Txarly Brown, nom artístic de Carles Closa, ens cita a Ultra-Local Records, una petita botiga del Poblenou on es venen vinils i cassets –sí, cassets– i es fan concerts de petitíssim format sota garlandes de festa major. No es pot demanar més. En un prestatge, just a tocar del Motomami de Rosalía, es distingeix la portada de Super Soul Gitano, l’últim disc d’Achilifunk, el projecte d’experimentació i difusió de la rumba que Txarly Brown impulsa des de fa més d’una dècada. En el seu cas, l’etiqueta de melòman fa de paraigua d’una carrera amb diferents facetes: ha fet de productor i de DJ, ha dissenyat la imatge de molts grups, ha empès en alguns segells discogràfics, té un programa de ràdio i algú li va atribuir el mèrit de ser el paio que més en sap de rumba.

Al Gato Pérez li agradava el JB, un whisky cantellut. Quan estava amb ell, em sumava a la societat destil·lada Justerini i Brooks. Una nit dels primers anys del Zeleste, el mític bar musical del carrer Argenteria, estàvem en una taula tots quatre i hi havia algú més que no recordo. El Gato em diu: “Nen, anem al lavabo que t’he de dir una cosa”. Mentre deixàvem anar el llegat renal dels senyors esmentats, em va dir: “Em passo a la rumba”.

Acaba de publicar el seu primer disc i es considera neòfit en la música. I com que no sap si mai tornarà a publicar un altre disc, malgrat que diu que s'ho ha passat molt bé gravant-lo, ho ha volgut fer molt bé. El disc és una mirada "gamberra" a la vida, i ell mateix es defineix així. Quan ho explica diu que busca les trampes de tot, de la llengua catalana també, i per això a les lletres hi ha tants jocs de paraules. A la portada, "Ensèriu?", i el seu nom artístic, Dumingu (que prové del seu segon cognom), els ha escrit tal com a ell li agrada fer-ho.

La rumba catalana de Rosalía, 'Milionària', continua expandint el seu efecte internacional més enllà del debat lingüístic. Ara és la revista nord-americana especialitzada en música 'Billboard' la que aprofita l'èxit del tema per explicar a la seva audiència global què és la rumba catalana, "la música festiva gitana de la seva Barcelona natal". La revista cita Peret i Antonio González 'el Pescaílla' com els artistes als quals s'atribueix el naixement d'aquest so, i afirma que el primer el va definir com "una fusió de música gitana, ritmes afrocubans i Elvis Presley".

“Entrem a la Cera, el Harlem català, perquè si això ho tinguessin els americans, mare meva, fill meu, ens ho vendrien com els refrescos”. Un gitano celebrava, amb somriure i xuleria, l’entrada de les càmeres del 30 minuts per a un documental sobre l’històric carrer emès l’any 1996. Els curiosos el poden trobar fàcilment a la xarxa. Avui el carrer comparteix ecosistema i escenes amb la resta de travessies del Raval, i és una cruïlla de cultures, classes i religions, un passeig on la degradació i la nova Barcelona cosmopolita i ofegadora es troben amb rutina. Una picada d’ullet d’un ionqui a un turista que busca el pis que ha llogat a Airbnb des del seu país. Ni s’imagina que, si s’adorm, podria quedar-se sense telèfon mòbil en un tres i no res.

En la rumba catalana hi ha molt d’art, molt de salero, molta lletra ruca, molta lletra sàvia i molta cultura popular. I també hi ha dos debats que s’eternitzen al seu voltant: el del seu origen i el de la seva vigència. El primer va quedant enrere, perquè cada cop queda més clar que és un corrent forjat col·lectivament a partir de mitjans del segle passat amb els gitanos catalans com a protagonistes, no únics però sí principals. Pel que fa al segon, la rumba segueix apareixent de tant en tant sota els focus, aferrada a la seva mala salut de ferro. Es dona la paradoxa que hi ha un reconeixement creixent de la rumba com a patrimoni cultural i tradicional català, però en canvi als nous valors del gènere els costa molt fer-se un lloc en el panorama mediàtic i en els circuits professionals. Les dues grans escultures murals que s’instal·laran properament al carrer de la Cera, amb un fris vertical d’estrelles que van del Pescaílla a Estopa, o la presentació de Petitet amb la seva orquestra de rumba simfònica al Liceu, exemplifiquen l’aparent prestigi social que aquesta música afrollatina i europea va guanyant, i com es va consolidant en l’imaginari col·lectiu català, lluny dels antics prejudicis que la lligaven als baixos fons i fins i tot al franquisme. També són expressions d’aquest nou prestigi aparent els reconeixements institucionals que la rumba catalana ha rebut a l’Ajuntament de Barcelona, el Parlament de Catalunya, l’Ajuntament de Perpinyà i la Diputació de Girona. A aquests reconeixements s’hi pot sumar el de la Unesco.

Ja és aquí. S'acaba de fer pública la programació musical del BAM i de la Mercè Música, que comença el 22 de setembre i continua fins al dia 25. Més de 130 artistes actuaran pels diversos espais de la ciutats, que recupera escenaris com el de la Rambla del Raval o el del Parc de Nou Barris.

