Katherine Rundell (Kent, 1987) va créixer a Zimbàbue i a Bèlgica, però va acabar doctorant-se a Oxford. I ho va fer amb una tesi sobre el poeta John Donne, redactada mentre s'aficionava a escalar edificis i escrivia novel·les juvenils. L'última d'elles, Criatures impossibles (Estrella Polar / Destino; traducció catalana de Lluís Delgado), ha venut més de 220.000 exemplars en sis mesos al Regne Unit. Rundell hi imagina un arxipèlag d'illes màgiques on els humans conviuen amb criatures mitològiques com ara dracs, sirenes, centaures, unicorns i grius. Mentre una de les seves habitants, la Mal, fuig d'un misteriós assassí, es trobarà amb un noi, en Christopher, que ha aconseguit travessar la frontera entre el món real i l'arxipèlag. Tots dos hauran d'emprendre un viatge per descobrir quina amenaça està acabant amb els animals de les illes.

Zimbàbue, el país on viu i escriu Tsitsi Dangarembga (Mutoko, 1959), no existia com a tal quan era una nena. Va ser el 1965, que va tenir lloc la declaració unilateral d'independència de Rhodèsia, i aquella terra, fins llavors sota control britànic, va començar un llarg camí cap a l'emancipació que va culminar el 1980 amb la creació d'un nou estat. Quatre dècades després, Zimbàbue arrossega problemes tan greus com la corrupció governamental i l'increment de l'atur i el consum de drogues entre els joves. Dangarembga va debutar com a escriptora el 1989 amb Neguit permanent, una novel·la que ressegueix el trànsit de la infantesa a l'adolescència per part d'una jove, la Tambudzai, que vol estudiar costi el que costi per deixar enrere la vida lligada a la terra. La història íntima i familiar de la noia ha estat traduïda al català per Aurora Ballester i publicada a L'Agulla Daurada, i l'autora ha rebut recentment el premi Veu Lliure del PEN "pel seu compromís amb els valors del feminisme i de la lluita anticolonial".

La pitjor sequera en un segle ha deixat sota mínims el cabalós riu Zambezi i l'espectacularitat de les cascades Victòria en una imatge de desolació. La tradicional caiguda d'aigua des de 100 metres de desnivell en aquest punt de la frontera de Zàmbia i Zimbàbue és avui un rajolí ara que la regió ha entrat a l'estació de pluges.

A l'oest de Zimbàbue, a tocar de la frontera amb Botswana, hi ha el Parc Nacional de Hwange. És el més gran d'aquest país africà i, des de la seva creació el 1922, l'elefant ha sigut un dels animals emblemàtics de la reserva. En els últims dos mesos, però, almenys 55 d'aquests elefants han mort de gana i de set a causa de la sequera que castiga el país, la més greu en els últims anys.

Centenars de metges han intentat manifestar-se aquest dilluns al centre de la capital de Zimbàbue per protestar contra el presumpte segrest d'un dels líders sindicals, que va desaparèixer dissabte al vespre després de deixar l'inquietant missatge que se l'emportaven tres homes. Dos dies després no hi ha ni rastre del doctor Peter Magomeyi, un jove líder sindical que havia rebut amenaces i advertències perquè abandonés les protestes a favor de millores laborals del sector. La policia antidisturbis ha impedit que la manifestació dels professionals de la sanitat, la majoria de centres públics d'Harare, avancés cap a l'oficina del president Emmerson Mnangagwa.

Robert Mugabe, el primer president del Zimbàbue independent, ha mort aquest divendres en un hospital de Singapur. Tenia 95 anys i amb ell mor el patriarca dels líders africans que van capitanejar els moviments d’alliberament contra el colonialisme europeu però que no van saber ni voler retirar-se i, en canvi, van imposar violacions i injustícies contra les quals havien lluitat.

La nova tongada de fortes pluges complica la tasca dels equips de rescat i l'arribada d'aliments per als milers de damnificats del devastador cicló 'Idai', que ha escombrat cases, carreteres i camps de conreu. Moçambic, Malawi i Zimbàbue treballen contrarellotge per socórrer els vius i localitzar els desapareguts per fer recompte del balanç de la tragèdia una setmana després de la pitjor catàstrofe natural de l'hemisferi sud en els últims anys. De moment, les autoritats han confirmat la mort de més de 500 persones en aquests tres països, però malauradament la xifra serà més alta a mesura que s'accedeixi a zones afectades. El president moçambiquès apuntava dilluns a mil morts només al seu país.

Unes 15.000 persones continuen atrapades enmig de la devastació que ha deixat el pas del destructiu cicló 'Idai' i esperen l'arribada dels equips de rescat. El temporal ha destruït poblacions senceres i grans territoris al seu pas per Moçambic, Malawi i Zimbàbue, en una de les pitjors catàstrofes naturals de l'hemisferi sud en els últims anys. Les autoritats encara no han completat el balanç final de víctimes però oficialment es xifra en uns 400 morts, tot i que el president moçambiquès va alertar dilluns que temia que s'elevés només al seu país fins al miler. Encara hi ha zones on no s'ha pogut accedir i es desconeix la situació en què es troben els veïns.

