L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), titular del servei de subministrament d'aigua potable, ha aprovat la licitació per instaurar un model de gestió privada als municipis de Cervelló, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló, Molins de Rei, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Cugat del Vallès i Tiana. Serà un contracte que s'allargarà durant 25 anys i superarà els 1.000 milions d'euros, cosa que la convertirà en una de les licitacions públiques més importants de Catalunya.

Gairebé la meitat de la població de Catalunya -uns 3,4 milions de persones- viuen concentrades a l'àrea metropolitana de Barcelona. Això fa que, en els 636 quilòmetres quadrats dels 36 municipis que en formen part, el mercat de l'habitatge estigui molt tensionat. En els últims anys, els preus de l’habitatge han crescut molt per sobre del que poden assumir la majoria de llars. El resultat és evident: cada vegada més famílies tenen dificultats per accedir a un habitatge digne i mantenir-lo.

Al passeig fluvial del Besòs, el moviment és constant. Hi ha gent que hi passeja, que hi corre i que hi va amb bicicleta. Anys enrere, però, el panorama era un altre: el riu estava envoltat per un espai degradat i poc accessible, que donava l’esquena a la ciutadania i convertia la zona en una de les més vulnerables del territori metropolità.

El percentatge de productes catalans comercialitzats a Mercabarna era del 53% l’any 1988, mentre que el 2023 va ser només del 15%. Aquesta xifra, que apareix en un estudi presentat aquest dijous per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, resumeix a la perfecció la dificultat que té la població metropolitana de Barcelona per trobar productes frescos i de qualitat a prop de casa. De fet, la gran majoria dels habitants d'aquesta gran conurbació urbana (88,65%) viuen en zones on l’oferta alimentària principal són productes ultraprocessats i amb escassa presència d’opcions fresques o saludables.

La falta d'habitatge assequible no només preocupa a Barcelona. També afecta la seva àrea metropolitana, on la impossibilitat per trobar pis a un preu acceptable s'estén com una taca d'oli. Amb un mercat immobiliari disparat, la capital catalana i els 35 municipis que l'envolten només disposen d'un 1,8% de lloguer social, una proporció que l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) fa anys que treballa per incrementar i intentant reactivar un sector que es va encongir arran de la bombolla immobiliària i la crisi econòmica que la va seguir. "Estem en el 20% del que es produïa abans", remarca el gerent de l'AMB, Ramon Torra.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha posat en marxa la campanya de sensibilització “Al bus, cap abús” per prevenir i combatre agressions i abusos sexuals al transport públic. Sota el lema "Davant d'un acte d'assetjament L.A.G.E.N.T. del bus actuem”, la iniciativa pretén implicar els usuaris, sobretot els dels autobusos, perquè si detecten conductes inapropiades alertin de la situació.

És la primera persona al món que ocupa una càtedra específica sobre la bicicleta en una universitat, a Gant. Meredith Glaser (Califòrnia, 1982) és doctora en planificació urbanística per la Universitat d'Amsterdam, ciutat on viu des de fa quinze anys, i directora de l'Urban Cycling Institute. "Vaig créixer amb el cotxe com el rei del transport i arribar aquí va sacsejar el meu món: mai més he tingut cotxe", assegura. Aquesta investigadora i experta en planificació ciclista assessora el govern flamenc i afirma que cal "redistribuir l'espai del carrer". Fa uns dies va fer una xerrada, de la mà de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), per impulsar l'ús de la bici a la "gran Barcelona".

Antonio Balmón (Barcelona, 1960) és des de fa 21 anys l'alcalde de Cornellà de Llobregat. També és vicepresident executiu de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Atén l'ARA en ple debat sobre el futur de la regió metropolitana.

L'1 de gener del 2025 era una data assenyalada al calendari dels veïns de l'àrea metropolitana de Barcelona. Després de mesos a mig gas, sis zones de baixes emissions (ZBE) començaven a funcionar a ple rendiment i, per tant, amb multes. És el cas de Sant Boi de Llobregat, Cerdanyola, Sant Joan Despí, Gavà i Viladecans. En aquestes ciutats, els veïns amb cotxes contaminants poden circular pels barris afectats un màxim de 24 dies l'any si hi estan registrats, però, si superen aquest llindar i no acrediten cap circumstància especial, com baixos nivells de renda o necessitats de transport per motius sanitaris, són multats. Només hi ha una excepció: Cerdanyola ha decidit eximir tots els veïns empadronats de les multes durant els pròxims tres anys. Ara, altres municipis seguiran el mateix camí.

L'economia de Barcelona i la seva àrea metropolitana creix a un bon ritme gràcies, en bona part, a l'impuls dels sectors tecnològics i la captació d'inversió en innovació, segons un informe elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) presentat aquest dimarts. Les dues entitats han tret pit de la tendència positiva del creixement a l'AMB i han negat que la capital catalana es trobi en una situació de decadència davant Madrid.

