El govern aragonès ha demanat una cessió de cinc taules de Sixena exposades actualment al Museu de Lleida per a la mostra temporal Joies del Renaixement a l'Aragó. Segons ha pogut saber l'ACN, es tracta de quatre peces que formaven part de l'antic retaule major del monestir aragonès amb les figures de Sant Pau, Sant Pere, Sant Ambròs i Sant Agustí —l’autoria de les quals s’atribueix al conegut com a Mestre de Sixena— propietat de l'equipament lleidatà. La cinquena talla, Jesús entre els doctors de la llei, és del MNAC, però està cedida en dipòsit al Museu de Lleida. El centre descarta la cessió per motius tècnics, ja que es "desmantellaria" la col·lecció permanent i s'alteraria el discurs, i desvinculen la decisió del conflicte per l'art que fa anys que cueja.

El lletrat de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, Jorge Español, ha anunciat aquest dimarts que interposarà una querella contra el director del MNAC, Pepe Serra, per unes afirmacions referides al procés d’execució de la sentència que ordena la devolució a l'Aragó de les pintures murals de Sixena.

El Tribunal Suprem ja va determinar que la Generalitat no era la propietària dels béns originaris del monestir de Sixena que havia comprat als anys vuitanta i noranta. Les vendes van ser declarades nul·les perquè, segons la justícia espanyola, les monges no estaven autoritzades a fer aquest tipus d’operacions. Aquestes obres, prop d'un centenar, s’exposaven al MNAC i al Museu de Lleida fins que els tribunals van ordenar-ne la sortida. Queda pendent, però, la reparació econòmica a la Generalitat, que va pagar uns 50 milions de pessetes (300.000 euros) per comprar.

Fa molts anys que el litigi sobre les pintures murals del monestir de Sixena està present als mitjans de comunicació. Un debat que s’ha accentuat des que el maig passat el Tribunal Suprem va confirmar la condemna que obligava el MNAC a retornar els frescos al seu lloc d’origen. La polèmica s’ha enverinat políticament i el soroll ha devorat els matisos. Diumenge, el 30 minuts de TV3 va aprofundir en el contenciós entre el govern de l'Aragó i el de Catalunya amb un reportatge periodístic excel·lent, en el contingut i en les formes, que aprofundia en el cas i en facilitava una millor perspectiva. Sixena, pintures sentenciades permetia entendre les claus del conflicte i els seus detalls. Comptava amb les veus principals autoritzades de totes dues bandes i els espectadors podien valorar els arguments sense intermediaris ni interpretacions interessades. Els experts en art hi afegien les consideracions imprescindibles que justifiquen la complexitat d’aquest cas. El reportatge era molt clar i revelador en la perspectiva històrica, amb l’aval d’imatges i documents que desmentien teories i conspiracions sobre espolis i robatoris. També era molt honest a l’hora d’exposar els arguments confrontats dels especialistes en conservació de patrimoni.

Al nivell de reconeixement mundial que acaba d’obtenir Rosalía no s’hi arriba si no és amb un gran talent, amor per l’ofici i moltes hores de feina. Després d’uns èxits que hauria pogut allargassar, Rosalía ha arriscat, ha portat el pop a nous límits i ha aconseguit el 10 de la crítica i el públic.

El president de l’Aragó ha dit aquestes paraules sobre les obres de Sixena: “La sentència s’executarà de grat o per força”. Deunidó, la frase que ha deixat anar, mentre el MNAC manifestava “la incapacitat tècnica de dur a terme l’operació en el termini establert per la llei d’enjudiciament civil”.

Un homínid agafa un os de terra i el llança a l’espai. Un salt de 4 milions d’anys. El futur és aquest os fet nau sideral allà dalt. L’inici de 2001: una odissea de l’espai va passar de veritat al monestir de les Avellanes. Avui, les capitombes espai-temps no paren de donar voltes. Stanley Kubrick ja vol sortir del taüt.

Les pintures murals de Sixena es van salvar la tardor del 1936 després d’un vàndal intent de destrucció per part d’una columna anarquista. Les van rescatar tècnics catalans amb l’ajut de gent del poble, amb l’historiador de l’art i arquitecte Josep Gudiol al capdavant. Gudiol treballava per al Servei de Monuments de la Generalitat i havia aconseguit finançament per a l’operació directament del conseller Ventura Gassol, saltant-se el criteri del seu cap, Jeroni Martorell, que havia anul·lat les operacions a la Franja de l’Aragó perquè a l’inici de la guerra dos joves col·laboradors del Servei havien estat assassinats per les milícies llibertàries.

Aquests dies s’està parlant molt de la sentència del Tribunal Suprem que disposa el retorn a l’Aragó de les pintures de la sala capitular de Sixena, obres que es troben des de fa quasi noranta anys a Catalunya. Tothom es planteja què cal fer, i el president de la Generalitat de Catalunya respon que caldrà acatar el que acordin els tribunals, però alhora vol evitar que les pintures prenguin mal. Hi ha veus solvents de l’àmbit museístic internacional, alarmades, que consideren impossible el trasllat de les pintures sense que es deteriorin. Comparteixo aquests punts de vista, però tot fa pensar que no seran suficients per frenar el trasllat. El cert és que els tribunals aragonesos faran el possible per no aturar l’execució, i més encara actuaran les autoritats aragoneses, les quals, sigui dit de passada, no estan en condicions d’assegurar unes condicions correctes del monestir de Sixena per no perjudicar les pintures.

Xoc d'arguments entre els conservadors d'art catalans i aragonesos sobre el trasllat de les pintures murals de Sixena, després de la sentència del Tribunal Suprem que obliga a tornar-les al monestir de Vilanova de Sixena. La consellera d'Educació, Cultura i Esports del govern de l'Aragó, Tomasa Hernández, va afirmar divendres en declaracions a TV3 que "no hi ha risc" de malmetre les peces en l'operació de treure-les del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i portar-les a Sixena.

Comparar el cas de l'art de Sixena amb el de Taüll ens ajuda a entendre el que és una nació. En totes dues situacions, pintures murals que adornaven les parets d'esglésies pirinenques a principis del segle XX van ser arrencades amb la tècnica de l'strappo i dutes a un museu per salvaguardar-les. A diferència dels tresors del British Museum o del Louvre que provenen d'antigues colònies espoliades, aquí tot s'hauria perdut si no fos per les institucions catalanes. Però ara l'Aragó exigeix que les pintures retornin malgrat el risc de danys irreparables, mentre que els habitants de la vall de Taüll estan perfectament contents amb el joc que s'estableix entre les rèpliques que tenen a les seves esglésies i l'exposició de les sales del Romànic del MNAC (on, per cert, tenen l'entrada gratuïta). Com és que ningú de Taüll demana el retorn dels originals?

El conflicte atàvic Espanya-Catalunya consisteix en el fet que a Catalunya se li atribueix una identitat espanyola d’intensitat variable, que decideix Espanya en funció dels seus interessos i el seu humor polític de cada moment històric, amb els quals regula èpoques de més drets i etapes de més obligacions, sempre des de la més estricta vigilància que Catalunya no surti de mare.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que respecta la sentència del Tribunal Suprem que ordena al Museu Nacional de Catalunya (MNAC) tornar les obres de Sixena a l'Aragó. En declaracions des de Kobe, on està de viatge oficial pel Japó, recollides per l'Agència Catalana de Notícies, Illa ha dit que no vol "obstruir" l'aplicació de la sentència. "El marc de la sentència és el que és", ha dit el president, que ha afegit que ara cal "mirar endavant" perquè "hi ha una sentència i és així".

El que ha decidit el Tribunal Suprem sobre les pintures de Sixena que són al MNAC és una irresponsabilitat patrimonial. Les pintures són com un malalt que no està en condicions de moure’s.

El calendari judicial del 2023 serà intens per a la política catalana. La primera cita serà la resolució de les qüestions prejudicials del Tribunal de Justícia de la Unió Europea el 31 de gener, que determinaran el futur de l’expresident Carles Puigdemont. A partir del mes de febrer tindrà lloc el judici a la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, i en els pròxims mesos també seurà al banc dels acusats el sottogoverno del 2017 per l’1-O. Fins i tot es podria encabir en aquest 2023 el judici pel cas Pujol i el 3% de CDC. Però aquest dimecres encara s’ha afegit una nova carpeta a tota aquesta seqüència: el cas de l’exconseller Lluís Puig per les obres de Sixena.

El jutjat número 1 de Barbastre va ordenar, a finals del desembre passat, el lliurament a l'Aragó abans del 15 de febrer de les 111 obres de les parròquies de la Franja que hi ha al Museu de Lleida. Aquest divendres, tres dies abans del final del termini, el jutjat va acceptar la intervenció de la Generalitat de Catalunya i li va donar cinc dies hàbils per formular al·legacions. Calia, per tant, respectar "un nou calendari de lliurament".

L'exconseller de Cultura Santi Vila ha declarat aquest dimecres com a investigat als jutjats d'Osca pel litigi per les obres del monestir de Sixena. A Vila l'acusen de desobediència i prevaricació per no haver traslladat a l'Aragó les obres que eren al Museu de Lleida. Segons fonts judicials consultades per l'ARA, l'exconseller ha assegurat que en tot moment van actuar de manera imparcial i d'acord amb la llei catalana de patrimoni i la de museus. Vila ha assegurat que després de la sentència van enviar totes les obres del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a l'Aragó –excepte les pintures murals, que no es van tocar per risc que es fessin malbé– i ha al·legat que si no es va fer el mateix amb les del Museu de Lleida va ser per mantenir la unitat de la col·lecció, un dels preceptes que estableix la legislació catalana.

El govern d'Aragó ha editat un llibre amb el títol 'Tejidos de vecindad' i l'ha enviat de regal de Nadal a tots els alcaldes dels municipis lleidatans que limiten amb la seva comunitat. Segons explica el diari Segre, aquest llibre pretén recordar i estrènyer els vincles històrics entre l'Aragó i Catalunya, en ple Procés i després del polèmic trasllat de les obres de Sixena.

El grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) demanarà al ple de l'Ajuntament de Barcelona d'aquest divendres que el govern de la ciutat "defensi amb determinació la permanència al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) de les pintures murals de Sixena" adquirides per la Generalitat. En un comunicat, ERC ha explicat que demanarà al consistori que protegeixi les 40 pintures del segle XIII exposades al MNAC i ha al·legat que en aquest museu "tenen les millors condicions de protecció i conservació".

El cas de les obres d’art de Sixena és una metàfora feridora del que és l’estat espanyol i del que suposa per als catalans. Les obres finalment van sortir del Museu de Lleida protegides per la Guàrdia Civil. Per la força. Al darrere hi ha la decisió d’un jutge de primera instància, l’article 155 i una història cuinada a foc lent en què s’entrecreuen les idees de sectors profundament reaccionaris de la jerarquia eclesiàstica espanyola i la reconfiguració de l’espanyolisme més recalcitrant i autoritari que el PP, amb l’ajuda indispensable del PSOE, han conreat els darrers 20 anys.