El resultat d’una equació on hi hagi els components de neu i muntanya no sempre ha de tenir com a resultat l’esquí. També podrem gaudir-ne sobre unes raquetes de neu, un sistema que, tot i que no es pot datar amb precisió, els historiadors apunten que es van inventar a la zona d’Àsia central fa més de 5.000 anys. La raqueta de neu més antiga que es coneix es va construir amb una branca de bedoll en forma de cercle i unes tires que permetien subjectar-les al peu. Des d’aleshores, l’artefacte ha evolucionat de manera radical, i després de molts anys en què els materials habituals per fer-les eren la fusta i les cordes, avui en dia en trobem de materials tècnics lleugers i resistents que les fan més eficients i segures.

Molt abans que el Nadal cristià absorbís les festivitats paganes, els nostres avantpassats pujaven a les muntanyes per encendre fogueres, cremaven troncs i baixaven teies. No ho feien per commemorar cap naixement diví, sinó per pura supervivència: calia despertar el Sol, donar-li força perquè renaixés i assegurar que la llum tornaria per fertilitzar la terra. Simbòlicament, els humans posaven a la terra la llum que faltava al cel per ajudar el Sol a agafar energia per tornar a treballar i iniciar el cicle de l’etern retorn. El foc destrueix per purificar, i la vegetació —el pi, l'avet, el faig— s'ofereix en sacrifici i allibera l'energia solar que ha atresorat durant l'estiu per tornar-la a la comunitat en ple hivern.

Passeges pels carrers empedrats d’un poble petit, on el so de les teves passes és l'única banda sonora. El fred et rosega les galtes, però l'olor de llenya cremada que surt d’una xemeneia et reconforta. De les finestres en surten llums tènues que ballen amb l’ombra dels geranis hivernats. Al capvespre, un avi s’abriga mentre col·loca unes branques de vesc a la porta, i els nens, amb les galtes vermelles del fred, decoren un pessebre al mig de la plaça. Mentre t'ho mires, de cop, et sembla que estiguis caminant dins d’un pessebre de mida real. Cada detall, cada balcó amb garlandes, cada xemeneia traient fum, t’endinsa en l’esperit de Nadal. Sents que et trobes en un equilibri perfecte entre el silenci de les pedres centenàries i l’escalf de la vida que els habita. Caminar-hi és com retrobar un record, una calma que et fa voler quedar-t’hi. Aquí, el temps sembla aturar-se, les llars de foc escampen la seva escalfor i cada detall sembla pensat per viure l’esperit nadalenc.

Els tradicionals mercats de Nadal que s'instal·len en moltes ciutats del centre i del nord d'Europa són, cada cop més, un atractiu per viatjar en aquestes dates. La coneguda guia de viatges Lonely Planet ha volgut descobrir, aquest any, quin era el mercat preferit dels seus lectors a l'estat espanyol, i per això van fer una enquesta entre 44.000 viatgers per saber quin consideren el millor mercat de Nadal per visitar. El guanyador ha estat el de Colmar, a França, molt a prop de la frontera amb Alemanya, que s'ha imposat a 32 mercats nadalencs més, com els d'Edimburg, Salzburg, Ravennaschlucht, Praga, Budapest i Copenhaguen. La ciutat francesa és coneguda pel seu nucli antic de carrerons empedrats per on serpenteja un entramat de canals que li ha valgut el sobrenom de Petita Venècia. Aquí, per Nadal, s'instal·len sis mercats diferents que es distribueixen per carrerons i places. N'hi ha un d'infantil, pensat per als més petits, amb un carrusel i un pessebre animat; i un de dedicat a les antiguitats i a l'artesania anomenat Vella Duana. Colmar treu pit també de la rebosteria nadalenca amb productes com el pa de gingebre, les galetes bredele amb espècies i les springerle amb aroma d'anís, o el beerawecka, un pastís de fruita amb kirsch.

Ser a Londres i passejar per Hyde Park, passar un cap de setmana a París i deixar-se caure pels Jardins de Luxemburg o anar a Madrid i creuar el Retiro són pràctiques habituals per als ciutadans i els turistes que visiten aquestes grans capitals. Per als habitants de les ciutats els parcs i jardins urbans són zones on reconnectar amb la natura, relaxar-se i dur a terme diverses activitats recreatives. I són espais on fer salut. Un informe de Greenpeace manté que, quan parlem d’espais en zones urbanes, totes les ciutats haurien de seguir la regla del 3-30-300, de manera que cada persona pugui veure almenys 3 arbres des de casa seva, tenir 30% de cobertura vegetal al barri, i estar a 300 metres d'un parc decent. Segons l’entitat, estar en contacte amb zones verdes comporta beneficis com la mitigació de les altes temperatures i d'inundacions; millora la salut mental i ajuda a un millor desenvolupament cerebral i de la funció cognitiva; i ajuda a reduir el risc de malalties no transmissibles i de la mortalitat prematura.

