Va ser un antull de knafeh durant l'embaràs el que va fer que Sarah Hamouda somiés amb xocolata: s'imaginava una barra que recordés les postres cruixents i cremoses de l'Orient Mitjà de la seva infància britànica i egípcia. "L'endemà vaig dir al meu marit que volia començar un negoci de xocolata", explica des de casa seva a Dubai, als Emirats Àrabs Units.

La petita gelateria del carrer Enric Granados sempre es veu de lluny perquè una llarga cua ressegueix la façana. La gent fa la fila pacientment perquè els de DelaCrem són uns dels millors gelats de Barcelona. El seu propietari, Massimo Pignata (Pineròl, Piemont, 1975) va aprendre tot el que va poder de la seva Itàlia natal, on es va inspirar en la gelateria Grom, de Torí, i quan va venir a Barcelona, el 2010, tenia un objectiu clar: fer un gelat cremós, que es consumís tot l'any i que no fos una menja dedicada a la mainada, sinó a tothom. "Jo no tenia clar un pla empresarial, sinó quin gelat volia fer", explica Pignata.

Qualsevol altra persona que no fos la Maria Dolors Mira ja faria bastants anys que s’hauria jubilat. Però en el seu cas això és impensable, no tindria cap sentit. El món canvia molt de pressa, i tots tenim la sensació que se’ns escapa el tren. Tots? Tots no. La Maria Dolors té energia, idees, projectes, intuïció i cap por, al contrari. Només cal veure-la amb l'smartphone més modern entre les mans. Ella és la tercera generació que manté en peu La Campana, la botiga de torrons i polvorons del carrer Princesa de Barcelona (i de gelats i orxata a l’estiu). Ja va néixer pràcticament a la fàbrica que va crear el seu avi a Xixona. Francisco Mira, el 1890, ja era un visionari. Va veure el potencial torroner de la zona, va canviar forns de llenya per màquines de vapor, i va entendre que on sabrien apreciar els seus productes i la seva qualitat seria a Catalunya. Així és com van obrir una botiga a Barcelona, a la plaça de l’Àngel, i posteriorment el 1920 es van traslladar al carrer Princesa. Exactament on és ara. Però a més, aquest negoci ha estat sempre en mans de la mateixa família. Al costat de la Maria Dolors hi ha la Laura i la Bea Ferrer Mira, la quarta generació. I de tant en tant la Mireia, la filla gran, que també dona un cop de mà quan els seus dots d’enginyera són requerits. I és que darrere d’un comerç tradicional i artesà hi ha dones molt formades.

Si hi ha un municipi associat per antonomàsia a la pesca de la gamba vermella aquest és, sens dubte, Palamós. Ara bé, no és ni molt menys l'únic, ja que, al llarg del litoral català, també hi ha altres denominacions on es pesca aquest crustaci tan preuat, segurament amb menys peregrí, però amb un gènere igualment excel·lent. És el cas de Roses, on la flota pesquera que surt en direcció al Cap de Creus porta al port un carregament extraordinari de gamba vermella: sovint és un pèl més petita que la de Palamós, amb menys corba a la cua i un punt més rosada i transparent, però, de sabor, igual de potent, carnosa, amb gust salabrós i iodat. Els pescadors i cuiners rosincs no es cansen de reivindicar-la a la llotja i a taula i, ara, des del municipi, ha sortit una nova iniciativa molt singular per donar-la a conèixer encara més. Es tracta de la xocogamba, una gamba feta de xocolata creada pel mestre pastisser Albert Lorenzo, que, fa 3 anys, va inaugurar a Roses La Postreria, on prepara i ven tota mena de dolços i pastissos molt ben elaborats.

El nostre calendari està marcat per diverses festes, religioses o populars, amb dolços de tota mena que tenen una forta càrrega simbòlica. Els panellets de Tots Sants, per exemple, neixen de les ofrenes i els àpats que es feien en record dels difunts al segle XVIII. Fem un repàs d’algunes delícies que toca menjar durant els mesos més gèlids de l’any i que són patrimoni dels Països Catalans.  

