Cristóbal Montoro, el ministre d'Hisenda més longeu de la història –va ocupar el càrrec amb José María Aznar de president del 2000 al 2004 i amb Mariano Rajoy del 2011 al 2018), està imputat juntament amb 27 persones per presumptes delictes de suborn, frau contra l'administració pública, prevaricació i tràfic d'influències, entre d'altres, per la seva suposada relació amb alts càrrecs amb el despatx que ell mateix va fundar, Equipo Económico.

Que els ciutadans més rics no paguen gaires impostos és una conclusió a la qual s'arriba fent un simple cop d'ull a la majoria d'estudis sobre fiscalitat a Catalunya, a Espanya i al món. Ara bé, sembla que la situació comença a virar i que els governs d'arreu del planeta deixen enrere les idees de dècades passades que abaixar la tributació era positiu, per centrar-se en corregir unes desigualtats que els últims anys han anat a més.

Pimec, la patronal catalana que representa les petites i mitjanes empreses (pimes), ha demanat una retallada de l'impost de societats per a aquestes empreses aprofitant que el Congrés dels Diputats l'ha de reformar pròximament, segons un comunicat de l'organització empresarial.

¿Paguen prou impostos els rics? ¿I les famílies més pobres? ¿I les empreses? ¿Cal canviar el model fiscal a Espanya? Aquestes preguntes recurrents són algunes de les que intenten respondre els tècnics del ministeri d'Hisenda José María Mollinedo i Carlos Cruzado amb un nou llibre provocativament titulat Los ricos no pagan IRPF (Capitán Swing).

El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional la reforma de l'impost de societats implementada pel govern del PP el 2016, quan el ministre d'Hisenda era Cristóbal Montoro, perquè considera que un tribut que afecta el deure de contribuir a les despeses públiques no es podia modificar en aspectes essencials mitjançant un reial decret.

Les grans multinacionals del planeta ja han de pagar més impostos, com a mínim a la Unió Europea: l'1 de gener era la data límit marcada per Brussel·les perquè els 27 estats membres adaptessin la seva legislació a l'acord internacional que situa al 15% el mínim que han de pagar les corporacions d'abast global en impost de societats. No obstant això, Espanya no ha complert el termini marcat per la UE i encara no ha modificat la llei, tot i que el ministeri d'Hisenda ha publicat un primer esborrany de la norma.

La coneguda empresa de comerç electrònic Amazon no va pagar durant el 2020 cap euro d'impost de societats en vuit països europeus, entre els quals Espanya, on va facturar en total més de 44.000 milions d'euros. Com ho va fer? Doncs tributant només a Luxemburg, on està radicada l'empresa matriu de les filials europees. Aquesta és una pràctica legal però clarament injusta, ja que priva als estats on es produeix una bona part de l'activitat econòmica d'obtenir recursos via impostos. I, al contrari, aquests diners es concentren en països amb tributació baixa, com ara Luxemburg, que practiquen aquest dúmping fiscal. Això és el que pretén evitar l'acord de 136 països que representen el 90% del PIB mundial per aplicar un mínim d'impost de societats del 15% per a les multinacionals amb una facturació superior a 750 milions d'euros.

El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei d'start-ups, que preveu un seguit de mesures fiscals, entre les quals hi ha la reducció del 25% al 15% de l'impost de societats per a aquest tipus d'empreses. La rebaixa també s'aplicaria a la renda de persones no residents a Espanya. La normativa, que encara s'ha d'aprovar al Congrés i al Senat, té com a objectiu fomentar la creació i implantació d'aquestes empreses a Espanya.

Un total de 130 països han tancat l'acord per a una reforma fiscal internacional que inclou un mínim del 15% per a l'impost de societats a escala global, ha informat aquest dijous l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) en un comunicat.