Si pensem en un refugi de muntanya, el cervell activa el pilot automàtic i, gairebé per inèrcia, dibuixa un paisatge d'alta muntanya, probablement al Pirineu. Hi afegeix una motxilla carregada i unes botes i ho situa, probablement, a l'estiu, potser en plena travessa de Carros de Foc o Cavalls del Vent. Tenim l'imaginari col·lectiu segrestat per les grans rutes i la temporada alta. I és normal, però als refugis hi ha vida més enllà. Aquesta és la premissa que va moure la geògrafa i periodista de viatges Laura Masó a calçar-se les botes. "M’ho vaig plantejar com una necessitat. Hi havia una certa mancança", diu Masó, que assegura que feia falta una guia, una font física que posés ordre al panorama. “La informació estava fragmentada, cada entitat oferia la seva, però no hi havia un lloc on consultar-ho tot”. Sobretot, va detectar un forat negre pel que fa als refugis no guardats. "Són els refugis més bàsics, i sovint l'aventura comença abans d'arribar-hi, només trucant a l'Ajuntament o a l'entitat de torn per aconseguir la clau".

Hi ha hotels que conviden a descansar i d’altres que poden provocar tot el contrari. Si ets dels hostes que gaudeixen amb la idea de passar la nit en una habitació amb un historial que posa els pèls de punta, aquests són alguns dels allotjaments més terrorífics d’Europa on et pots allotjar els 365 dies de l’any.

El fotògraf, alpinista i pedagog Jordi Longàs diu que a Catalunya tenim “una gran sort paisatgística”, ja que després de molts viatges ha pogut comprovar que “pocs llocs tenen el que tenim aquí: una gran varietat d’ecosistemes i paisatges naturals concentrats en pocs quilòmetres”. Longàs acaba de publicar el llibre Els colors de la tardor (Cossetània), on proposa 30 rutes per Catalunya per gaudir d’aquesta estació de l’any en família. El llibre fa suggerències d’excursions per tot el territori, per tal de recollir aquesta diversitat panoràmica del país, i tot i que hi ha algunes rutes molt populars també n’hi ha moltes que segur que seran una descoberta per als lectors, perquè són per zones menys conegudes i suposen una oportunitat per descobrir nous paratges. 

Quan les vacances s’acaben i la rutina comença a fer-se present, sovint apareix aquella sensació amarga de comiat. Però hi ha qui ha trobat una manera diferent d’allargar l’estiu: aixecar la vista i deixar-se sorprendre per les aus que travessen el cel. El que abans semblava un hobby reservat a ornitòlegs amb llibretes i prismàtics, pot ser una activitat de lleure accessible per a tots els públics. I els últims dies d’agost i l’inici de setembre són ideals per endinsar-se en aquest món.

Per a tots els que encara no esteu de vacances i compteu els dies que falten per marxar, l'estiu pot ser un bon moment per fer petites escapades prop de Barcelona i descobrir racons amb molt d'encant que potser encara no coneixeu. Aquí teniu les nostres propostes:

El Deltebre Dansa és fruit d’una inconsciència. Érem més joves, teníem il·lusió i, sobretot, estàvem molt bojos. I sort d’això, perquè d’una altra manera no ens n’hauríem sortit”, explica la gestora i tècnica cultural Elena Fabra. Avui aquella aposta agosarada és un referent internacional de les arts escèniques. Des de llavors el projecte ha acollit al cor del Delta de l’Ebre al voltant de 800 artistes, gairebé 300 espectacles, 100.000 espectadors, 2.500 estudiants de dansa i un centenar de docents. “Que hàgim complert vint anys demostra que es poden aixecar projectes culturals d’altíssim nivell des dels territoris rurals. Hem portat espectacles a un poble on mai s’havia programat dansa contemporània. Hi hem implicat associacions locals, i els ciutadans de Deltebre se l’han acabat fent seu”, explica el ballarí i coreògraf tortosí Roberto Olivan, director del festival.

Els pobles i ciutats de la província de Barcelona són ideals per fer turisme de proximitat, conscient i sostenible, i hi trobaràs una oferta molt diversa d'activitats i serveis de qualitat per satisfer els més exigents. Des d'enogastronomia, propostes culturals, rutes de senderisme o en bicicleta fins a escapades a la natura i a la platja, la Diputació de Barcelona t'ofereix un tast de tot el que pots fer per Catalunya.

Puges al tren amb el cafè a la mà, t’asseus, mires per la finestra, gaudeixes dels canvis de paisatges que van transcorrent darrere la finestreta i en poques hores ja ets en una altra ciutat, amb una realitat diferent a punt per descobrir per sumar mil històries als teus records. Sense cues, sense peatges. En menys del que trigaries a travessar tota l’AP-7 un diumenge a la tarda pots esmorzar a Madrid, passejar per la vora del Túria o perdre’t pels carrers del centre històric de Saragossa.

