Francesco Piccolo va escriure fa quinze anys un llibre lleuger i agradabilíssim en el qual relatava "moments d’inadvertida felicitat". L’olor del pa quan surt del forn, el moment en què s’apaguen les cafeteres, la troballa d’una pedra especial en una passejada per la sorra, les mans plenes d’oli quan no pots deixar de menjar cacauets durant l’aperitiu, el bis d’un concert extraordinari, quan tomba la cantonada la persona que esperes, el ruixat breu que ha regat el carrer... Foteses de les quals voldria omplir una vida despreocupada d’unes setmanes estiuenques.

Avui tampoc serà el dia de l’oficialitat del català a Europa. No hi haurà una posició més constructiva del govern alemany, que és la clau. Alemanya pesa molt a la UE i darrere seu s’amaguen sis països que no hi votarien en contra, necessàriament, però que hi posen traves: Itàlia, Croàcia, Àustria, Suècia, Finlàndia i Txèquia. Què li passa, a Alemanya? Doncs que des de les últimes eleccions té un canceller conservador, és a dir, de la família política del PP, i el PP ha trucat i truca a totes les portes per impedir que el català sigui oficial a Europa. Ho fa contra el català, però també contra Pedro Sánchez. I li és relativament senzill de fer-ho perquè, entre altres raons, la UE és un club d’estats que no volen més soroll del que ja tenen ni donar ales a llengües políticament considerades “regionals”. Perquè estem parlant d’incorporar tres llengües de cop: català, euskera i gallec. Un dels arguments que fa servir el PP és recordar que ni el català, ni el gallec ni l’euskera són oficials a tot Espanya: aleshores, ¿com poden ser oficials a Europa? L'argument és fal·laç perquè una cosa no treu l’altra, però en un club d’estats, aquesta mena de trucs funcionen. I, és clar, quan t’has passat tota la vida amagant que el teu país té més d’una llengua, sentir dir al ministre Albares que el català “forma part de la nostra identitat” és sorprenent pel cap baix. Amb tot, mentre Pedro Sánchez aguanti, la petició no decaurà. En aquesta pàgina en trobaran tota la informació del nostre corresponsal a Brussel·les, Gerard Fageda.

Els presos polítics estan sent traslladats a presons de Catalunya. Dels nou, sis ja van tornant: Carme Forcadell i Dolors Bassa al centre de Puig de les Basses, a Figueres, i Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a Lledoners, al municipi de Sant Joan de Vilatorrada, al Bages. En breu també tornaran a Catalunya Rull, Turull i Forn, encara pendents d’alguna providència judicial.

El Partit Socialista havia insistit amb força fins ara perquè el govern de Mariano Rajoy tirés endavant amb la reforma del sistema de finançament autonòmic. De fet, la presidenta andalusa, Susana Díaz, es va reunir expressament amb el president Rajoy per arrencar-li el compromís que seria aquest mes quan es reprendrien les reunions amb els representants comunitaris, fins i tot sense Catalunya. Però la moció de censura que ha presentat el PSOE dona una altra oportunitat a Montoro per tirar la pilota endavant i allargar la reforma. Fonts del ministeri d'Hisenda han advertit aquest dimecres que, encara que no prosperi, les relacions hauran quedat molt malmeses i que, per tant, és obvi que la reforma del finançament autonòmic se'n ressentirà.

Nou capítol en el control de les finances públiques de la Generalitat. L'acord que han rubricat aquest dimarts el PSOE i el govern espanyol passa per mantenir la intervenció de les finances de la Generalitat. No es manté el control que l'any passat va aplicar el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en què el govern català va perdre el control sobre els ingressos corresponents pel sistema de finançament i els seus pagaments, fets directament des de Madrid. Però sí la que va començar el 2015, amb el control a través de la intervenció general de l'Estat de les despeses, a més dels límits a l'endeutament.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, busca altres vies per inhabilitar el president Carles Puigdemont. Com ha avançat aquest dijous 'El Confidencial' i han confirmat a l'ARA fonts del mateix ministeri, Montoro ha iniciat un procediment sancionador amb l'objectiu d'inhabilitar Puigdemont durant quatre anys per incomplir la llei d'alts càrrecs de la Generalitat. Segons aquesta llei, un cop cessat, un alt càrrec del Govern té un període màxim de tres mesos per presentar una declaració de béns, activitats professionals i patrimoni detallada. El president espanyol, Mariano Rajoy, va cessar Puigdemont el 27 d'octubre i, per tant, s'ha excedit aquest període. Segons el ministeri d'Hisenda, Puigdemont ha comès una infracció perquè no ha presentat aquestes declaracions després d'haver-l'hi demanat diverses vegades i, per tant, ja està en ple procés d'instrucció per inhabilitar-lo "aviat" durant quatre anys, tal com preveu la llei.

El ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, ha elogiat avui la tecnologia i l'ús que en fa el seu ministeri, fins i tot en la intervenció de les finances catalanes. Montoro ha presumit d'haver pogut intervenir de manera més eficient els comptes de la Generalitat gràcies a la tecnologia, en un discurs de presentació de les jornades obertes de l'administració tributària. El ministre d'Hisenda ha posat com a exemple dels avantatges de la digiltalització la intervenció de les finances catalanes.

El govern espanyol vol que l'impost a les grans empreses tecnològiques serveixi per ajudar a pagar la despesa creixent en pensions. Ho ha explicat aquest divendres el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. Montoro ha aclarit que aquesta és una discussió que es du a terme a nivell europeu però que, en l'àmbit estatal, l'executiu vol plantejar-ho al Pacte de Toledo (la comissió del Congrés que treballa per acordar la reforma del sistema de la Seguretat Social).

