Dos joves posen música festiva al carrer amb un aparell electrònic Casio a canvi de la voluntat que els vulguin donar els vianants. "Quan jo era petit ja ho feien els seus pares", explica Antonio García Robledo (la Llagosta, 1984). Té 41 anys i encara segueix competint al màxim nivell. "Com que disfruto tant no veia el moment de dir prou", diu per justificar que hagi sobrepassat l'edat habitual per retirar-se. Ho farà quan acabi aquesta temporada. Som a la plaça de Pere Quart de la Llagosta, davant del pis on vivia amb els seus pares i on de petit jugava a futbol amb els amics quan sortia de l'Escola Les Planes. Un univers gegant englobat en només 50 metres.

El Barça seguirà un any més sense la corona d’Europa. La seva relació d’amor odi va fer-se més evident des d’un misticisme que no ho acaba d’explicar tot. La derrota en la final de la final four de Colònia contra el Kiel (33-28) fa que els fantasmes del passat siguin una pintoresca legió que s’instal·larà al Palau Blaugrana fins a la disputa de l’edició del 2021. El guió tipus va tornar a quedar fet miques. La candidatura dels arguments més concisos va ser millor. La reconstrucció va poder amb el projecte en majúscules, el millor de les dues temporades, els trams de regularitat i el de la plantilla feta a dit i les 22 victòries consecutives en la màxima competició continental. “Cada vegada passa el mateix. Ja no sabem què fer. Ja està. Sempre passa el mateix. Cada dia treballem per això. Fem el mateix handbol d’Europa i no la podem guanyar. Ara hem de classificar-nos per a la propera edició de la Champions, tornar aquí i mirar d’aconseguir que la situació sigui diferent”, comentava Aitor Ariño en zona mixta, eixugant-se les llàgrimes amb la samarreta per poder fer la radiografia.

El Barça d’handbol jugarà avui la final de la Lliga de Campions a l'eliminar el París Saint-Germain (37-32) i recuperar el senderi esportiu que havia perdut en les últimes edicions. La cita contra el Kiel (20.30 h, Esport3) apunta a una gran final. Els millors en el millor partit. Punt. Finalment, no va haver-hi ahir crònica d’una mort anunciada, que sonava a cantarella recurrent. L’equip de Xavi Pascual va deixar enrere la barrera psicològica de la primera jornada, tombant el precedent del KO del 2018, en una segona part que encara es recorda al Palau Blaugrana. Els deures, els més elementals, ja s'han fet. L'obligació del Barça era arribar a la final i fer bons els arguments de la fase regular per aixecar la desena Champions de la seva història.

El Barça seguirà jugant la Lliga i la Copa Asobal malgrat la decisió de la secció d’abandonar l’Associació de Clubs d’Handbol (Asobal). El club blaugrana, gran potència de l’handbol estatal amb 27 títols de Lliga, els 10 últims de manera consecutiva, va anunciar el 30 de juny la seva decisió d’abandonar l’Asobal per mostrar així el seu rebuig a la gestió del president, Adolfo Aragonés. No ha sigut l’únic club, ja que també ha marxat el Ciutat de Logronyo. I cinc clubs més, el Bidasoa, l’Anaitasuna, l’Osca, el Benidorm i el Fraikin Granollers, van demanar en una carta la dimissió del president, reelegit el passat 7 de març per un nou mandat de quatre anys. L’equip vallesà de moment no ha abandonat l’Asobal, tot i que també ha mostrat la seva disconformitat per la falta de transparència i informació durant el període de confinament per la pandèmia del coronavirus. L’Assemblea de la Reial Federació Espanyola d’Handbol va aprovar el passat 13 de juny la proposta del Barça i el Bidasoa d’eliminar el requisit de ser membres de l’Asobal per disputar la Lliga. “Si el president hagués dimitit no ens en hauríem anat, perquè l’Associació té viabilitat i es podria impulsar un projecte més creïble. No vam tenir resposta a aquella carta i tot va anar a pitjor. Era una decisió complicada, però vam avisar que la prendríem”, ha explicat David Barrufet, responsable de l’handbol blaugrana.