La bicicleta pública metropolitana ja pedala en 15 municipis metropolitans. Un any i escaig després de posar-se en funcionament, el color vermell ataronjat i blau marí de l'AMBici ha arribat a tot el territori metropolità on s'havia previst desplegar. Amb 200 estacions i prop de 2.300 bicicletes 100% elèctriques, el servei és titularitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i funciona a l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Molins de Rei, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels.

Des de fa anys, aconseguir accedir a un habitatge digne al territori metropolità i fer-ho a un preu assequible és molt difícil. De fet, diversos estudis assenyalen la metròpolis de Barcelona com un dels indrets d'Espanya on hi ha un desajust més gran entre la demanda, l'oferta i el preu de l'habitatge. Aquest panorama és el resultat d'un munt de circumstàncies adverses: des de l'escassetat d'habitatge construït a la zona fins als efectes d'una crisi econòmica que encara cueja.

La ciutadania que decideix desballestar el seu cotxe contaminant té dret a viatjar de forma gratuïta en transport públic durant tres anys. Això és el que permet la T-Verda, el títol de transport que l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va impulsar ara fa set anys amb un objectiu clar: reduir la contaminació facilitant el canvi del vehicle privat al públic, millorar la qualitat de l'aire de la metròpolis i oferir una alternativa real davant de les restriccions de circulació de vehicles contaminants a les zones de baixes emissions (ZBE). 

Els més d'onze milions de persones que cada any gaudeixen de la costa metropolitana potser se n'han adonat: d'un any per l'altre, el mar avança i engoleix uns quants metres més de platja. No és cap sensació. Només entre el 2023 i el 2024, el litoral metropolità ha perdut un 20% de superfície i ara algunes de les platges metropolitanes són uns 50 metres més estretes.

L'impost per la recollida i el tractament de les escombraries, la taxa de residus, s'apujarà de mitjana un 10% als municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona de cara al 2025. Ho ha confirmat aquest dimarts el consell metropolità de l'AMB. Aquest gravamen, que per a les famílies es cobra inclòs dins la factura de l'aigua, serveix per finançar el tractament del milió i mig de tones de brossa que es generen, 600.000 de les quals es recullen selectivament.

Els pròxims mesos començaran a circular per l'àrea metropolitana de Barcelona 9.950 motos elèctriques compartides. Es tracta del nou motosharing metropolità, que permetrà moure's per set municipis més a banda de Barcelona: Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs.

Una metròpoli on els autobusos produeixin zero emissions, les cobertes dels edificis municipals estiguin plenes de plaques solars i l'aigua que s'utilitzi sigui, majoritàriament, regenerada. Aquest és l'escenari cap on es dirigeix l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L'ens supramunicipal fa anys que treballa per millorar la qualitat de vida dels 3,3 milions de persones que viuen als 36 municipis del territori metropolità. Això vol dir, també, aplicar una perspectiva sostenible al disseny i a la prestació dels projectes i serveis públics que els ofereix. La premissa és clara: en un territori metropolità immers en un estat d'emergència climàtica, és vital prendre mesures urgents per mitigar-ne els efectes.

Pocs mesos abans que arrenqui de la temporada de bany, bona part del litoral català ha perdut grans quantitats de sorra a causa de la força del temporal Nelson, que va colpejar el front marítim durant la setmana passada. Tot i que encara s'estan avaluant els danys ocasionats a platges i passejos, els desperfectes s'han deixat veure des de Calonge i Sant Antoni, al Baix Empordà, fins a Cambrils, al Tarragonès, passant per Barcelona o el Vendrell. Fonts del ministeri de Transició Ecològica han assenyalat que no s'han produït danys estructurals i han avançat que es preveu fer reposicions de la sorra perduda a partir del mes de maig. Amb tot, alguns ajuntaments ja han posat les brigades municipals a treballar per recuperar les platges i tenir-les a punt per a l'arribada dels primers turistes. Des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja s'ha demanat una reunió amb el ministeri per abordar la situació de "fragilitat màxima" del litoral.

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Cambra de Barcelona han presentat un informe aquest dijous per posicionar la seva economia amb una idea molt clara: la capital catalana necessita la seva àrea metropolitana. El cert és que agrupa el 83% de les filials d'empreses estrangeres a Catalunya –el Barcelonès té el 60,8%– i concentra el 55% del PIB català, però sovint es parla només de la ciutat: "Els rànquings diuen Barcelona, però és la Barcelona metropolitana".

A primera hora del matí d'un dia feiner, l'estació de Cornellà bull d'activitat. Hi ha corredisses per entrar als vagons de Rodalies, enfilar-se al Tram o agafar la línia 5 del metro, cap a Barcelona. Uns metres més enllà, també hi ha un grup de persones que esperen el seu autobús. Cornellà Centre és un dels intercanviadors multimodals de transport públic més important del Baix Llobregat i del territori metropolità. Enguany, a més, els serveis de transport públic que coincideixen en aquest node de connexions tenen un nou veí: l'AMBici.