Després de presentar el projecte de pressupostos generals de l'Estat a la resta de partits polítics, toca explicar a les autoritats europees com s'ho farà l'actual executiu espanyol per garantir l'estabilitat pressupostària i econòmica els pròxims anys. Per això, aquest divendres compareixen els dos ministres econòmics de Rajoy, Román Escolano (Economia) i Cristóbal Montoro (Hisenda), per explicar el pla d'estabilitat que enviaran a Brussel·les dilluns vinent, com és obligatori cada mig any i com ha explicat el ministre d'Economia. Segons les seves previsions, preveu haver eliminat del tot el dèficit públic d'aquí quatre anys (fins i tot amb una dècima de superàvit).

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha acabat parlant del referèndum i la independència de Catalunya en el ple destinat a la defensa dels pressupostos. Montoro ha elevat el to en resposta al diputat d'ERC, Joan Tardà, que ha posat sobre la taula el conflicte polític i judicial amb l'Estat. Montoro ha assegurat que el referèndum de l'1 d'octubre va ser il·legal i, després d'haver-se situat al centre de la polèmica per haver negat que s'hi hagués destinat ni un euro de diners públics, Montoro ha llançat a l'aire la pregunta: "Com es convoca un referèndum sense pressupostos públics?"

La instrucció del jutge Pablo Llarena en el que a hores d'ara ja és una causa contra l'independentisme –és a dir, contra una idea política defensada amb mitjans pacífics per representants escollits democràticament–, lluny de recolzar en proves factuals irrefutables, es basa en pretesos informes fruit d'una construcció cuinada per diferents instàncies estatals. No hi ha hagut violència independentista que justifiqui l'acusació de rebel·lió ni cap prova de l'ús de diners públics per a l'1-O. I això està provocant les cada cop més absurdes maniobres del Tribunal Suprem.

L'augment de les pensions més baixes tindrà una factura total de 1.000 milions d'euros. Així ho ha avançat aquest dimarts el ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, que ha comparegut per explicar el projecte de llei dels pressupostos generals de l'Estat per a aquest 2018 després d'una reunió extraordinària del consell de ministres que s'ha allargat més del previst.

Res de parlar de quitança. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha reiterat aquest dimecres que no està disposat a perdonar els deutes que les comunitats autònomes han contret amb l'Estat a través dels mecanismes extraordinaris de finançament com el FLA. Els últims anys, el titular del departament d'Hisenda havia anat obrint la porta a la possibilitat de condonar aquest deute i, darrerament, havia fins i tot aclarit que es podrien aplicar quitances a les comunitats més mal finançades.

Hisenda abaixa el to. El ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, ha passat de retallar els pressupostos del sistema de finançament autonòmic d'aquest any a les comunitats a fer seves algunes de les crítiques a l'actual sistema i, fins i tot, a recuperar reclamacions com la quitança del deute. Tot i no fer una proposta concreta, el titular del ministeri d'Hisenda ha aclarit una mica més quina és la seva predisposició a condonar el deute que les autonomies han contret amb l'Estat a través de crèdits com el fons de liquiditat autonòmic (FLA). "Hem de veure quina part del deute correspon a insuficiències del sistema de finançament actual", ha deixat caure el ministre, que ha deixat oberta així la porta a condonar (o reestructurar, com prefereix dir Hisenda) aquest deute.

Que Espanya no tingui pressupostos generals de l'Estat aquest 2018 és culpa de l'independentisme. Així de clar ha estat aquest dimecres el ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, que ha comparegut al Congrés de Diputats per explicar la situació de pròrroga pressupostària que va entrar en vigor a principis d'any.

La intervenció a les finances de Catalunya deixa de tenir l'excusa de la llei d'estabilitat. Segons publica aquest dimecres el 'Butlletí Oficial de l'Estat' (BOE), l'Estat ha decidit acabar d'arrodonir l'aplicació de l'article 155 i n'ha activat la part financera. La intervenció de les finances catalanes s'havia fet el 15 de setembre, sota el pretext de la llei d'estabilitat pressupostària i amb l'objectiu d'evitar la celebració del referèndum. Ara, però, per mantenir el control dels comptes catalans, el govern de Mariano Rajoy ha desvinculat la intervenció d'aquesta llei i l'ha emmarcada en l'aplicació del 155.

A vint-i-sis dies de menjar el raïm per celebrar el final del 2017, Montoro va enviar una desena de cartes a deu comunitats autònomes per avisar que aquest any podria ser que incomplissin la regla de despesa i que, per tant, calen més ajustos. Un dels destinataris va ser la Generalitat de Catalunya, que, de fet, està controlada pel mateix ministeri. El dia 5 de desembre, tal com consta en la pàgina web d’Hisenda, el departament de Cristóbal Montoro va enviar requeriments als interventors de Catalunya, Múrcia, Madrid, el País Valencià, Andalusia, l’Aragó, les Illes Balears, Castella-la Manxa, Extremadura i Navarra no només per avisar-los que les seves comunitats corren el risc d’incomplir la regla de despesa, sinó també per exigir-los quines mesures pensen prendre per solucionar-ho.

Finalment Rajoy ha tirat pel dret i ha anul·lat la primera política pública catalana fent servir el 155. El consell de ministres d'aquest divendres ha acordat anul·lar un pla clau per a la Hisenda catalana. En concret, el que permetia que tot el sector públic català pagués els impostos estatals a través de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC).