Feia temps que Alejandro Fernández aspirava a assumir la presidència del PP català. I el moment li ha arribat quan el partit està en les seves hores més baixes. El nou president dels populars catalans té el repte de fer ressuscitar a Catalunya un Partit Popular a qui Ciutadans se li ha menjat bona part del seu terreny electoral. Aquest matí, el partit l'ha elegit com a nou president dels populars catalans. En total, uns 750 compromissaris estaven cridats a participar en el congrés extraordinari que servirà per rellevar Xavier García Albiol i ratificar Fernández com a nou líder del partit.

Un cop investit Mariano Rajoy gràcies a l'abstenció de la bancada socialista i l'anunci de Pedro Sánchez de deixar l'acta del partit, el PSOE comença una nova guerra per liderar el partit. Però la gestora vol dilatar aquesta batalla al màxim perquè la 'baronessa' andalusa, Susana Díaz, pugui reconstruir la seva imatge després del cop a Ferraz. Un dels seus homes a Madrid, el nou secretari general del partit socialista, el diputat malagueny Miguel Ángel Heredia, ja ha avançat aquest diumenge que la data que decidirà "el futur" del partit l'escollirà la comissió gestora i ha assegurat que se celebrarà "sense urgència".

Només acabar el comitè de govern, els crítics d’Unió van expressar la seva voluntat de demanar un congrés extraordinari que determini dues coses: si el partit s’ha de presentar per separat de CDC i si cal portar la independència al programa. "Ja ens estem activant, això ha d’anar ràpid", assenyalen fonts dels sobiranistes, que amb els estatuts a la mà indiquen tres maneres de forçar-lo: a petició del comitè de govern –complicat–, a petició de més d’un 25% dels afiliats del partit –més factible, tenint en compte els resultats de la consulta interna– i per acord de tres assemblees intercomarcals.

Un miler de compromissaris es reuniran aquest dissabte a Sitges per celebrar un congrés extraordinari d'Unió que servirà per reformar els seus estatuts i incloure, entre d'altres qüestions, la possibilitat de celebrar primàries per escollir els candidats. Serà el consell nacional del partit qui haurà d'elaborar-ne el reglament. La comissió redactora de la ponència també preveu la limitació a tres mandats en càrrecs interns i també públics, tot i que també es preveu la possibilitat de continuar si hi ha un consens de l'agrupació o la intercomarcal que proposa el candidat. L'equip redactor encara està negociant algunes desenes d'esmenes que encara queden vives. El president del consell nacional d'Unió, Ramon Espadaler, ha apuntat que el partit vol aprofitar el mandat de reforma dels estatuts com "una oportunitat per fer un partit amb més qualitat democràtica, més proper, més obert a la ciutadania, perquè la distància entre la ciutadania i els partits es fa més gran". La intenció és fer un partit "més transparent i més permeable", ha continuat Espadaler.

Unió de Joves, la branca juvenil d'Unió, ha presentat una sèrie d'esmenes als nous estatuts de la formació que, entre d'altres aspectes, proposen limitacions de càrrecs públics dels membres de la formació i que la candidatura a president del comitè de govern es voti de forma uninominal. La direcció del partit liderat per Josep Antoni Duran i Lleida va fer una proposta dels nous estatuts, que s'hauran d'aprovar en un congrés extraordinari el 22 de febrer després de la negociació d'un centenar d'esmenes vives.