Entre 1945, darrer any de la Segona Guerra Mundial, i 1989, darrer any de la Guerra Freda, hi ha un any vertiginós i decisiu: 1956. El món va canviar en aquell moment. Si es vol comprendre per què el petit Israel és una superpotència militar, capaç d'imposar la seva voluntat (de grat o per força) sobre el conjunt del Pròxim Orient, cal estudiar el 1956. Si es vol descobrir fins a quin punt una crisi imperial pot fer embogir un govern europeu, en aquest cas el de França, cal estudiar el 1956. El nacionalisme àrab va creure que aquell era l'any de la victòria. Després va descobrir que va ser l'any de la derrota definitiva.

Israel està considerant seriosament l'expulsió a Egipte de la població palestina de Gaza, i de fet continua buidant el nord de la Franja a l'espera que es donin les circumstàncies favorables perquè el president Abdel Fattah al-Sissi autoritzi l'entrada de refugiats a la península del Sinaí.

Una operació antiterrorista es va saldar ahir amb la mort d’onze presumptes militants jihadistes, segons va informar el ministeri de l’Interior egipci en un comunicat. Els “terroristes” haurien mort durant un tiroteig que es va iniciar quan les forces de seguretat es van acostar al seu amagatall. L’operació va tenir lloc a la província d’Ismailia, contigua al nord del Sinaí, l’epicentre de la insurgència contra el règim d’Abdel Fattah al-Sissi. Almenys 305 persones hi van perdre la vida en un atac indiscriminat contra els fidels d’una mesquita sufí, l’atac més sanguinari de la història del país àrab. Fins ara cap grup n’ha reivindicat l’autoria, però la fiscalia apunta a la filial local de l’autoanomenat Estat Islàmic (EI), Wilaya Sina.

El govern de David Cameron ha anunciat la suspensió de tots els vols que aquest dimecres havien de fer trajectes entre el Regne Unit i l'aeroport de Xarm al-Xeikh, d'on va sortir l'avió accidentat dissabte al Sinaí. La decisió arriba perquè "no podem afirmar categòricament per què es va estavellar l'avió rus" i perquè ha sortit a la llum informació que fa més creïble la hipòtesi de "l'artefacte explosiu", explica l'executiu en un comunicat.

França vendrà dos portaavions tipus Mistral a Egipte, que s'està armant davant la insurgència a la província del Sinaí i davant la creixent inestabilitat de Síria. El règim d'Abdelfatah, Al-Sissi, criticat per les sistemàtiques vulneracions de drets, que un dels aparells s'assignarà a una base del Mediterrani i l'altre al Mar Roig, disponible per les operacions de la coalició encapçalada per Aràbia Saudita al Iemen.

Una cadena de cinc atacs simultanis reivindicats per l'Estat Islàmic al nord de la península egípcia del Sinaí han causat aquest dimecres almenys 60 morts entre efectius de l'exèrcit i civils, segons han confirmat a EFE fonts de seguretat. El portaveu de l'exèrcit egipci, Mohammad Samir, havia informat fa unes hores en un comunicat que almenys deu soldats havien mort o quedat ferits després que uns 70 terroristes ataquessin cinc llocs de control militar i una comissaria, mentre que una font consultada per EFE ja elevava poca estona després a onze els morts i a vint els ferits.Ara ja en són 60 i no es descarta que la xifra segueixi creixent. Un grup de milicians islamistes que han jurat lleialtat a Estat Islàmic, ha reivindicat l'autoria de la sèrie d'atacs coordinats en un comunicat difós a Twitter.

Almenys deu soldats han mort i 35 han resultat ferits aquests dimecres en una explosió quan passava el seu comboi per una carretera al nord de la península del Sinaí.