Analistes i polítics parlen d'un momentum per abodar a nivell mundial el debat sobre les pràctiques fiscals de les grans multinacionals, sobretot després de l'arribada de Joe Biden a la Casa Blanca, i de la necessitat d'impulsar unes economies molt tocades pel coronavirus. Però Brussel·les no s'atreveix a fer el primer pas i continua esperant que es desencalli la qüestió en el si de l'OCDE, on l'expectativa d'un acord polític de mínims està fixada per a aquest estiu. La Comissió Europea està a l'aguait, però no serà fins al 2023 que presentarà la seva proposta particular per harmonitzar el càlcul de l'impost de societats a nivell europeu. Abans, convertirà l'acord de mínims de l'OCDE en directiva europea perquè s'apliqui sense fissures arreu de la Unió.

Grifols, l’única empresa de l’Íbex-35 que manté la seu social a Catalunya, va pagar l’any passat 122,6 milions d’euros en impost de societats, el tribut que grava els beneficis empresarials. Però d’aquests diners tan sols es van pagar a Espanya 3,1 milions, segons consta a l’informe anual del 2019 publicat per la mateixa companyia. Tot i que la multinacional no especifica quin era el seu benefici abans d’impostos a Espanya, el benefici net va ser de 29,7 milions i, per tant, el tipus efectiu pagat va rondar el 10%. Això queda lluny del 25% que estableix el tipus nominal de l’impost de societats, fet que possiblement es deu a les deduccions que les empreses es poden aplicar per qüestions com la recerca o la creació d’ocupació, entre d’altres. Consultada per l’ARA, però, la companyia no ha volgut aclarir-ho.

Una de freda i una de calenta. El Tribunal Constitucional ha declarat il·legal el reial decret que permetia el truc comptable amb el qual el govern espanyol va elevar artificialment la recaptació de l'impost de societats des del 2016, però això no significa que la norma deixi d'estar en vigor.

El setembre del 2016 el govern espanyol estava desesperat per rebaixar el dèficit públic. Pressionat per Brussel·les després de diversos anys d'incompliments, l'executiu es va treure de la màniga un invent d'última hora: exigir a les empreses que paguessin anticipadament per l'impost de societats més diners dels que ja pagaven.

El Tribunal Constitucional ha admès aquest dimarts a tràmit la qüestió d'inconstitucionalitat sobre el règim de pagament fraccionat de l'impost de societats. El TC ha acceptat la petició de la sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional, que va detectar certs elements potencialment inconstitucionals en el decret llei aprovat pel govern espanyol el 2016 i posteriorment convalidat pel Congrés.

La Comissió Europea ha conclòs de manera "preliminar" que el sistema tributari d'Espanya amb els seus ports representa un avantatge fiscal. Brussel·les reclama que apliqui l'impost de societats a aquestes infraestructures perquè l'exempció és "un avantatge selectiu que pot vulnerar les normes de la Unió Europea" sobre ajudes estatals.

Més de la meitat de les 630.000 empreses que operen a Catalunya són treballadors autònoms, segons dades de l'1 de gener del 2018 recollides per l''Informe d'estructura empresarial de la Generalitat'.

L'any 2016 les grans empreses només van tributar a un tipus efectiu del 6,14% sobre el resultat comptable a l'impost de societats, una xifra que suposa un 7,54% menys que l'any anterior, el 2015. La resta d'empreses, en canvi, van haver de tributar a un tipus del 15,4%, gairebé deu punts més que les grans companyies. Així, el conjunt de societats espanyoles va tributar, de mitjana, al 10,18%.

El ministeri d'Hisenda i Funció Pública preveu batre aquest any el rècord de recaptació tributària del 2007 gràcies al fet que tots els impostos, excepte el de societats, aconseguiran uns ingressos històrics. D'acord amb el document 'Estratègia de política fiscal' publicat per Hisenda, la recaptació prevista per a aquest any arriba als 202.593 milions d'euros, fet que suposa un 7,8% més que en l'estimació del 2016 i implicarà superar, una dècada després, el rècord de 200.676 milions anotat el 2007 abans de l'esclat de la crisi.

El mètode que el govern de Mariano Rajoy ultima per garantir i facilitar el retorn dels diners de les clàusules terra als usuaris passa pel control del ministeri d'Hisenda, segons ha explicat aquest dijous el titular d'aquest ministeri, Cristóbal Montoro, que ha indicat que Hisenda tindrà un paper de control de la devolució de les clàusules per analitzar-ne les possibles implicacions fiscals.