu que han descobert les restes de l'embarcació a la costa nord d'Haití. Ho explica, en una exclusiva del diari The Independent, un dels principals investigadors arqueològics submarins dels Estats Units, Barry Clifford .