1. Dissabte a la nit, al MNAC, vam celebrar la Nit de les Lletres Catalanes. Ja són 75 edicions des que tres-cents valents es van tancar a la llibreria Catalonia a fer una festa literària clandestina. Vet aquí una dada històrica, de 1951, per recordar que la llengua, la cultura i la llibertat dels catalans han viscut temps molt pitjors, i ens n’hem sortit. Per als nostàlgics de mena, la tradició de la Nit de Santa Llúcia ja ens estava bé. Just abans de Nadal es donaven a conèixer els premis literaris més reputats i al cap d’un parell de mesos sortien els llibres a la venda. Era una celebració molt de gremi i per al gremi. Ara és diferent. Fins i tot els que dissabte ens miràvem amb la cella alta aquest nou festival que s’han inventat Òmnium, l’Institut d’Estudis Catalans i TV3, ens hem de treure el barret. Com va dir Xavier Antich, mai en la història s’havia transmès un acte comunicatiu tan potent sobre literatura catalana. A les nostres lletres els convé treure’s els complexos del damunt, posar-hi ambició, alegria i amor propi. Si el món del llibre és la punta de llança de la nostra indústria cultural, ja era hora que es notés en horari de màxima audiència. En aquest sentit, i per bé que tot és millorable, dissabte es va complir l’objectiu.

Mentre sortia del Palau Nacional, em va venir al cap el vers de Raimon: “Som molts més dels que ells volen i diuen”. La potència, l’elegància i l’harmonia de les paraules i els accents de la llengua catalana, que sonen milions de vegades cada dia, van reunir-se en una gala que va lliscar precisa i que va ser el nostre lloc al món per una nit.

En temps tan audiovisuals i tan estressats, llegir s’ha convertit en un acte singular i quasi revolucionari. A contracorrent. El temps de llegir és un temps preciós, que demana voluntat i determinació. "Tens temps per llegir? Carai! I com t’ho fas?", em diu la gent. Jo els responc: "No tens temps per llegir? Carai! I com t’ho fas?"

Dimarts de Sant Jordi. No hi ha res com la festa del llibre i la rosa en dia laborable. Anar a treballar i trobar l'estona per sortir a passejar. És un dia de feina i alhora d'ambient festiu. Un dia civilitzat, amable, un punt ensucrat. I què! És un miratge cultural i cívic? Tant de bo hi hagués molts més miratges quotidians com aquest, que ens obliguessin a regalar cultura i natura, llibres i flors.

2013: la crisi econòmica encara cueteja amb força i un grup de gent s'atreveix a obrir una finestra editorial. Al seu voltant, cares llargues i fins i tot un periodista que els augura una vida curta. I, contra tot pronòstic, ja fa 10 anys que Llegir en Català aplega editorials independents sota un paraigua de cooperació, informació compartida i confiança mútua. Actualment, dotze editorials formen part de l'associació, entre les quals hi ha Raig Verd, Tigre de Paper o L'Avenç. Cadascuna, amb la seva independència i caràcter propi, hi ha trobat projectes en els quals emmirallar-se i la manera de fer-se fortes amb sinergies que les han ajudat a donar-se a conèixer.

És cèlebre aquella frase d’Einstein que diu que la nostra és una època trista perquè és més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici. L’altre dia parlava de llibres preferits amb una persona jove, nascuda a Catalunya i educada en català. En un moment de la conversa, quan vaig enumerar algunes lectures recents, em va dir “Ah, és que jo no llegeixo gaire en català”. Evidentment, i atès que el nostre vincle era prou irrellevant com per poder arriscar-me a malmetre’l, vaig insistir i li vaig preguntar a què es devia aquesta tendència. Amb certa incomoditat, o potser amb un punt de desgana, va ser prou honest de reconèixer que no sabia explicar-ne els motius: “En castellà, per alguna raó, em fa l’efecte que estan més ben escrits, però sé que és un prejudici”.