La Lliga de Campions d'handbol haurà d'esperar fins al desembre per coronar el nou campió vigent. La pandèmia per coronavirus ha fet que es posposi la mística del desplaçament a la final four, que es disputa religiosament a Colònia. Havia de ser el cap de setmana del Barça de Xavi Pascual per rematar un rendiment mil·limètric i posar el comptador a zero. Aquest diumenge es compleixen cinc anys de l'última conquesta del títol continental i de la culminació del projecte més ambiciós de la història de la secció.

Nikola Karabatic viu en una pausa competitiva incòmoda (Nis, Sèrbia, 1984). El coronavirus el deixa a les portes de l'últim cicle amb Les Experts i d'un últim gran contracte. El millor jugador de la història parla a l'ARA del futur, de l'etapa al Barça i de la transició de Les Experts. Verbalitza amb la naturalitat habitual una alternativa sensata a la posició jordaniana de l'èxit com a obligació moral.

Raúl Entrerríos (Gijón, 1981) estava a uns quants partits de retirar-se. Havien de ser quatre mesos per recuperar la Lliga de Campions i rematar la temporada del ple de títols amb els Jocs de Tòquio. La pandèmia del coronavirus ha fet caure el castell de cartes. De la melancolia dolça de la transició a l'espiral de dubtes. El capità de la selecció espanyola acaba contracte amb el Barça aquest estiu i ara estudia les diferents alternatives per mantenir l’aspiració de ser olímpic el 2021. L’handbol somriu.

La Copa del Rei torna a ser del Barça, fent bons els tòpics endèmics de l'handbol estatal i l'anàlisi cíclica de la prèvia. La Caja Mágica ha vist una nova exhibició de l'actual rei de copes, que n'acumula set de manera consecutiva, un total de 24. L'emoció del format del KO només passa per un terrabastall i el Benidorm no ha sigut capaç de forçar-lo. Només ha tingut ritme de finalíssima en els primers 15 minuts.

Després de desfer-se als quarts de final del Fraikin Granollers en el derbi català de la Copa del Rei, el Baça d’handbol tampoc va fallar dissabte contra l’Ademar de Lleó (34-23) i s’enfrontarà al sorprenent Benidorm a la final, que va superar el Liberbank Cuenca a la pròrroga (27-28).

El Barça d'handbol es va classificar sense patir per a les semifinals de la Copa del Rei que es disputa a la Caja Mágica de Madrid. El conjunt blaugrana es va desfer sense miraments del Fraikin BM Granollers (42-27) en un derbi català sense gaire història i s'enfrontarà a l'Ademar de Lleó aquest dissabte al vespre a les semifinals (20.45 h, Esport3).

La Copa del Rei és una excepció en l'ordre de l'handbol espanyol. Aquí sembla que el Barça mana, per cadena d'obvietats, però una mica menys. El format d’eliminatòries alimenta les teories de l’especulació i fa créixer les opcions de la resta dels equips. Es confia en la suma de circumstàncies per batre els blaugranes a partit únic. Cal acostar-se a l’excel·lència pròpia, ofegar la tàctica i la rotació i comptar amb un punt de relaxació blaugrana que no els faci entrar en joc. Semblen massa variants per a una equació que s'ha acostumat a acabar amb la mateixa fotografia.

El Barça d'handbol va tancar aquest cap de setmana la fase de grups de la Lliga de Campions. El duel contra el Pick Szeged de Juan Carlos Pastor va servir per demostrar-se que l'etiqueta de favorit té un fonament pràctic (30-28). L'equip va tenir la seva particular revenja després de caure en la primera jornada a la pista del club hongarès. Xavi Pascual ja pensa en els quarts de final, evitant el doble enfrontament de vuitens. Aquestes són les claus del primer tram de la competició continental:

El Barça d'handbol va aconseguir diumenge el primer gran objectiu de la temporada amb la classificació per als quarts de final de la Lliga de Campions. La victòria solvent a la pista del Celje (25-37) va donar-li matemàticament el liderat del grup a falta de la que, en principi, havia de ser la jornada decisiva, amb la visita del Pick Szeged al Palau Blaugrana. Hi ha tres detalls del partit d'aquesta setmana que destaquen especialment.

