“La banca sempre guanya” és una frase feta que en els últims temps ha perdut vigència. L’influent sector financer ha viscut en els últims quinze anys un viacrucis que a Espanya s’ha saldat amb una desaparició massiva d’entitats, especialment caixes d’estalvi, la pèrdua de més de 120.000 llocs de treball i importants caigudes en el preu de l’acció. 

La decisió sobre la macrodemanda presentada per l'Associació d'Usuaris de Banca, Caixes i Assegurances (Adicae) contra 101 entitats –bancs i caixes– per les clàusules terra encara es farà esperar. El ple de la sala civil del Tribunal Suprem ha decidit preguntar a les parts afectades per la demanda si és procedent formular una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la demanda col·lectiva d'Adicae. Dit de manera planera: el Suprem té dubtes jurídics sobre la demanda i entén que és necessari elevar una pregunta a Europa perquè sigui el tribunal comunitari qui els resolgui.

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha advertit que, segons els seus càlculs, es trigarà cinc anys a resoldre les demandes presentades actualment a Catalunya per clàusules bancàries abusives com les clàusules terra.

El jutjat de primera instància número 50 de Barcelona, creat expressament per aglutinar totes les demandes sobre clàusules terra a la demarcació, ha deixat d'assenyalar judicis després de veure que havia de buscar data al calendari a més d'un any vista, segons ha denunciat el Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), que fa temps que insisteix que caldria descentralitzar les demandes per aquesta matèria i tornar a repartir-les als jutjats ordinaris per evitar el col·lapse que actualment pateix el jutjat de primera instància 50 de la capital catalana.

Després que la justícia europea dictaminés que els bancs espanyols havien de tornar tots els diners que van cobrar de més gràcies a les clàusules terra que fixaven en les hipoteques, el govern espanyol va organitzar un pla de jutjats especialitzats dedicats únicament a aquestes demandes. En el cas de la província de Barcelona, és el jutjat número 50, que només l'any passat va rebre 23.000 casos. Aquest juny, el president de l'Audiència de Barcelona Antonio Recio ja alertava que, si seguissin amb aquest ritme i volum de treball, les magistrades que el conformen necessitarien cinc anys per dictar sentència. Ara el Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) ha demanat canviar la llei, anul·lar aquests jutjats i descentralitzar les demandes de clàusules terra. "Hem donat per acceptables unes condicions que en absolut són dignes pel servei a la ciutadania", alertava la degana de l'ICAB, Maria Eugènia Gay.

L'herència de les clàusules terra segueix passant factura als bancs. La Junta d'Andalusia ha imposat una sanció per 3,1 milions d'euros aquest dimarts a l'entitat malaguenya Unicaja. El consell de govern de la Junta ha considerat que el banc va introduir clàusules abusives en les seves hipoteques i no va donar la informació adequada quan es va contractar el servei.

El Banc Sabadell haurà d'anul·lar la clàusula terra a un client que el va demandar per condicions abusives de la seva hipoteca, segons informa Efe. És la primera sentència dictada a Barcelona per un dels jutjats creats especialment per resoldre aquest tipus de litigis.

Les reclamacions de les clàusules terra amenacen de col·lapsar el sistema de justícia. "Si seguim amb aquest ritme, al desembre ens podríem trobar amb més de 5.000 demandes noves per clàusules terra, i això és inabastable, per al sistema judicial", ha assegurat avui la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso. Durant l'acte de presentació de la 'Memòria dels jutjats del 2016', Caso ha indicat que el jutjat que tramita aquestes demandes n'ha rebut en els darrers vuit dies 348. Una mitjana de 43,5 al dia.

L'organització de defensa dels drets dels consumidors Facua ha denunciat 13 entitats bancàries davant el Banc d'Espanya, el ministeri d'Economia i l'Agència Espanyola del Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (Aecosan) del ministeri de Sanitat. La plataforma veu "irregularitats" en el reial decret llei aprovat al gener que donava als bancs la potestat d'arribar a acords extrajudicials amb els clients afectats. Davant aquesta situació, Facua denuncia que les entitats posen "traves" a l'hora d'atendre les reclamacions.

El consell de ministres ha aprovat aquest divendres la creació de la comissió que ha de vigilar i garantir que el retorn dels diners cobrats per les clàusules terra per part dels bancs es fa correctament. L'òrgan es crea, però, quatre mesos després d'haver aprovat el procés exprés pel retorn d'aquests diners i les associacions de consumidors ja han avisat que es tracta d'una comissió inútil.

