Dels 7.302 presos que van protagonitzar un incident violent entre el 2017 i el 2022 a les presons catalanes, 5.785 no tenien en vigor una valoració de risc en aquell moment, bé perquè no se'ls havia fet encara, bé perquè n'havia caducat la vigència, que és de sis mesos. Això suposa el 79,22% dels presos, segons recull l'estudi Violència institucional a les presons de Catalunya, fet a partir de tots els incidents registrats pels treballadors de les presons de Catalunya al sistema informàtic penitenciari i que inclou, entre d'altres, agressions, autolesions i alteracions de l'ordre. Segons ha pogut saber l'ARA, el departament de Justícia treballa en una actualització de l'algoritme de predicció RisCanvi –un test per valorar quin risc té cada intern de reincidir– per fer-lo més acurat i amb la intenció que estigui actiu aquest mateix any.

Kase.O, un dels rapers integrants de Violadores del Verso, ha fet la primera declaració pública, signada en nom del grup, després de l'entrada de Lírico, també MC de la banda aragonesa, a la presó. "Rebutgem i condemnem qualsevol tipus de violència", ha assegurat el músic a les xarxes socials, tot i que també demana "màxima prudència i respecte" per l'empresonat, tenint em compte que encara no s'han esclarit els fets que l'han portat a aquesta situació. Així mateix, el grup de rap s'ha solidaritzat amb la família de Lírico, amb qui diuen que comparteixen "dolor i frustracions".

Jokin Unamuno, Oihan Arnanz i Adur Ramírez de Alda han complert aquest dissabte 1.000 dies a la presó pel cas Altsasu, una baralla al bar Koxka d'aquesta petita localitat navarresa la matinada del 15 d'octubre del 2016 amb un tinent i un sergent de la Guàrdia Civil fora de servei i les seves respectives parelles. La Fiscalia de l'Audiència Nacional hi va veure motivacions terroristes vinculades a ETA i la jutge instructora Carmen Lamela va assumir aquesta tesi per fer un ús de la presó preventiva dels afectats que va aixecar polseguera. L'1 de juny del 2018 els vuit implicats van ser condemnats –amb diferents penes que van dels 2 als 13 anys de presó–, però l'Audiència Nacional va descartar el delicte de terrorisme. El març d'aquest any es va confirmar la sentència i ara els joves esperen la resolució del Tribunal Suprem, prevista per al 18 de setembre.

Després que l'Audiència Nacional hagi absolt Sandro Rosell, que va estar 21 mesos en presó preventiva, la jutge degana de Barcelona ha assegurat que és "indispensable" revisar aquesta mesura privativa de llibertat. En la presentació de la memòria judicial del 2018 i en resposta a les preguntes dels periodistes, Mercè Caso ha apostat per comprovar si es compleixen "els índexs" que marca el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg sobre la presó preventiva. Ha posat com a exemple que s'ha de considerar si el risc de fuga "no pot ser previngut d'una altra manera que la presó provisional".

El caçador acusat d'assassinar dos membres del cos d'Agents Rurals el gener de 2017 en uns terrenys de caça d'Aspa continuarà preventivament entre reixes. A l'home, que tenia la llicencia caducada, el van detenir el 24 de gener del 2017, tres dies després del doble assassinat, del qual es compliran aviat dos anys. Tot i que encara no l'han jutjat, la defensa n'havia demanat l'excarceració, però l'Audiència de Lleida ha decidit prorrogar-ne la presó preventiva.

La jutge degana de Barcelona, Mercè Caso, ha considerat que "hi havia altres possibilitats" alternatives a la presó provisional per als nou líders independentistes investigats pel referèndum de l'1 d'octubre amb la finalitat de garantir la seva presència en el judici. I ha afegit que li hauria agradat que el Tribunal Suprem les usés.

L’estat espanyol, representat per la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, comet avui un nou i greu error amb Catalunya, continuació de tots els errors que ha comès fins ara, en especial amb els presos polítics. No content amb empresonar-los i mantenir-los empresonats provisionalment durant un any, ara l’Estat els acusa de delictes gravíssims que sap perfectament que no han comès. Que no els han comès ho han dit polítics espanyols, com l’actual president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que no hi veia rebel·lió. Ho ha vist el polític que va redactar el delicte de rebel·lió al Codi Penal del 1995. Ho han vist jutges, magistrats, les justícies de Bèlgica, Alemanya, Escòcia i Suïssa. Els ho dirà algun dia el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. Però l’Estat persisteix en el seu error.

Aquest dimarts fa un any que són en presó preventiva Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, i Jordi Sànchez, expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i actualment president del grup parlamentari de JxCat a la cambra catalana. Són dos destacats activistes de la societat civil catalana avalats per una trajectòria immaculadament democràtica i pacifista. Són dos ciutadans exemplars pel seu compromís cívic. Són dues persones de les quals qualsevol societat estaria orgullosa. Són dos ciutadans europeus i europeistes. I tanmateix estan entre reixes acusats de rebel·lió contra l'estat espanyol, una acusació que implica actes de violència. Sí: ho han llegit bé. Cuixart i Sànchez han de fer front a un judici per violència, una violència que mai, mai, mai han exercit. Que aniria en contra dels seus principis. Que va en contra del seu tarannà. De fet, són a la presó per les seves idees. Per això són presos polítics.

Avui fa sis mesos que són a la presó el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d’Interior Joaquim Forn. Començaré pel final: que ja faci mig any que són en presó preventiva és un abús del jutge. És evident que són presos polítics. Per què?

Una vintena d'exdirigents d'esquerres han rebutjat en un manifest publicat aquest dilluns la presó preventiva del vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn, l'exlíder de l'ANC, Jordi Sànchez, i el líder d'Òmnium, Jordi Cuixart. Entre els signants hi ha l'exlíder del PSC Raimon Obiols, l'exconseller de Justícia i expresident de Ciutadans pel Canvi (CpC), Josep Maria Vallès; els exdiputats de Catatalunya Sí Que Es Pot (CSQP), Joan Coscubiela, Lluís Rabell i Gemma Lienas; i els exdirigents socialistes Laia Bonet i Jordi Font.

L'advocat de la Federació de Veïns de Barcelona, que representava l'acusació popular en el judici per l'espoli del Palau de la Música i el finançament il·legal de Convergència, rebutja que els principals condemnats pel cas entrin a la presó abans que la sentència sigui ferma, com vol demanar la Fiscalia Anticorrupció. La sentència, que s'ha fet pública aquest dilluns, condemna Convergència per finançar-se il·legalment amb comissions de Ferrovial a canvi d'obra pública i imposa 4 anys i mig de presó a l'extresorer del partit, Daniel Osàcar. També condemna els dos exresponsables del Palau, Fèlix Millet i Jordi Montull, a 9 i 7 anys i mig de presó respectivament per l'espoli de la institució cultural.

El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha lamentat "profundament" la decisió del Tribunal Suprem (TS) de mantenir el president del seu partit, Oriol Junqueras, a la presó i ha anunciat que la formació recorrerà a institucions europees.

El jutge del Vendrell que investiga suposades comissions de la família Sumarroca a l'exalcalde de Torredembarra Daniel Masagué (CiU) ha decretat presó preventiva sense fiança per a l'exconseller delegat de la constructora Teyco Jordi Sumarroca, segons fonts pròximes al cas.