Hi ha unes postres japoneses que segurament no mereixen presentació perquè, a banda de delicioses, són probablement les més conegudes fora del país nipó: els mochis. Són una mena de gelat enganxifós i alhora suau que es pot farcir de molts ingredients diferents, asiàtics i locals, i se'n pot gaudir al final d'un banquet de sushi, a casa o al restaurant. Aquestes postres no s'acostumen a fer a casa perquè pot semblar que la seva elaboració és difícil, sobretot per la fina capa gelatinosa que les embolcalla. Ara bé, res més lluny de la realitat: l'elaboració dels mochis no és difícil (només laboriosa) i utilitzar les jornades de vacances per aprendre'ls a fer pot ser d'allò més satisfactori per complementar i rematar el taller de sushi artesanal que molta gent ha fet. A més, un dels avantatges és que, a diferència del sushi, no calen accessoris ni cap instrumental específic, només uns quants ingredients fàcils de trobar a les botigues d'alimentació oriental. Per fer uns pastissets daifuku mochi (que és el seu nom complet) només cal farina d'arròs glutinosa, aigua, sucre i el farcit, i són un dolç mil·lenari nascut al Japó, un país on es preparen amb qualsevol excusa. Amb més de 1.500 anys d'història, aquestes postres tenen com a base l'arròs: un ingredient superpopular al Japó i fonamental de la seva alimentació. La seva consideració era tal que els mochis s'oferien als déus i eren (i són) l'estrella de l'Any Nou, tot i que han aconseguit saltar a la resta de l'any i del planeta. A més, es tracta d'un plat pioner, perquè ja apareixien citats a la primera novel·la de la història, Genji Monogatari, que té més de mil anys i és l'obra mestra de la literatura japonesa.

Qui diu que un berenar tan conegut no es pugui reinventar? Us portem quatre locals a Barcelona per sorprendre el vostre paladar i la vostra vista: des del dònut salat fet en un restaurant d'alta cuina fins al dònut que abandona la forma rodona, passant pel dònut vegà o el que fan (literalment) davant dels teus ulls.

Les festes d'aniversari infantils són una sobredosi sense control de sucre (sobretot) i també de sal per l'altíssima presència de dolços, llaminadures, snacks i entrepans. Tot i que les festes, per la seva naturalesa, són puntuals, es converteixen pràcticament en un hàbit mensual o quinzenal quan l'infant s'hi exposa habitualment de la mà dels aniversaris de tots els companys de la seva classe. És en aquest sentit que paga la pena plantejar-se, entre tots, fer festes d'aniversari molt més saludables i que no trenquin totalment amb els paràmetres alimentaris establerts a casa amb tant d'esforç, alineats molt sovint amb una alimentació saludable i equilibrada.

Amb la tardor i l'arreplegament casolà que comporta, les llaminadures s'imposen com a snack preferit de moltes criatures. És difícil escapolir-se de la seva omnipresència al supermercat, en botigues properes a les escoles i al costat de la caixa en qualsevol establiment on els petits ens acompanyin. Ara bé, no són, en cap cas, un producte interessant per la seva alta composició en sucre, la manca gairebé rotunda de nutrients i, en el pitjor dels casos, la seva proactivitat en la formació de càries a mitjà termini i la promoció de l'obesitat infantil a llarg termini. Deixar la canalla sense un snack divertit i saborós com és el cas no sol ser una solució acceptable; per tant, cal empescar-se unes quantes idees per oferir llaminadures o variants i minimitzar els danys.

Gel i estiu poden semblar paraules antònimes, però res més lluny de la realitat: entre ells hi ha una gran estimació. Ens valem del gel per refrescar-nos i el fem servir de totes les maneres possibles sempre que ens ajudi a passar millor la calor. La nostra afició per beure (o menjar) gel, en totes les seves formes, és mil·lenària, però s'ha anat sofisticant al llarg dels segles. Això sí, l'arrel encara és primitiva i senzillíssima: trinxar-lo i donar-li gust. Aquestes són les opcions més estiuenques i dolces perquè el gel ens ajudi a passar l'agost amb termòmetres a punt d'explotar.

És possible que li hagi costat una mica d'arrencar, però la revolució del gelat ha arribat per quedar-se. L'èxit de gelateries de Barcelona com Delacrem i Paral·lelo, amb cues interminables a la porta, és la punta de llança de la modernització d'un sector decidit a fer un pas endavant.

Ja sabem quines són les millors 50 pastisseries de Catalunya. Ahir van rebre el Guardó Fava de Cacau a la Mostra Internacional de Pastisseria de Sant Vicenç dels Horts. El jurat, coordinat per Marc Balaguer i integrat per pastissers que no tenen una pastisseria en propietat, va donar a conèixer quins són els millors temples del dolç a casa nostra. A banda, també es van donar les distincions Fava d'Or a la pastisseria més innovadora, la que té més història, al producte singular i a la millor pastisseria dels set àmbits territorials.