Timothey N’Guessan (1992, Massy) representa el gremi de cracs sense ostentacions. Les guerres mediàtiques no poden definir el valor d’un professional. La seva absència de l'Europeu per decisió tècnica és una anècdota que convida a una reflexió profunda. El campió del món reivindica el seu estatus amb un gen multitasca que afiança la rotació del Barça d’handbol. Avui parla a l’ARA abans de visitar el Celje (17.00 h, Esport3) en el primer match ball per assegurar el liderat a la Lliga de Campions.

El Barça Lassa d'handbol va golejar aquest cap de setmana el Zagreb quan falten només tres jornades per a l'últim partit de la fase de grups (32-23). Els blaugranes van reforçar la seva primera posició aprofitant la victòria del Pick Szeged contra el PSG, que s'allunya del liderat. Hi ha tres situacions del duel que es va viure al Palau que van destacar especialment:

El retorn a les pistes de Casper Mortensen reforça el monopoli esportiu que ha sabut construir el Barça d’handbol amb una teranyina d’encerts. El 6, un superclasse, va tornar a liderar el cap de setmana les transicions blaugranes en la golejada al Zagreb, aparcant una baixa que ha mutat en serial i que s’ha allargat els últims 14 mesos, des del Mundial del 2019. “Dinamarca pot ser campiona del món, però la seva gestió de la lesió de Mortensen ha sigut una merda”, deia fa un any Xavi Pascual, abans d’estrenar-se la segona volta de la temporada. L’speech va ser la primera fotografia del conflicte.

El Barça d'handbol ha fet aquest diumenge un pas més en el seu camí cap al liderat de la fase de grups de la Lliga de Campions. La victòria a la pista de l'Elverum ha sigut una prova d'exigència (26-30). Els blaugranes l'han superat per ofici i reforcen la seva condició de líder en solitari després de l'empat del Pick Szeged. El Terningen Arena és una de les pistes trampa del circuit. El París Saint-Germain es va endur els dos punts in extremis (22-25). Hi ha tres situacions del joc que han destacat especialment:

Aleix Gómez (1997, Sabadell) és un talent irreverent que recorda que l'handbol també és un joc d'orfebreria. Fa onze dies va decidir la final de l'Europeu contra Croàcia reinterpretant els límits del hold my beer: empat 20-20, minut 58:30, penal i gol amb efecte. El seu fort-fluix ja és patrimoni d'un Barça que celebra la irrupció de l'últim escollit. Té una visió molt sensata de la professió d'esportista. Avui es pren un cafè amb l'ARA per parlar de privilegis, metes i prioritats en la seva tercera temporada a l'elit.

Víctor Tomás deixa l'handbol. L'anunci de la seva retirada al final d'aquesta temporada per un problema cardíac va fer emmudir ahir la sala de premsa de la Ciutat Esportiva Joan Gamper. El Barça va posar en marxa un compte enrere sense fil musical. Si es classifica per a la final four de Colònia, l'adeu serà el 31 de maig al Lanxess Arena, a dues victòries de tornar a aixecar el títol de la Lliga de Campions com el 2015, i posar la pedra angular d'un ple de títols per sempre. L'extrem dret té el privilegi enverinat de construir-se un acte final a mida.

Víctor Tomàs ha anunciat aquest dilluns que deixarà l'handbol en actiu a final de temporada per un problema cardíac. El capità del Barça posarà punt final a tota una vida al Palau Blaugrana, una decisió obligada per prevenir una situació irreversible que l'afectaria directament en la seva vida rutinària. "Se m'ha detectat un problema cardíac que s'està complicant. Si li segueixo demanant al meu cor que mantingui el ritme, podria arribar al punt de no poder fer una vida normal, com jugar amb els meus fills o anar amb bicicleta. És per aquest motiu que vull comunicar que em retiraré de l'esport professional a final de temporada", ha anunciat en un acte a la sala de premsa de la Ciutat Esportiva Joan Gamper, al costat del president Josep Maria Bartomeu i davant d'una representació àmplia de tota l'estructura professional blaugrana, des d'Éric Abidal fins a Pierre Oriola i Andreu Plaza, al capdavant d'una comitiva del futbol sala i els jugadors i tècnics del primer i el segon equip professional d'handbol.