"Creiem que no és compatible demanar a la gent que es quedi a casa com fan les autoritats sanitàries i al mateix temps animar-los des de les associacions del sector del llibre a que vagin al passeig de Gràcia el proper 23 de juliol", explica l'associació d'editorials independents Llegir en Català en un comunicat que han fet públic aquest migdia. Format per editorials com Al Revés, L'Avenç, Les Hores, Raig Verd i Tigre de Paper, Llegir en Català assegura que ha esperat "al darrer moment per veure si era la mateixa Cambra [del Llibre] qui assumia que el Sant Jordi com estava previst no es pot fer i cancel·lava la convocatòria", però després de la roda de premsa d’ahir no poden "seguir mantenint aquesta posició i, per responsabilitat col·lectiva", han pres la decisió de no participar al Sant Jordi del passeig de Gràcia.

Amb el pretext que totes publicaven narrativa per a adults en català, 10 editorials independents van construir el 2013 una casa comuna que van anomenar Llegir en Català. Cinc anys després algunes n’han sortit i d’altres hi han entrat, fent emergir el motiu real pel qual són totes dalt d’aquest carro: una mateixa manera d’entendre la literatura i el món editorial. Raig Verd, Periscopi, Sembra Llibres, Alrevés/Crims.cat, L’Avenç, Saldonar, El Gall, Tigre de Paper, BiraBiro i Meteora (com a soci honorífic) formen part de l’associació, que aquesta setmana ha celebrat el 5è aniversari i ha sumat un nou membre: l’editorial Les Hores. Aprofitant l’efemèride, han fet balanç amb l’ARA dels encerts assolits i han perfilat l’horitzó de fites que perseguiran els propers anys.

“Hi ha hagut una preocupació per construir l’oferta, però no per generar la demanda”. Aquesta reflexió del portaveu d’Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert, per referir-se a les polítiques culturals del Consell resumeix la realitat del sector del llibre en llengua pròpia que aquests dies participa en les fires de València i Castelló. I és que si encomanéssim a un dibuixant que representés en un gràfic l’evolució del consum d’obres en valencià durant els últims anys, tindria ben poca feina. Només caldria traçar una línia recta: la que descriu uns índexs estancats des de fa anys en el 3%. Aquest esquifit percentatge serà el que farà públic la setmana que ve la Fundació Full, entitat integrada pels editors, llibreters, il·lustradors i bibliotecaris, durant la presentació d’un informe sobre la realitat de la indústria del llibre del País Valencià.

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, el PEN Català, l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, el Gremi de Llibreters, l'Associació d'Editors Independents i el Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya, entre d'altres, han fet públic un manifest en què defensen "la qualitat democràtica, la llibertat, la llengua i les institucions catalanes". En el manifest, les entitats i associacions dedicades al món del llibre defensen la legitimitat de les urnes i "no accepten inhabilitacions ni empresonaments per motius polítics". Demanen també que s'actuï "amb contundència", contra les agressions feixistes i reivindiquen el dret a la informació i la llibertat d'expressió.

L'associació d'editorials independents 'Llegir en català' i la UOC han presentat aquest dimarts el Club de Lectura Virtual per incentivar la lectura en català, una iniciativa sense ànim de lucre que permet als usuaris conversar sobre les obres publicades per l'associació. El projecte, que s'ha donat a conèixer en la Setmana del Llibre en Català, oferirà l'oportunitat de parlar amb els autors i traductors dels llibres, i les sessions seran conduïdes pels editors. Tot i tenir una activitat fonamentalment virtual, el club té previst fer una trobada presencial a final de curs, tal com ha dit l'editora de Raig Verd, Laura Huerga. A la pròxima temporada, el fòrum s'obrirà a tot tipus d'obres en català.

Durant el 2012 un 61% de catalans van llegir un o més llibres al llarg de l'any. D'aquests lectors, només el 27% ho fan en català, un percentatge que equival a 1.097.000 habitants. Les dades, divulgades pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura just abans de Sant Jordi, van ser recordades per Matthew Tree a la festa de presentació de l'associació Llegir en Català, integrada per deu editorials independents que planten cara a les estadístiques amb projectes valents que haurien de ser més coneguts pels lectors. Hi són Alrevés, Periscopi, LaBreu, Saldonar, El Gall, L'Avenç, Meteora, Llibres del Delicte, Raig Verd i Gregal.