Poc abans que els Jocs Olímpics de l'any 1992 anunciessin el ressorgiment de la rumba catalana, l'escriptor Francisco Casavella va escriure que "és difícil que una música que ha estat oblidada durant anys, marginada per tòpics estúpids i esnobismes encara més estúpids, reculli en un instant els fruits desitjats". Contràriament al que creia el meravellós novel·lista barceloní, la rumba només va necessitar uns minuts de glòria per fer la volta al món. Tot gràcies a la històrica actuació de Peret, Los Manolos i Los Amaya en la cerimònia de clausura del Jocs Olímpics. El món va descobrir una música d'aquí, cançons hedonistes que uneixen comunitats, expliquen històries i canten a l'amor. "Si el flamenc és el blues, la rumba és el soul", diu el periodista Miqui Otero. El nostre soul.

Són moltíssims els joves que segueixen els nous grups catalans del no tan nou mestissatge. Ara bé, què vol dir mestissatge? El creuament d’estils i el diàleg entre cultures diferents ha existit sempre, en totes les èpoques i arreu del món. L’han practicat Jordi Savall i Xavier Gugat, per posar dos exemples de músics catalans i universals. Potser seria més adequat parlar de patxanga.

“Tothom cap enrere”, cridava Peret en la cerimònia de cloenda del Jocs Olímpics de Barcelona. Es tractava de buscar un lloc segur davant l’allau d’atletes eufòrics que envaïen l’escenari on Peret i Los Manolos estaven revifant la rumba amb milions de teleespectadors com a testimonis. “Atletes, baixin de l’escenari!”, suggeria Constantino Romero. Aquella instrucció, que va servir per titular un disc dels Manel, ara reviu en el títol de l’àlbum de retorn de Los Manolos: Manolos, suban al escenario (Discmedi, 2017). El disc inclou una estrena (una versió de l’ I will survive titulada Seré feliz) i nous enregistraments del repertori clàssic del grup fets en els últims anys, aquesta vegada amb col·laboradors com Peret, La Troba Kung-Fú, Sabor de Gràcia, Victoria Abril, Omar Sosa, Manel Fuentes o Queco Novell.

7 NOTAS 7 COLORES, TORNA EL RAP DELS 90

Després d’una dècada d’absència, 7 Notas 7 Colores tornen als escenaris aprofitant el vintè aniversari del seu debut, Hecho, es simple (1997), el treball que va posar Mucho Muchacho i Dive Dibosso al mapa del hip-hop espanyol dels 90. Comença la gira del retorn.

]]>

El Parlament ha donat suport a la candidatura de la rumba catalana com a patrimoni cultural immaterial de l'UNESCO. Després que el secretari tercer de la Mesa Josep Rull llegís una declaració institucional en suport del projecte, els promotors de la candidatura han agraït el gest del Parlament amb una rumba catalana, la qual cosa ha provocat que la sala esclatés en aplaudiments. "Haurien de venir a cada ple", ha bromejat la presidenta del Parlament Núria de Gispert sobre l'espectacle.

]]>

Com si fos l'últim dia d'escola. Així han viscut els diputats l'últim dia de l'últim ple abans d'acabar la legislatura. El president de la Generalitat, Artur Mas, firmarà el decret de convocatòria de les eleccions del 27-S el 3 d'agost, de manera que aquest ha estat el darrer ple del Parlament. Avui, doncs, era dia de comiats.

]]>

Ada Colau davant d'un micròfon, el productor del hit musical 'El Caloret' -que parodia el polèmic discurs de l'alcaldessa de València, Rita Barberà- i trompetes, guitarres i teclats de fons. El resultat? 'El run run', una cançó de rumba reivindicativa cantada per la pròpia candidata de Barcelona en Comú i, com no podia ser d'altra manera, un nou fenomen viral a Youtube.

]]>

Mataró Rumba All Stars és el nom de la formació que actuarà aquest diumenge a L'Auditori de Barcelona, a les 12.45 h. El concert inclourà peces en homenatge al Gato Pérez i Peret per commemorar el 25 aniversari de la mort del cantant argentí i la pèrdua recent del Rei de la Rumba.

]]>

El grup de rumba Sabor de Gràcia arriba aquest 2015 a una efemèride important: dues dècades de trajectòria. Per celebrar-ho, la formació fundada per Antonio Carbonell Sicus al barri barceloní de Gràcia ha gravat un nou disc, 'Gitanos catalans: 20 anys de Sabor de Gràcia', que l’ARA oferirà als seus lectors del 4 al 12 d’abril a un preu de 9,95 euros.

]]> A principis dels 60 va sorgir del carrer de la Cera (Raval) una música que, partint de la rumba flamenca, s'accelerava al ritme del mambo i del rock. Era la rumba catalana i va ser creada per Peret i els seus col·legues. El documental 'Cuchibiri cuchibiri' que aquests dies enllesteix Carles Prats s'endinsa en els seus orígens i n'explica l'evolució a través de la figura de Peret, pare d'aquell so i figura clau del col·lectiu gitano a Catalunya. Autor d'un grapat de documentals musicals –el darrer dels quals, 'Quiero tener una ferretería en Andalucía', 2012–, Prats s'apropa ara a aquest "personatge importantíssim" que situa, fent una analogia rockera, a l'altura de "Chuck Berry i Elvis Presley".

]]>