A principis d’any Zimbàbue va tornar a ser notícia. Per sufocar les protestes al carrer, el govern va desplegar l’exèrcit, que va reprimir amb salvatgisme els manifestants. Almenys sis persones van morir i centenars més van ser detingudes. Al darrere de les protestes hi havia la pujada del preu de la gasolina, que es va multiplicar al gener per 2,5 i va arribar als 2,94 euros el litre. L’encariment del combustible havia encès la flama d’un malestar manifest des de feia mesos per la pujada generalitzada dels preus i l’escassetat de productes. La situació és semblant a la de fa una dècada, i s’assembla molt, per causes i efectes, a la de Veneçuela. L’element més evident és la brutalitat de la reacció governamental. Però, ¿què hi ha al darrere del nou episodi d’inflació que empobreix més els zimbabuesos i revela l’autoritarisme de l’administració post-Mugabe?

La vaga general convocada el 14 de gener a Zimbàbue contra l'increment del preu de combustible –que, literalment, es va duplicar– ha mostrat la pitjor cara del govern d'Emmerson Mnangagwa, que va arribar al poder el novembre del 2017.

Des de dilluns, Zimbàbue, al sud-est del continent africà, viu dies de protestes i violència degut als disturbis i enfrontaments sorgits de la vaga general convocada contra l’increment del preu del combustible. Ahir, Amnistia Internacional va apuntar que almenys vuit persones han mort des de l’inici de les mobilitzacions, principalment a causa de la contundent resposta de les forces de seguretat, que han reprimit les protestes amb munició real.

Per a Nelson Chamisa, el líder de l'oposició, els resultats oficials de les eleccions presidencials de Zimbàbue van ser una galleda d'aigua freda. Ahir a la una de la matinada la Comissió Electoral de Zimbàbue (ZEC) anunciava, després de dies d'incertesa i tensió, que el president Emmerson Mnangagwa –que va arribar al capdavant del govern el novembre del 2017, després del cop d'estat contra el dictador Robert Mugabe– era el guanyador dels comicis amb el 50,8% dels vots. El resultat sorprenia i indignava Chamisa, que durant els dies posteriors a la jornada electoral de dilluns s'havia autoproclamat guanyador diverses vegades. "El nivell d'opacitat, de deficiència a la veritat, de deteriorament moral i de dèficit de valors és desconcertant", escrivia Chamisa ahir al seu compte de Twitter, on afegia que el recompte publicat pel ZEC era "fals" i, per tant, no era vàlid ni legal. En la línia dels últims dies, doncs, el principal opositor –que hauria obtingut un 44,3% dels vots– va reiterar que ell era l'autèntic guanyador i que tenia accés a un recompte alternatiu que no va voler publicar per raons "legals i polítiques".

L'exèrcit patrulla aquest dijous pels carrers de Harare, la capital de Zimbàbue, l'endemà que el caos i les protestes provoquessin almenys sis morts. La repressió de la policia i l'exèrcit cap als manifestants amb canons d'aigua, gasos lacrimògens i munició real van aconseguir acabar amb els desordres.

Tres persones han mort aquest dimecres en els durs enfrontaments entre la policia i l’exèrcit de Zimbàbue i els simpatitzants del candidat opositor, Nelson Chamisa, que van sortir al centre de la capital, Harare, per protestar pel retard en la publicació dels resultats definitius de les eleccions presidencials de dilluns. L’ajornament i el silenci que manté l’organisme electoral, depenent del govern copat per antics col·laboradors de Robert Mugabe, ha fet créixer el malestar i la sospita entre un electorat confiat amb el canvi. Els crítics amb el règim temen que darrere de tot plegat s’amaga la manipulació del resultat per donar com a guanyador l’oficialista Emmerson Mnangagwa, actual president interí des de la caiguda de Mugabe en el cop d’estat del novembre.

Les llargues cues que ahir es van formar en bona part dels col·legis electorals de Zimbàbue fan preveure que hi haurà una alta participació i que la ciutadania veu en aquests comicis sense Robert Mugabe una possibilitat de deixar de ser vistos com els pàries africans i trencar amb gairebé quatre dècades de corrupció, pobresa i abusos dels drets humans. A diferència d’ocasions anteriors, no es van produir aldarulls remarcables. L’absència de Mugabe a les paperetes no va ser l’única novetat, perquè per primer cop en 16 anys es va deixar entrar al país observadors internacionals, que van constatar que en algunes zones hi havia una “total desorganització” que va fer enfadar molts electors, que en alguns casos van haver d’esperar hores abans de poder votar.

L'expresident de Zimbàbue, Robert Mugabe, rebrà una compensació de 10 milions de dòlars, a més de la immunitat i les garanties de seguretat per a ell i la seva família, en virtut de l'acord que va aconseguir per accedir a dimitir, segons 'The Guardian'.

L'exvicepresident de Zimbàbue Emmerson Mnangagwa ha jurat aquest divendres el seu càrrec com a president provisional del país en substitució de Robert Mugabe, que va dimitir dimarts passat després del cop militar que el va obligar a deixar el seu lloc.

Zimbàbue tindrà president provisional divendres, segons ha informat avui dimecres la televisió estatal ZBC. Aquest mateix mitjà va apuntar que el possible substitut del ja expresident Robert Mugabe, que va dimitir ahir, serà l'exvicepresident Emmerson Mnangagwa .