Quan era petit, anàvem en bicicleta de les Borges al Cogul, on un home remullava una roca pintada per a ressaltar unes figures antigues que eren de "l’època dels moros". Després, a l’Albagés trobàvem un company de classe, amb qui ens apostàvem menjar-nos una llagosta viva. Com que perdíem, ens animàvem fent petar al foc bales i granades de mà de la guerra civil trobades per la serra; una diversió tallada en sec quan a un de la colla el van ingressar un mes a l’hospital –va sortir com nou. Així eren els estius a la comarca despoblada de les Garrigues. Molts anys després, continua essent una comarca amb més pensionistes que treballadors i la menys turística de Catalunya. Però alguna cosa s’està movent. La inversió de diverses iniciatives públiques i privades van apujant el valor dels elements del territori, els tornen atractius alhora que revitalitzen aquest indret buit de persones i durant decennis mancat de projectes d’una mínima volada. Us proposem un recorregut per descobrir aquest territori encara poc conegut.

Cada 20 o 21 de març, quan arriba l’equinocci de primavera, un raig de llum travessa uns punts exactes de construccions mil·lenàries arreu del món. A Chichén Itzá, a Mèxic, la llum baixa escales avall al temple de Kukulcan i crea la il·lusió d’una serp que es mou. A Mnjandra, a Malta, la claror penetra entre els megàlits amb una precisió que sembla desafiar els segles. En uns altres indrets del món, temples i estructures de civilitzacions antigues revelen la seva alineació perfecta amb el sol. Aquesta fascinació per marcar el pas del temps no és casualitat: respon a una necessitat de comprendre i organitzar el cicle de la natura.

El silenci només es trenca pel frec a frec dels esquís lliscant sobre la neu. Et trobes enmig d’un paisatge hivernal que convida a perdre la noció del temps. L’aire fred t’omple els pulmons i, davant teu, un mar d’avets nevats et convida a fer una passejada. En un món cada cop més accelerat, l’esquí nòrdic és resistència, és calma, és tornar a l’essència.

Quan les màscares prenen Venècia, les taronges volen per Ivrea i els personatges grotescos envaeixen el nucli antic de Basilea, només pot voler dir una cosa: el Carnaval ha arribat a Europa! Són dies de disbauxa, de llibertat i de tradicions centenàries que omples places i carrers amb música, disfresses i festa. Si penses que el millor Carnaval és el de Rio, potser encara no coneixes aquests deu Carnavals europeus que combinen història, diversió i molta, molta disbauxa. Descobriràs que no tenen res a envejar al famós Carnaval brasiler i que destil·len més folklore i menys plomes.

Entre les entranyes de les muntanyes i les esquerdes d’una història mil·lenària, el Pirineu amaga un secret que s’escalfa lentament a les profunditats. No farem un viatge al centre de la Terra com Jules Verne, però sí que farem un viatge en el temps per descobrir la creació de les aigües termals que tenim a les nostres muntanyes. Són aigües mil·lenàries que, després de caure de la pluja, han recorregut les entranyes de la terra durant milers d’anys, s’han escalfat i han tornat a brollar calentes i carregades de minerals i propietats curatives. Ens endinsarem al cor geològic del Pirineu per descobrir-ne els secrets i visitarem dos balnearis singulars que ens permetran aprofitar totes les seves propietats.

La mort sense descendència de Carles II, últim rei de la dinastia dels Àustria a Espanya, el 1700, va ser el desencadenant d’un conflicte internacional que a Espanya es va viure com una guerra civil. En el seu testament designava com a hereu Felip d’Anjou, net de Lluís XIV de França, però la decisió comportava un problema d’equilibri territorial que va derivar en un conflicte bèl·lic entre les potències europees, de manera que la Gran Aliança de la Haia–-formada per Holanda, Anglaterra i l’Imperi austríac– va declarar la guerra a França i Espanya. El bàndol dels aliats o austriacistes apostava per l’arxiduc Carles d’Àustria com a successor de la monarquia hispànica, mentre que els borbònics defensaven els drets de Felip V. Començava la Guerra de Successió, que es va desenvolupar entre 1702 i 1715.

Hi ha espectacles que només es poden gaudir si tens la paciència de mirar amunt i la fortuna de ser al lloc precís, en el moment exacte. Les aurores boreals, aquelles pinzellades al cel de llum verda, violeta o rosa que ballen com si seguissin una melodia secreta, són un d’aquests miracles que ens recorden que la Terra i el Sol són dos vells amants que mai no deixen de sorprendre’s. Però què hi ha darrere d’aquest fenomen tan extraordinari? La resposta és científica i es produeix en la superfície del Sol, una estrella viva i dinàmica que, de tant en tant, ens envia senyals lluminosos a milions de quilòmetres.