Mentre els mitjans de comunicació occidentals miren a Gaza, Israel ha intensificat aquests últims dos mesos l'ocupació de Cisjordània. Amb l'anomenada operació "Mur de Ferro", que va començar el 21 de gener, l'exèrcit israelià ha accelerat els seus atacs en aquest territori palestí. L'ofensiva militar va començar al camp de refugiats i la ciutat de Jenín, un dels feus de la resistència palestina, i es va estendre ràpidament a Tulkarem i Tubas. Dos mesos després, el balanç és de 60 palestins morts en mans de l'exèrcit i els colons, més de 500 detinguts i més de 40.000 desplaçats, segons dades de l'ONU, una xifra sense precedents des de la Guerra dels Sis Dies (1967).

"Moltes criatures han fugit soles, sense pares. Sovint viuen juntes, 10 a la mateixa casa, i la més gran té 12 anys", explica la Lucie Gounabou, que treballa intentant garantir una educació als infants desplaçats del seu país, Burkina Faso. Fins fa uns anys ho feia des del govern, ara ho fa dins de l'ONG Educo, una de les organitzacions que col·labora amb Ouagadougou per crear escoles per a aquests nens. La violència sectària ha deixat dos milions de desplaçats interns a Burkina i el 60% són nens. La greu crisi humanitària de Burkina Faso té una de les seves derivades més greus en l'educació, i és un exemple extrem de la importància que té l'escolarització dels infants en situacions d'emergència. Per a aquestes criatures que viuen soles en camps de desplaçats, i també per a les que han fugit amb la família, "l'escola es converteix també en un espai de protecció", explica l'activista.

Al món hi ha més persones desplaçades per la força que mai: 82,4 milions que han hagut de fugir de casa seva amenaçades per guerres, conflictes, persecucions, violacions dels drets humans i conflictivitat social. Ja fa nou anys que aquesta dada, recollida a l'informe anual de Tendències Globals de Desplaçament Forçat d'ACNUR (Agència de l'ONU per als Refugiats), no para d'augmentar. Però la pandèmia els ha complicat encara més les coses: 160 països han tancat les fronteres, de manera que s'ha reduït dràsticament (un 45%) el nombre de peticions d'asil registrades arreu del món. L'excepcional context ha deixat desemparades moltes famílies que necessitaven protecció.

El Karim recorda aquella nit de fa 30 anys com si fos ahir: la nit en què les tropes armènies van descarregar artilleria sobre el seu poble de la regió de Fizuli, a l’Azerbaidjan. “Mai havíem vist aquelles maniobres militars contra la població, va ser una nit terrible”, afirma aquest home de prop de seixanta anys, que va abandonar-ho tot per salvar la seva família. D’altres no van tenir tanta sort: “Molts van morir mentre fugien i d’altres van ser presos pels armenis. El pare de la meva dona i el seu germà van morir aquella nit”. Tot va passar a Kajar, un petit poble que -per ser massa a prop del front- va rebre el sotrac de la primera guerra entre els dos països, del 1988 al 1994.

Els desastres naturals i, en menor mesura, les guerres han obligat 34 milions de persones a fugir de casa seva durant el 2019, una tendència a l'alça que eleva a una xifra rècord el nombre de desplaçats dins de les fronteres dels seus països fins a arribar als 50,8 milions. L'Observatori del Desplaçament Intern del Comitè Noruec per als Refugiats ha alertat aquest dimarts de com la falta d'ajudes i d'inversió en la reconstrucció de cases, així com la cronificació dels conflictes violents, fan impossible la tornada dels desplaçats a la comunitat d'origen i deixen aquest col·lectiu com el més vulnerable.

Aquest dimecres és el Dia Mundial del Refugiat. El nombre de persones desplaçades forçosament per conflictes armats, crisis, violència generalitzada o persecució va augmentar el 2017 respecte al 2016 en 2,9 milions, fins als 68,5 milions, segons un informe de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). El 85% d'aquests desplaçats forçosos han anat a parar en països en vies de desenvolupament o d'ingressos mitjans. Els països rics n'acullen molt pocs. La por que s'ha generat a Europa està poc justificada. Del total de 68,5 milions, 25,4 milions són refugiats, 40 milions són desplaçats interns (dins els seus països) i 3,1 són sol·licitants d'asil polític. Síria continua sent el país amb més desplaçats forçosos (12,6 milions), seguida de Colòmbia (7,9 milions, la majoria interns), el Congo (5,1 milions), l'Afganistan (4,8 milions), el Sudan del Sud (4,4 milions), l'Iraq (3,8 milions) i Somàlia (3,2 milions). Però el principal punt calent de l'any passat va ser Bangladesh, que acull gairebé 1 milió de refugiats rohingyes que han fugit de Birmània. Veneçuela també presenta una situació molt delicada.

Per primer cop en tres anys, les forces lleials al president sirià Baixar al-Assad han entrat a la província d’Idlib -l’últim gran bastió rebel- i han provocat la fugida d’unes 70.000 persones, segons dades de les Nacions Unides. Es calcula que a tota la regió hi ha refugiats aproximadament 1,1 milions de desplaçats interns. L’avanç implacable de l’exèrcit sirià, la duresa de l’hivern i la fugida en massa de civils cap a la frontera amb Turquia fan témer una catàstrofe humanitària. La regió d’Idlib, situada al nord del país, limita amb Turquia al nord-oest i des de la caiguda d’Alep l’any 2016 està rodejada per forces governamentals. El territori està controlat per les milícies jihadistes de Tahrir al-Xam -l’antic Front al-Nusra- i les minvades tropes de l’Exèrcit Lliure de Síria.

Els nivells de radioactivitat als voltants de la central nuclear de Fukushima, al Japó, segueixen generant debat i controvèrsia. Quan es compleixen 6 anys del pitjor accident nuclear de la història després de Txernòbil, la majoria de desplaçats en aquell moment segueixen sense voler tornar a casa seva, mentre que diversos informes d'organismes internacionals avalen que la zona ja és una altra vegada habitable.

El grup rebel a l'est de la República Democràtica del Congo, el Moviment 23 de Març (M23), ha anunciat en un comunicat aquest dimarts que deixa les armes. Després de més d'un any i mig de conflicte i almenys 800.000 desplaçats, el líder de l'M23, Bertrand Bisimwa, ha assegurat que s'ha ordenat al cap de l'estat major i als comandants de totes les unitats dels rebels que preparin les seves tropes "amb vista al desarmament, la desmobilització i la reintegració en els termes que s'acordin amb el govern del Congo".

La guerra civil de Síria ja ha deixat més de 100.000 morts pels enfrontaments entre partidaris i detractors del règim, i també per la dura repressió del govern de Baixar al-Assad, segons les Nacions Unides.