El canvi de criteri del Suprem sobre la devolució del que els bancs van cobrar indegudament per les clàusules terra no pot afectar sentències anteriors que ja són fermes. Així ho ha establert la sala civil de l'alt tribunal, que s'ha negat a reobrir un cas ja jutjat i sentencia per aplicar-li la sentència del tribunal de la UE que va permetre tornar a cobrar tot el que ja s'havia pagat per aquestes clàusules abusives i no només una part, com inicialment havia establert el tribunal espanyol.

“No tenim res a explicar”. “Crec que l’acte no paga la pena”. “És molt avorrit el que els hem d’explicar”. En aquests termes iniciava aquest migdia Josep Oliu el tradicional dinar previ a la junta general d’accionistes del Banc Sabadell. Però en un saló del Círculo Ecuestre amb un total de 54 coberts a taula, Oliu no ha fet bones les seves pròpies previsions i, un cop més, la seva loquacitat s'ha imposat al tedi.

“Sí que em fa la sensació que he pogut ser un pèl ingenu, però tampoc et planteges que un banc et pugui enganyar”. Qui parla és Juan Pablo Botija, veí de Granollers. Aquest cuiner de 39 anys ha patit en primera persona dues de les polèmiques bancàries més grans de la història recent: preferents i clàusules terra.

La data ha arribat. Des d’aquesta setmana, els afectats per clàusules terra poden apropar-se al seu banc a informar-se de quina quantitat té intenció de tornar-los l’entitat dels diners que els van cobrar per aquest concepte. Les successives sentències del Tribunal Suprem, de la justícia europea i el mecanisme impulsat pel govern espanyol han propiciat que s’automatitzi el que fins ara es feia exclusivament per la via judicial. Els bancs han hagut de fer els deures i, en els casos on admetin que la clàusula va ser abusiva, hauran de fer una oferta. Aquestes són les qüestions bàsiques a què han de prestar atenció els clients.

La decisió era reglada després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ho ordenés. El Tribunal Suprem ha acordat per primera vegada que els bancs haguessin d'indemnitzar els seus clients amb el que va cobrar de manera indeguda per les clàusules terra des del primer moment de constitució de la seva hipoteca i no únicament des del 2013, com havia establert prèviament el tribunal. La sala civil ha confirmat una sentència de l'Audiència de Barcelona que reconeixia aquest dret a un client de la Caixa d'Estalvis Comarcal de Manlleu, absorbida pel BBVA. Aquest últim banc reclamava que la Sala apliqués la seva decisió anterior.

El president del BBVA va cobrar un 12% menys l'any passat per l'impacte en els comptes del grup de les provisions de les clàusules terra. Així ho ha explicat aquest dimarts el banc, que ha fet oficial una rebaixa en la política de remuneració dels seus executius motivada per "l'impacte que ha tingut en el benefici del grup l'aprovisionament per les clàusules terra i l'evolució dels tipus d'interès".

Bankia ha posat en marxa un procediment exprés a les seves oficines perquè els consumidors que hagin tingut un préstec hipotecari amb clàusula terra puguin demanar el reemborsament, segons ha anunciat aquest dilluns l'entitat. Mitjançant aquest tràmit gratuït, es determinarà l'import que l'entitat haurà de tornar als seus clients per l'aplicació d'aquestes clàusules, que Bankia va retirar dels seus préstecs a particulars el setembre del 2015.

Després de dos endarreriments, el govern espanyol ha aprovat aquest divendres definitivament el mecanisme que ha de permetre que els usuaris afectats per les clàusules terra cobrin els diners que van pagar de més per unes clàusules declarades abusives tant pel Tribunal Suprem com pel Tribunal Superior de Justícia Europeu. El mecanisme extrajudicial entrarà en vigor dilluns, 23 de gener, data a partir de la qual els bancs tindran un mes per prendre totes les mesures necessàries per posar a disposició dels clients un departament de reclamacions i informar-los que aquesta via ja està disponible. Aquests són els passos a seguir per reclamar la devolució:

Per segona vegada Rajoy torna a deixar els afectats per les clàusules terra sense una solució clara per resoldre els conflictes sense passar pels tribunals. El govern espanyol tampoc aprovarà aquest divendres el decret llei que havia d'incloure un mecanisme extrajudicial que permetés als usuaris afectats per aquestes clàusules a les seves hipoteques recuperar els diners de manera ràpida. L'últim consell de ministres de l'any també es va concloure sense l'aprovació d'aquest mecanisme, per discrepàncies tant amb el partit socialista com amb la banca. Aquesta vegada, el govern justifica aquest endarreriment per "guanyar més marge d'acord amb el PSOE" i poder garantir la posterior tramitació de la mesura al consell dels diputats.