Sovint les mostres gastronòmiques van dirigides al sector, però aquesta és diferent, perquè va adreçada al gran públic. A tu, que t'has menjat mil croissants, però no sabries fer-ne un. Vols veure com es fan en directe els dolços d'avantguarda? És ben senzill, només cal anar aquest cap de setmana a Sant Vicenç dels Horts, on el divendres 20, dissabte 21 i diumenge 22 de gener es vesteixen de gala per celebrar la 6a Mostra Internacional de Pastisseria, un esdeveniment que probablement voldreu visitar pels següents motius:

Torrons, galetes, neules, pastissos, tortell, caramels, llaminadures i fins i tot el carbó posaran a prova un any més la capacitat de les criatures i les seves famílies per mantenir-se en el terreny més saludable possible. Com a màxima general, aquests dies cal prioritzar sempre les opcions amb menys sucre (en especial quan el sucre que contenen és blanc i refinat), fugir dels productes ultraprocessats costi el que costi i maximitzar els dolços que tinguin sucres naturalment presents i aportin també altres elements interessants com vitamines, fibres, minerals, proteïnes i hidrats de carboni de qualitat. Tot dependrà del temps de què es disposi, però val la pena preparar algunes postres alternatives per a alguna de les intenses jornades gastronòmiques que tenim al davant.

Nadal és un valuós temps en família per fer activitats, compartir moments singulars i gaudir-se els uns als altres d'una manera que no és habitual, com per exemple preparant receptes amb l'esperit més nadalenc. Aquestes permeten a la canalla descobrir les seves habilitats i, també, gaudir de l'acompanyament dels adults en un guiatge gastronòmic cap a l'incert, amb materials i textures amb les quals no estan acostumats a treballar. A més a més, Nadal permet preparar creacions d'allò més originals i divertides, amb decoracions que la resta de l'any no tindrien cap lògica, com per exemple galetes amb cara d'un ren o xocolata en forma de piles de regals. Les idees inunden la xarxa i amb una mica d'imaginació afegida es poden trobar opcions d'allò més increïbles per fer-los somniar (encara més). En algunes receptes, les quantitats de sucres són excepcionalment altes per a la dieta de les criatures, però cal pensar que es tracta d'un mos excepcional.

Què està passant amb el panettone artesà a Catalunya? En poc més d’una dècada s’ha erigit en un dolç més que no pot faltar en cap taula de Nadal. Les vendes pugen any rere any i de moment encara no han tocat sostre. A banda, els guanyadors del concurs a millor panettone d'Espanya, dividit en dues categories, tradicional i xocolata, han recaigut tots dos a Barcelona. El millor panettone tradicional va ser el de Daniel Jordà, de Panes Creativos, i el de xocolata el d'Eric Ortuño, de L'Atelier. Així que millor que ens responguin ells a aquesta pregunta.

El torró de crema cremada de la pastisseria de Barcelona La Colmena és el millor de Catalunya, segons el Gremi de Pastisseria de Barcelona, que ha organitzat aquest matí el concurs, al qual s’han presentat cinquanta-dos mestres artesans.

Si passegeu pel centre de Girona és impossible no deixar-se endur per la flaire de xocolata de Casa Cacao. Però si no hi podeu anar i feu vida a Barcelona esteu d'enhorabona, perquè fins al 5 de gener han muntat una botiga efímera (això que ara se'n diu pop-up) de Casa Cacao a l'Hotel Mandarin Oriental, al passeig de Gràcia. Allí hi trobareu torrons, panettones, calendaris d'advent, bombons i, esclar, xocolata.

Que els infants no han de prendre sucre és una afirmació sobradament coneguda. Ara bé, la realitat dona xifres molt diferents: segons l'Associació Americana del Cor, els infants d'entre 2 i 18 anys han de menjar diàriament menys de 25 grams de sucre, però un estudi fet per aquesta associació el 2017 constatava que el consum de sucres totals era de 91,6 grams. Per la seva banda, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) aconsella un consum de sucres simples inferior al 10% del valor calòric total de la dieta, i preferiblement per sota del 5%. Les conseqüències d'una sobreingesta de sucre a la infància no són poques: segons posa de manifest l'investigador Pedro Ortega en un estudi de la Universitat de Jaén, el sucre és el causant de malalties com diabetis tipus II, de defectes genètics, de malalties endocrines, de malalties del pàncrees i d'infeccions, a banda de càries dental. ¿Com cal gestionar la presència de sucre a la dieta de la canalla?

El consum de sucres és un fet molt arrelat entre els nostres infants, fins al punt que s’està convertint en un problema greu de salut per a molts nens i nenes i en una gran preocupació en l’entorn de la salut pública, però les autoritats sanitàries no estan actuant amb rotunditat i falta informació. “La indústria que hi ha al darrere del sucre és molt potent i fa que des de petits s’acostumin a aquest gust dolç que actua en el cos com una droga, però també podem educar el seu paladar, i veure com es van transformant és molt xulo”, explica Anna Grífols, nutricionista col·legiada i especialista en nutrició infantil.